De Malmö a Copenhague; d'Ivy Adamou a Cascada

Europa va decidir que la cançó danesa va ser la millor de la gal·la de dissabte i va erigir Emmelie de Forest com la vencedora d'Eurovisió 2013. Era la favorita; no hi va haver sorpreses. Segurament Copenhague organitzarà el Festival de 2014. Ara, un any d'espera. Però... què se'n farà de l'Only teardrops al llarg dels propers 365 dies?. Ahir dimarts, la vencedora del Concurs era la cinquena més descarregada a l'iTunes; avui ha desaparegut del Top 10 i tampoc no apareix a les 2 principals llistes d'èxits radiofònics de casa nostra; els 45 de Flaix FM i Los 40 de la Cadena SER. Hi formarà part algun dia?. O un cop més les ràdios d'aquí tornaran a oblidar-se dels èxits eurovisius?.

En els darrers anys, a les nostres ràdios va triomfar la versió disco de la ja penúltima guanyadora danesa, el Fly on the wings of love dels Olsen Brothers. La versió la varen fer XTM i DJ Chuckie,  i Annia en va posar la veu. Més endavant, també va tenir una certa vida radiofònica el Dime de Beth. A Flaix Back es va escoltar el My number One d'Helena Paparizou i a Flaix FM, la versió que Nacho Chapado va fer del Sense tu de l'andorrana Jenny. L'any passat van entrar a la llista de Flaix FM l'Euphoria de Loreen i el La la love de la xipriota Ivy Adamou, que van estar sonant fins a poques setmanes de la gran cita de Malmö. El DJ de Flaix FM Marsal Ventura va perllongar l'èxit de la jove Adamou amb un nou tema que continua viu; Time to love, que aquesta setmana és el número 12 de la llista de Flaix. I enguany, ja abans de l'èxode d'artistes, periodistes i fans cap a Suècia, el Glorius de Cascada començava a sonar a les radiofórmules de Flaix FM i de Máxima FM. A Flaix, per exemple, el tema ocupa el lloc 26 a dia d'avui.

Sense tu, Jenny (versió Nacho Chapado) Youtube

Mia Sebastià i Meri Picart tenen opinions contraposades sobre quin és el camí d'accés de les cançons eurovisives a les llistes d'èxits ràdiofònics. Sebastià ha fet radiofórmula a Flaix Back, M80 i Los 40. Meri Picart repassa de dimarts a divendres la llista d'èxits a la Ràdio Nacional d'Andorra, on hi té un programa propi, el Fonofòbia. Com es fan les llistes d'èxits?. Sebastià explica que "bona part de la música que sona en les cadenes la indiquen les cases discogràfiques, que estableixen acords de col·laboració amb els mitjans. Així, la majoria de les vegades s'acostuma a potenciar molt més les cançons de les discogràfiques que paguen més, de manera que són aquestes les que després aconsegueixen els primers llocs del rànking".

Ivy Adamou va arrasar a Flaix FM amb el seu La la love

Meri Picart comenta que "les llistes funcionen amb els vots dels oients. Però la gent vota entre el que li ofereixes, que evidentment són els temes que et proposen les discogràfiques i aquells als quals els fan més promoció. És un bucle; com més promoció, més vots dels oients; però no hi ha una imposició per part de les discogràfiques. Funciona de manera lògica; la gent acostuma a votar allò que escolta més i per moltes vies; les ràdios, les músiques que surten a la televisió, les dels espots publicitaris, les campanyes de les xarxes socials, al Youtube...".

Aleshores, per quina raó les cadenes de ràdio acostumen a passar per alt les cançons del Festival, a casa nostra?. Per a Meri Picart és una simple qüestió de com està de prestigiat el Concurs, aquí: "La marca Eurovisió té una fama immerescuda i els prejudicis s'acumulen eternament. Però ull!, no és el mateix cas a tot Europa!. Els números 1 de les radiofórmules escandinaves o centreeuropees acostumen a venir del Festival". I és que, segons Picart, les coses funcionen de manera diferent segons el país de què es tracti; "per exemple, la delegació d'Universal Music a Suècia és probable que disposi d'una dotació econòmica brutal per promocionar artistes, encara que provinguin d'Eurovisió, cosa que no passarà a països on la visió del Festival sigui més aviat dolenta o poc relacionada amb les idees de 'qualitat musical' o de modernitat. La part positiva és que aquests segells discogràfics tenen una direcció mundial que és conscient que no ha de tractar igual en tots els països un mateix producte eurovisiu. Són empresaris i coneixedors del negoci; saben què funciona i què no. I el més important; saben on funciona i on no!"

