Ruth Lorenzo va guanyar Brequette en el televot per un 3,6%

Ruth Lorenzo es va imposar per 3 punts i mig la canària Brequette

Ruth Lorenzo va aconseguir el 30,97% del televot en la gala del passat dissabte, deixant enrere la canària Brequette amb un 27,40%. La diferència entre les grans favorites de la nit va ser, així, de 3,57 punts. Les dades les ha fetes públiques aquesta tarda RTVE. El tercer de Mira quién va a Eurovisión!, el madrileny Jorge González, va quedar a només 2,06 punts de Brequette. Jorge va aconseguir el 25,34% dels vots emesos a través dels SMS i les trucades telefòniques. Raúl i La Dama van quedar molt enrere. El vitorià, quart classificat, només va rebre el favor del 9,36% dels telespectadors que van votar mentre que La Dama es va quedar tan sols amb el 6,93%. 

Beth presenta avui a l'Auditori de Barcelona el seu nou àlbum, "Família"

Portada del darrer disc de Beth

Beth presenta aquesta nit a l'Auditori de Barcelona el seu nou àlbum, Família. És el quart de la seva carrera, després d'Otra realidad, My own way home i Segueix-me el fil. Amb el concert d'avui, l'artista de Súria commemora el desè aniversari de la seva carrera artística, que va començar amb la participació en el Festival d'Eurovisió de 2003, on va quedar vuitena amb el tema Dime. 

Família inclou 12 temes pop escrits per Beth en col·laboració amb el músic empordanès Sanjosex i Marc Ros, membre de Sidonie. Ja se n'ha editat el single de la cançó Ara i aquí. El concert d'avui s'emmarca en la programació de la temporada L'Auditori Més. Les entrades es venen al preu de 14€.

Raúl: "Si trobo una cançó adequada, potser tornaré a intentar anar a Eurovisió"

Raúl va quedar quart en la gala de dissabte

Va saltar a la fama al 2000 quan va quedar-se a les portes de representar Espanya a Eurovisió amb Sueño su boca, que va ser el tema de l'estiu d'aquell mateix any. La seva cançó va tenir més èxit que no pas el Colgado de un sueño amb què Serafín Zubiri va acabar viatjant a Estocolm. Des d'aleshores, ha publicat 6 àlbums. L'últim, Contramarea, editat al 2011 després de 4 anys de silenci i on inclou Se nos rompió el amor en homenatge a Rocío Jurado. Ha venut ja gairebé 1,8 milions de còpies. El passat dissabte, als estudis de TVE Sant Cugat, Raúl va retornar al trampolí on la seva carrera va agafar embranzida: la preselecció espanyola per anar a Eurovisió. Amb el seu Seguir sin ti, que van composar William Luque i Domingo Sánchez, va quedar quart amb 42 punts, darrere Ruth Lorenzo, Brequette i Jorge González. Gairebé una setmana després d'aquella final, l'artista vitorià ha atès les preguntes de l'Eurobloc.

Eurobloc: Com et vas sentir, durant la teva actuació a la gala del passat dissabte?

Raúl: Evidentment, els nervis varen estar molt presents i estic segur que qualsevol de nosaltres en una altra situació ho hauria fet molt millor.

Eb: Ja abans de la gala hi havia 2 favorites; Ruth Lorenzo i Brequette. Això et va desanimar?

R: Quan surts a l'escenari, surts per donar el millor de tu. Oblides que és una competició i només et centres en la responsabilitat que tens de fer un bon paper davant del teu públic. Molt sovint hi ha sorpreses en les votacions. Només hem de veure qui va ser la favorita del jurat professional i qui per al de casa.

Eb: Si la gala encara s'hagués de fer, canviaries alguna cosa de la cançó o de la teva posada en escena?

R: Sempre hi ha mil coses per polir... Però l'essència del tema no variaria per mil guarniments que hi vulgués incloure.

Raúl va editar al 2011 el seu darrer disc

Eb: Raúl, tornaràs a intentar representar Espanya a Eurovisió, si es presenta l'ocasió?

R: Mai no es pot dir 'de este agua no beberé'... Però com sempre he dit, si trobo una cançó adequada, potser ho intenti. Encara que em costi 14 anys, com aquest cop... jejeje

Eb: En quins projectes estàs treballant actualment?

R: Estic en plena gira de teatres de piano i veu. Una cosa molt íntima on faig un repàs de balades noves i antigues de d'alguna manera són part de la meva història.

Eb: Et presentaves a Mira quién va a Eurovisión anunciant un canvi radical respecte l'artista que havíem conegut al 2000; quin Raúl veurem, musicalment parlant, a partir d'ara?