Mia Sebastià no creu que les discogràfiques hagin penjat l'etiqueta de desprestigi a tot tema que participi al Festival. "Actualment això no passa. Les discogràfiques el que volen realment és tenir més cartera d'artistes i Eurovisió els serveix per ampliar-la. En l'edició de 2012, van ser moltes les cançons que van sonar després del Festival arreu d'Europa". És per això que, segons ell, en el futur les ràdios poden acabar sent més sensibles a cançons que hagin pres part al Festival. De tota manera, explica Sebastià, que uns temes s'escoltin a la ràdio i d'altres no, "depèn de la discogràfica que hi ha al darrere de cada cançó".

El Glorious de Cascada ja sonava a la ràdio abans del Festival

Que l'any passat, per exemple, s'hagués escoltat, i molt, a Loreen i a Ivy Adamou, pot fer pensar que les coses estan començant a canviar?. Meri Picart ho té molt clar: "No està canviant res. De tota manera, sempre hem consumit temes d'Eurovisió però crec que ningú no n'és conscient. En publicitat, al carrer, a la ràdio... El tema guanyador acostuma a tenir 2, 3 mesos de glòria a la ràdio després del Festival. Però costarà molt; moltíssim arribar als nivells d'acceptació que té el Festival al nord d'Europa. Jo personalment crec que això no canviarà mai; la idea negativa que aquí es té d'Eurovisió està massa estesa".

Sebastià és més optimista. "El que realment està passant és que ja no arriben tants artistes britànics o americans com era habitual. De mica en mica, la barrera s'amplia; molts grans artistes de països musicalment poc coneguts s'exploten al màxim i fan servir Eurovisió per projectar la seva carrera". En aquest sentit, recorda els casos de Loreen i Ivy Adamou, que "han sabut trobar un forat en el panorama musical europeu actual" arran d'Eurovisió. Des del seu punt de vista, també seria positiu que TVE "s'agafés amb més ganes la seva representació i que es veiés que prendre-hi part és una cosa digna, cosa que actualment no passa, ja que extisteixen moltes crítiques i se'n fa befa", del Festival.

Però desprestigiat a nivell popular o no, per a Meri Picart el Festival té una vessant molt positiva, per als professionals de la música: "És com les desfilades de moda d'alta costura; un gran aparador de tendències musicals. Eurovisió ens porta a l'extrem el hard rock de Lordi o el folk de Rybak.... Ara escoltem gòtics, indies o els folks de Mumford and Sons, que són els més 'in' i genials i exhaureixen totes les entrades... ¿I ningú no s'ha adonat que això de tocar el violí o el banjo ja ho fan a Eurovisió des de fa temps?. El Festival és un gran aparador de tendències musicals i de posades en escena sense límits, i els professionals discogràfics ho saben. Els que no ho aprofitin o no ho reconeguin, ni s'estimen la música ni duran la darrera tendència de la passarel·la musical de la temporada", assegura.

Susanne Georgi: “Only teardrops” ho té tot; dóna bon feeling i tot l'equip ho fa fenomenal!”

No es vol mullar sobre si finalment guanyarà o no, però té clar que Dinamarca, el seu país, ha apostat fort per la victòria sobre l'escenari del Malmö Arena en la gran final eurovisiva de dissabte. La que va ser la darrera representant d'Andorra al Concurs, Susanne Georgi, assegura que “enguany crec molt en la cançó de Dinamarca. Per a mi ho té tot. Es un tema que transmet bon feeling i que aconsegueixes recordar havent-lo escoltat un sol cop. Tot l'equip que hi ha al darrere ho fa fenomenal i la posada en escena és simple però té 'power', alhora. A més, com gairebé cada any, la meitat de l'equip i els compositors són amics meus i, com no!, estic molt nerviosa per veure com els anirà”.

Sobre si la SVT està ajudant Emmelie de Forest a que la seva interpretació sigui encara més atractiva per als telespectadors que l'han d`acabar votant, l'artista danesa considera que “cada any hi ha cançons amb més o menys moviment dalt de l'escenari. El que és una realitat és que si una cançó està destinada a guanyar, guanyarà segur!. Enguany, és possible que els danesos hagin tingut més fàcil que no pas els russos, posem pel cas, comunicar als suecs com volen que sigui retransmesa la seva actuació, però dubto molt que això pugui canviar el resultat final a les votacions”.

Susanne Georgi va ser la darrera representant andorrana al Festival

L''Only teardrops' és la millor cançó que Dinamarca ha dut darrerament al Festival?... Susanne Georgi defensa que els seus compatriotes “porten molts cops cançons molt bones; no ho dic pas perquè sigui danesa!. Cada any trien un grup de 30 persones entre els millors compositors i productors per constituir un 'Eurovision writing-camp'. Jo hi he pres part un parell de cops i la veritat és que sempre en surten temes molt bons!. Enguany veig que Dinamarca competeix amb un tema guanyador, però d'altres cops també ho ha fet, o sigui que ja no sé què dir...!”.

I quins altres temes poden fer mal i evitar la victòria de Dinamarca?... “Aquest any vaig totalment perduda. No he tingut temps de veure gairebé res d'Eurovisió. Només he vist la primera semifinal i, a part de Dinamarca, em van encantar Estònia i Holanda”. I.... Si finalment guanya Emmelie de Forest, veurem Susanne Georgi intentant competir novament al Festival però aquest cop defensant els colors de Dinamarca?... L'artista tampoc es mulla, però té molt clara una cosa: “Sempre he tingut clar que tornaré als escenaris. Lamentablement no podré tornar a intentar-ho per Andorra o sigui que està clar que que ho intentaré per Dinamarca. La vida és molt llarga i estic segura que en algun moment em tornareu a veure per allà; bé com a compositora o com a cantant, això encara no ho puc dir, però... I'll be back!”.

Els tòpics de cada any...

"Si no tens amics, no pots guanyar Eurovisió"; "els exiugoslaus es voten sempre entre ells"; "Escandimàfia".... són alguns dels tòpics que es repeteixen cada any per tirar pedres sobre un Festival que, agradi o no, té una audiència estimada de 120 milions de telespectadors i cada any és un dels programes més vistos de la televisió, a Europa. Però, tenen alguna base, aquests tòpics?.

Des de l'any 2000 sempre ha guanyat un país diferent. Si les aliances per qüestions de veïnatge i d'amiguisme fossin certes i tinguessin tant de pes com diuen, els vots serien pràcticament els mateixos, cada any, de manera que els resultats, d'un any per un altre, serien molt similars. ¿Per quina raó, aleshores, no s'ha repetit cap guanyador des de 1999?. A part del vot geopolític, ¿no hi té res a veure la qualitat de les cançons i dels artistes que donen la cara al damunt de l'escenari i dels que s'hi queden al darrere, però que han estat treballant pensant una bona posada en escena, uns bons arranjaments o preparant una bona coreografia?. ¿És que només guanyaràs si tens amics malgrat que portis una bona cançó?....

El diari alemany Bild es va arribar a queixar que el seu país no tornaria a guanyar mai el Festiva; que el vot entre amics era determinant. Lena els va treure la raó al 2010, aconseguint la segona victòria d'Alemanya al concurs. Anys enrere, quan hi havia veus que lamentaven que els països de l'Est quedessin en massa pel davant dels occidentals (fundadors del show), la xarxa Eurovisió es va limitar a recomanar els crítics que es millorés la qualitat dels temes amb què participaven els seus països. Eurovisió fins i tot va arribar a fer aquesta recomanació directament a la cara d'alguns delegats nacionals; entre ells, els de RTVE, massa acostumada des del fenòmen OT a quedar en els darrers llocs del Concurs.