R: Les inquietuds que he tingut en aquests 14 anys de trajectòria professional s'han vist reflectides en cadascun dels meus treballs. I a dia d'avui, sent més calmat i reflexiu, busco un altre tipus d'experiències musicals que m'omplin com a intèrpret.

Ruth Lorenzo, fe en una victòria que Europa no veu tan clara

Quarta-vuit hores després de ser escollida per representar TVE al proper Festival d'Eurovisió, Ruth Lorenzo ha anunciat nous retocs en el Dancing in the rain abans d'interpretar-la a l'escenari d'Eurovisió. L'artista murciana, que aquest matí ha fet una roda de premsa als estudis de TVE a Torrespaña, ha explicat novament que la seva ambició és lluitar per la victòria, a Dinamarca; d'aquí que vulgui aconseguir una versió més potent del seu tema. No descarta traslladar-se temporalment a Múrcia mentre es prepara pel Festival, on, segons ha dit, estudiarà amb TVE i la UER la possibilitat de simular una pluja d'aigua dalt de l'escenari. Ja ho van aconseguir els germans Jedward al 2012, interpretant el tema Waterline, amb què van classifcar-se en el dinovè lloc de la final, amb 46 punts.

Guanyar o no guanyar!. Lorenzo va deixar ben clar en la seva primera compareixença pública, un cop acabat el Mira quién va a Eurovisión, que no li entra al cap presentar-se al Festival sense l'ambició d'aconseguir la victòria. Però "Eurovisió és molt cruel"; és el que ens explica la periodista Meri Picart, que va retransmetre el Concurs en directe per a Andorra TV quan el seu país va prendre part en el show. Ella i altres persones, vinculades d'una manera o altra al Festival, ens ofereixen la seva opinió sobre Ruth Lorenzo i el Dancing in the rain. Els hem fet 2 preguntes:

1.- Què en pensa de l'artista i la cançó que representaran Espanya a Eurovisió 2014?
2.- Quin paper creu que hi pot fer, a Copenhaguen?

Això és el que ens han contestat.

Desirée van de Velde

Desirée van de Velde; Holanda. Eurofan

1.- Crec que Espanya ha escollit una candidatura molt particular; Dancing in the rain no és qualsevol cançó. El tema encaixa molt amb la veu de Ruth Lorenzo; la seva actuació em va impressionar moltíssim i per això crec que va ser la justa guanyadora de la nit. Això sí, a la cançó li falta alguna cosa, per a mi. La segona meitat del tema només són repeticions i hi trobo a faltar més lletra. Tot i això, en directe guanya; m'ha agradat més que no pas la versió estudi.

2.- És difícil parlar de les opcions quan encara falta més de la meitat de cançons per escollir o conèixer, però crec que por aconseguir una bona posició; almenys ser al Top 10 seria merescut, sobretot amb els temes que han anat sortint fins ara en altres països. La veu de Ruth Lorenzo impressionarà molt!.

Nuno Valério

Nuno Valério; Portugal. Compositor. Ha tingut 2 temes seus al Festival da Canção portuguès

1.- He de confessar que estic una mica decebut. Ruth Lorenzo ha donat proves de que és una gran cantant, però la cançó és molt previsible, molt normal. No té res d'especial. La Ruth mereixia més. Em sembla una mala opció de TVE. Em fa l'efecte que Espanya, pel que fa referència a Eurovisió, fuig d'allò en què és la millor i que només Espanya pot fer, que són els ritmes llatins. Què espera Europa d'Espanya?; una cantant que interpreta una cançó que podria ser d'un altre país però cantada en espanyol?. Per una altra banda, un dels països més grans d'Europa no hauria de buscar compositors, o fins i tot artistes, d'altres països per representar-lo. A Espanya es produeix música de molt bona qualitat, i molta!. El que arriba de fora no és millor. La millor opció crec que hauria estat Jorge González.

2.- Crec que no té possibilitats de guanyar. Sento ser tan directe... La cançó no té potencial per poder ser canviada o potenciada en l'escenari. No crec que els jurats europeus la votin gaire. L'única possibilitat és que les altres 25 cançons siguin pitjors. Quan surtin els altres temes podrem jutjar millor, però ara, i fent una mica de futurisme, no veig Dancing in the rain entre les 15 primeres. Potser Portugal, França i el Regne Unit la votaran molt, però la resta, no ho crec. Tant de bo m'equivoqui!