El rus Dima Bilan va guanyar el Festival de 2008, a Belgrad

Però més enllà de la qualitat dels temes, en alguns moments de la història del Festival, hi ha un altre fet important: els països de l'Est no han dubtat a l'hora de dur a Eurovisió les seves primeres espases, mentre moltes de les televisions occidentals optaven per autèntics desconeguts. ¿Ens hem d'estranyar que l'Europa de l'Est votés en massa el rus Dima Bilan, una autèntica figura, no només a Rússia sinó en tot el que coneixem com a Europa Oriental?. ¿No votaria tot Europa, posem pel cas, Enrique Iglesias si TVE decidís dur-lo per representar Espanya?. Participant a Eurovisió, un cantant ja famós parteix amb l'avantatge que milions dels seus fans el veuran i el votaran!. Si a això hi afegim que la fama normalment ve precedida de talent i d'un bon equip artístic al darrere, és lògic entendre que, a més dels vots dels seus fans, l'artista famós aconsegueixi que altres persones que ni tan sols sabien qui era també el votin!. Bilan, que va guanyar l'edició de 2008, va ser votat per 36 de les 42 delegacions que li podien donar punts (totes menys Rússia), i això inclou un total de 15 països occidentals, incloses Espanya i Andorra (5 punts en cada cas). Recordem que aquel any, TVE va enviar Rodolfo Chikilicuatre, un personatge interpretat per l'actor català David Fernández!.

Un altre argument interessant. El músic Víctor Vilca, a qui vàrem entrevistar recentment per analitzar les possibilitats de la cançó espanyola a Malmö, explica que les regions europees són grans zones que comparteixen fronteres polítiques, llengües, o en certs casos, idiomes germans, religions, interessos econòmics, trets antropològics físics.... i trets culturals!. I és en aquest darrer apartat, el dels trets culturals, on l'oïda de la població d'una gran regió continental està acostumada a un tipus de so; de música!, que és la que es fa precisament en aquella zona.... No som capaços d'identificar una típica cançó grega?, o el ritme àrab?.... Partint d'aquesta base, Vilca assegura que té la seva lògica que un país X es senti més atret per una cançó feta al país veí perquè al cap i a la fi la melodia li és més familiar... ja que és la que també es fa a casa seva!. L'schlager suec, no té una certa lògica que sigui més votat per noruecs i danesos que per bielorrussos i turcs?. El mateix Vilca assegurava en l'entrevista que li vàrem fer que el pop que representa El Sueño de Morfeo és característicament espanyol; un tipus de pop que no s'exporta a Europa.... Com reaccionaran els espectadors europeus davant un producte al qual les seves oïdes no hi estan gaire acostumades?....

Finalment, la xarxa Eurovisió ja va voler compensar el televot amb el criteri estrictament artístic i professional que aporten els jurats d'experts. Sí! Andorra votava 12 a Espanya; allà hi viuen més espanyols que andorrans. Sí! Grècia i Xipre sempre s'intercanvien el 12... Però què ens ha d'estranyar?. Quan hi ha un campionat esportiu, els immigrants no són els primers a donar suport a les seleccions dels seus països?. Per què hem de criticar que facin el mateix a Eurovisió?. Anit, a la primera semifinal, participaven 4 països de l'exIugoslàvia. Suposadament s'havien de votar tots entre ells; dissabte a la nit sabrem com varen anar les votacions però, en qualsevol cas, no els va servir de res perquè tots van quedar eliminats!. Sigui com sigui, els organitzadors del certamen ja varen prendre mesures per introduir un criteri més, molt important, en la tria dels guanyadors. I la suma de tot és el que classifica uns, elimina uns altres i fa guanyadors a només un país per any. És la democràcia!.

Víctor Vilca: "Espanya quedarà del quinzè en avall"

Les apostes no compten amb Espanya per guanyar el Festival d'Eurovisió; el rànking, de moment, l'encapçala Dinamarca, seguida d'Ucraïna, Noruega i Rússia. El tema Contigo hasta el final de El Sueño de Morfeo amb prou penes supera el 30è lloc en el conjunt de les cases d'apostes. A Betfred, per exemple, es pagarien 300 euros per cadascun que s'aposti per Espanya si Raquel del Rosario i companyia aconseguissin la victòria dissabte vinent a Malmö.

No només les apostes deixen els representants de RTVE lluny del pòdium. A l'Eurobloc hem volgut comentar les possibilitats d'El Sueño de Morfeo al Festival amb Víctor Vilca; músic, baix-baríton al Cor de Cambra del Palau de la Música i expert en Eurovisió. Vilca, afincat a Barcelona, és actualment a Malmö, on ja ha vist el primer assaig de la banda espanyola. Considera que dissabte, Contigo hasta el final quedarà "del quinzè lloc en avall, segur" perquè és un tema que "passa totalment desapercebut; com el d'Armènia".

Víctor Vilca al Press Center de Malmö

Al 2010, a Oslo, va pronosticar que els països de l'Est votarien la cançó espanyola, perquè Algo pequeñito tenia una melodia que agradaria, en aquella part del Continent. No va fallar; dels 68 punts aconseguits per Daniel Diges, 50 van arribar del bloc oriental. Enguany, quan se li pregunta qui pot votar més per Espanya, Vilca no n'està del tot segur; "El Sueño de Morfeo fa un tipus de pop molt marca de la casa; molt espanyol, que no s'exporta a Europa. Per tant, per a mi és una incògnita saber quins països es poden sentir més afins a la seva cançó. Hi ha altres productes espanyols que sí s'exporten, com el pop llatí que van dur David Civera i Ramon; però aquest pop tan espanyol encara no sabem com pot funcionar, al Festival". Ni tan sols a Irlanda, pel toc celta?, li demanem... Vilca és contundent, en aquest aspecte: Contigo hasta el final comença amb un ritme celta que fa pensar qui l'escolta que el tema serà d'aquest estil, però després, el sabor cèltic es perd!.

Quant a l'estructura de la cançó, el músic assegura que el tema espanyol és "curiós perquè no té pont; té una cosa similar, un mig tempo que funciona com a pont... A més, en el pont acostumen a aparèixer elements que ja hem pogut escoltar al començament de les cançons, però a Contigo hasta el final això no passa!". El que pensa que li dóna "una mica de gràcia" és la successió de ritmes que tan agrada als compositors del tema, els intregrants del Sueño de Morfeo; però això, alhora, per a Víctor Vilca farà que els espectadors "no puguin ubicar la cançó enlloc"; celta?, balada?, pop?, rock?... "Al Festival tenen èxit els temes que estan ben construïts i definits". I per comparar posa l'exemple de l'Algo pequeñito, que "era bastant més coherent; fet amb un aire molt més definit des del començament fins al final de la peça".

I hi ha plagi del tema The Sun will rise, de Kelly Clarkson?. Per a Víctor Vilca, no!. De tota manera, assegura que sí és cert que hi ha "coincidència" entre els 2 temes en el joc de tempos i les bases instrumentals. "No és plagi però els autors de Contigo hasta el final o havien escoltat abans el tema de Kelly Clarkson o és molta casualitat que acabessin composant un tema que sigui tan similar" al de la cantant texana.

Tot i que encara falta per veure els directes i la realització que farà la televisió sueca de cada interpretació, per a Víctor Vilca les principals favorites d'aquest any són, tal i com reflecteixen les apostes, Dinamarca, Ucraïna, Noruega, Rússia i, també, Azerbaijan. Sobre el Hold me de l'azerí Farid Mamadov, el músic assegura que es tracta d'un tema "bo; de manual, però no té pas la màgia, el duende que sí tenen Itàlia, Dinamarca i Noruega".

San Marino i Alemanya "són els típics temes que agraden als fans però no quedaran pas ben classificades". El tema Birds d'Holanda és "dels millors que hi ha aquest any. Sorprèn perquè és un rara avis a Eurovisió, però a mi m'agrada molt". El tema de Bonnie Tyler "no té res d'especial; està ben fet i el canta una artista molt bona, però no té aquella cosa màgica que fa que el públic el recordi al final de totes les interpretacions". Sobre Malta, destaca que "és l'únic país que ha optat per dur una cançó de bon rotllo; em sona a anunci de cereals!". 

Estocolm inaugura el Museu Abba

Coincidint amb la celebració del 58è Festival d'Eurovisió a Malmö, el passat dimarts es va inaugurar a Estocolm el Museu Abba, dedicat al grup més famós no només de tot Suècia sinó del panorama musical internacional dels 70. Abba va marcar un abans i un després a Eurovisió amb la seva victòria de 1974, amb el mític Waterloo en l'edició celebrada a Brighton (Regne Unit).

http://www.abbathemuseum.com/en/

El nou museu s'ubica al Swedish Music Hall of Fame, a Djurgarden; un espai que acull exposicions temporals i permanents relacionades amb el món de la música i que també organitza petits concerts i cursos. Al preu de 22,5€ (adults), al museu es poden conèixer els orígens, els èxits i el final del grup, format per Benny Anderson, Anni-Frid Lyngstad, Agnetha Fältskog i Björn Ulvaeus. Repartits en diferents àmbits, els visitants poden veure el piano de Benny, un gran nombre de trajos que empraven els integrants d'Abba en les seves actuacions (entre ells, els que duien a Brighton), retalls de premsa i records de la seva victòria eurovisiva, on va començar el boom Abba.

Al museu es poden veure els trajos amb què Abba va participar a
Eurovisió i el marcador de l'edició d'aquell any a Brighton (foto BBC)

El grup es va crear al 1970 triant, com a nom, l'acrònim format per les inicials dels seus 4 membres. Van treure el seu primer album 3 anys més tard. El van batejar amb el nom de Ring ring, que és el títol del tema amb què Abba es va presentar al Melodifestivalen d'aquell mateix any i on van quedar en tercera posició amb 8 punts. De tota manera, aquella no va ser la primera experiència preeurovisiva d'Anni-Frid, que al 1969 s'havia presentat en solitari al popular festival suec amb el tema Skapar Härlig är var jord, amb el qual va quedar tercera.

Escolta Ring Ring (Youtube)
Escolta Skapar härlig är var jord (Youtube)

El gran salt, Abba el farien al 74, amb la seva històrica victòria al Festival, deixant en segona posició la italiana Gigliola Cinquetti, que va participar amb la cançó Si. Waterloo va ser escollida pels fans com la millor cançó de la història d'Eurovisió amb motiu del 50è aniversari del show, en la gal·la Congratulations que es va fer a Copenhague l'octubre de 2005.

Els Abba interpretant Waterloo sobre l'escenari del Festival 1974

Abba es va dissoldre al 1983, després del divorci de les 2 parelles que el formaven. A partir d'aleshores, Björn i Benny van continuar treballant junts, explotant la marca Abba fins a l'actualitat. Entre d'altres projectes, els artistes han produït el musical Mamma Mia!, escrit per Catherine Johnson, que ha triomfat a Londres i a Broadway amb versions pròpies. A Espanya, la cantant catalana Nina, eurovisiva al 1989, en va representar el paper principal. Al 2008 se'n va fer la versió cinematogràfica, un film que tenia Meryl Streep en el paper principal. Enguany, sobre l'escenari de Malmö estrenaran l'himne d'Eurovisió 2013, We write the story, que han composat junts. Avicii n'ha fet els arranjaments.

Els números de Malmö

Prescindint dels coristes i ballarins de cada país, enguany sobre l'escenari d'Eurovisió hi haurà 70 artistes. Guanyen per majoria absolutíssima els homes; 43. De dones, així, n'hi haurà 27.

On més homes hi haurà serà a la segona semifinal; 28. A la primera, només 11. Pel que fa a les dones, a la primera en cantaran 14 i a la segona, 9. La cosa està molt equilibrada a la Gran Final, on de moment només hi ha 6 països; els Big Five i Suècia. Aquí, esperan rivals 4 homes i 4 dones.

L'amor és el tema més recurrent d'aquesta edició. En total, 28 temes en fan referència (el 71%). Amor des de diferents perspectives; 'Estic viu gràcies a tu' ens canta l'islandès Eythor Ingi. D'altres ens expliquen com són de feliços i com estan d'enamorats. Els georgians Nodi i Sophie en són un exemple: "No existeixo sense tu; No sé què faria; Ets el meu batec; Respiro gràcies a tu. La finlandesa Krista Siegfrids és molt més directa; "Casa't amb mi; seré la teva abella reina". El lituà Andius Pojavis es declara a la seva estimada perquè ja no pot ocultar-ho més temps; "T'he de dir una cosa; fa temps que la porto dins... Per si no ho sabies, estic enamorat de tu"

Hi ha qui ha patit el que ningú no voldria patir, com la francesa Amandine Bourgeois: "M'has fet plorar amb llàgrimes que cremaven... Et tornaré l'infern fins que no puguis respirar". I a la moldava Aliona Moon se li cau el món al damunt perquè ell ja no hi és: "Els maies no estaven tan equivocats; és la fi del món; ja està aquí perquè tu has marxat".

Nodi i Sophie no poden viure l'un sense l'altre

Més enllà de les alegries passionals i dels drames emocionals, enguany també s'ha optat per altres temes, a les cançons que escoltarem la propera setmana. Rússia, una de les favorites, canta a la unitat humana. Estònia ha optat per una proposta optimista; "Cada porta que es tanca un cop s'obre un altre cop!". Àustria ha fet el mateix amb el tema "Shine", de Natália Kelly.: "Brillaràs; i lluitaràs contra les ombres del cel".

Curioses les lletres de Montenegro, Bielorrússia i Grècia: són la narració d'una marxa loca loca!. Who See necessiten "una festa que no acabi". Alyona Lanskaya, de Bielorrússia també s'ho passa bomba; "Alguna cosa va passar mentre ballava; vaig poder sentir aquell potent batec; que em duia a noves dimensions; despertant el diable en mi". Per la seva banda, els grecs ens expliquen en directe el deliri provocat per l'alcohol que, a més, tenen de franc: "En un mar sense final de bon whisky; els nàufrags som nosaltres, no ens trobaran; la Terra provoca vertígen, trontolla..."

No es queden curts els letons PeR, que semblen descriure la pitjor part de la nit després d'haver pres... a saber què!: "Llisco a través de la foscor...; estic envoltat de problemes, he de marxar corrent; però no, m'estic frenant...".

Altres temes fan una aferrissada defensa de l'amistat, com la britànica Bonnie Tyler; "Si et sents sol, tens por i no pots respirar, confia en mi". Bulgària homenatja els triomfadors al seu tema "Samo shampioni" mentre que Armènia enguany s'ha posat filosòfica; "Qui és que comença una guerra?; qui dicta que això és més i allò altre és menys?; qui pot canviar la nit i el dia?; qui fa cara d'intel·ligenT; que ens pugui dir què hi ha a l'espai?".

Marco Mengoni serà un dels intèrprets que cantarà en italià

A Malmö, a més de l'anglès, que amb 21 temes cantats en aquest idioma és la llengua predominant al Festival, també es podran escoltar unes altres 16 parles (si consideréssim que serbi, croat i montenegrí són llengües diferents). A la primera semifinal, hi haurà 10 cançons en anglès; a la segona, només 8. Atenció; en aquesta segona semi hi haurà majoria de cançons cantades en altres idiomes!. Destaca la presència de l'islandès, cosa que no passava des de 1997.

Els únics idiomes que s'escoltaran en més d'una ocasió (a part de l'anglès) seran el grec (Grècia i Xipre) i l'italià (Itàlia i San Marino).

Malmö, here we go!!!

Dotze dies... Malmö ja és aquí! La propera setmana tindrem les semifinals i, dissabte, la Gran Final. Dinamarca parteix per als apostants com la gran favorita per guanyar però... Al darrere d'una triomfadora quedaran moltes hores de treball; treball fet per moltíssimes persones. Hores intentant composar una cançó, hores fent arranjaments, fent proves amb aquest o altre instrument. Hores enregistrant, assajant; cuidant les veus; posant lletres... A Malmö arriben 39 propostes però, quants projectes s'han quedat a les portes en cadascun dels països que competiran per agafar el relleu de la sueca Loreen?. Eurovisió 2013 passarà a la història per a la gran majoria de telespectadors per una, dues; potser cinc, deu! cançons!; qui sap!... però darrere les cortines de l'escenari, Eurovisió 2013, com cada any, haurà mobilitzat centenars d'artistes del Continent per arribar a cantar per segon cop a la Gran Final de dissabte 18 els seus temes. Només un de tots ells ho aconseguirà!... 

Aspecte general de l'escenari de Malmö, que avui s'ha estrenat amb els primers assajos