Meri Picart

Meri Picart, Andorra. Periodista. Va retransmetre en directe per a ATV el Festival d'Eurovisió

1.- Dancing in the rain, decididament, és per a mi una de les opcions més raonables que hi havia a la gala. Ruth Lorenzo és jove, actual, amb una gran veu i, recordem-ho, híperconeguda al Regne Unit, on va destacar i molt en el concurs televisiu X Factor. Problema?: recordo que Eurovisió és molt cruel i cada any només deixa lloc una balada, LA BALADA!. Si aconsegueix aquesta corona de manera oficial, podria estar al pòdium de la final.

2.- Tots els anys que fa que escolto i visc Eurovisió m'han fet ser molt cauta amb aquesta qüestió. Tot pot passar. Res no seria sorprenent.... un triomf merescut o un darrer lloc de la llista. Ja sabeu; That's Eurovision!. Li desitjo a la Ruth tota la sort del món; un bon lloc o una victòria per a Espanya seria una cosa que em faria francament molta il·lusió. Així que aquesta pregunta la puc respondre millor quan hagi vist el primer assaig general de Copenhaguen i les posades en escena!

Jesús Cañadilla

Jesús Cañadilla, Espanya. Compositor. Autor, entre d'altres, de l'Algo pequeñito de Daniel Diges

1.- Dancing in the rain ha guanyat molt pel bon directe i la presència escènica de Ruth Lorenzo. La cançó, però, no era la meva favorita.

2.- Jo no la veig classificada al Top 10. A Espanya sempre li costa molt acabar entre els 10 primers, però dependrà molt de la resta de propostes.

Rune Braager

Rune Braager, Dinamarca. Compositor. Autor de La teva decisió (Andorra 2009)

1.- Ha guanyat una de les meves 2 favorites!. Dancing in the rain és una gran cançó; té una melodia i un ganxo que se't queda. Ruth Lorenzo és força bona, però no espectacular. Crec que, a Eurovisió, farà una millor posada en escena, si no la traeixin els nervis.

2.- Crec que Dancing in the rain té possibilitats d'estar al Top 10; potser fins i tot al Top 5.... Però no guanyarà!.

Stephanos Ode

Stephanos Ode , Xipre. Eurofan

1.- Trist, trist, trist!. Ruth Lorenzo és una bona cantant però amb això no n'hi ha prou!. Espanya tenia l'oportunitat d'estar al Top 10 amb una cançó moderna, però lamentablement ha triat un tema mediocre que fins i tot amb la millor actuació possible acabarà entre els llocs 19 al 24; una vergonya!.

2.- Tant de bo m'equivoqui, però no crec que el resultat sigui bo!.

Roger Silfvast

Roger Silfvast, Suècia. Periodista expert en Eurovisió

1.- Ruth Lorenzo té qualitat d'estrella, una veu fabulosa i serà una bona representant d'Espanya aquest 2014. La cançó té força, és poderosa i alhora és simple  en el bon sentit de la paraula. I ella encara té més de 2 mesos per millorar la posada en escena, tot i que a la gal·la ja va estar molt bé, davant les càmeres. Espero que triï un vestit amb colors més forts de cara a la Final. Crec que la seva era la millor opció per anar a Copenhaguen. Run era la meva favorita abans de la Final, però Brequette no va estar gaire bé a l'escenari. No va trobar les càmeres i segurament no es va sentir segura... o potser estava molt nerviosa. Vaig poder sentir el drama que evoca la seva cançó, però també vaig sentir una gran manca de carisma, per part de Brequette. Duia unes sabates molt maques, però em pregunto si ella porta normalment sabates amb aquests tacons... Les altres 3 cançons estaven bé però haurien sigut propostes massa grises per a Copenhaguen. Jorge duia un tema simpàtic que se't quedava, una mena d'Eric Saade o d'Anton Evald. La Dama: Estil Lucía Pérez i companyia... Un altre cop?, no, gràcies! Raúl: Cançó maca però ell, una mica perdut; Raúl no és pas l'Ott Lepland espanyol!.

2.- Classificar-se al Top 10 no serà cap problema perquè aquesta cançó entrarà bé en tots els països participants al Festival, però tot depèn del tipus de cançons que els altres països triïn. Si predominen les balades, potser ens trobarem a Barcelona o a Madrid l'any que ve... almenys és el que jo espero!.

1,7 milions de telespectadors van seguir la victòria de Ruth Lorenzo

La gala Mira quién va a Eurovisión va aconseguir un 9,8% de quota de pantalla. Va ser el tercer programa més vist la nit de dissatbe, darrere El Peliculón d'Antena 3 (Os declaro marido y marido) i el programa Hay una cosa que te quiero decir, de Telecinco. El film de la cadena privada, amb un 13,8% de quota, va aplegar 2.429.000 espectadors. La programació de Telecinco, amb un percentatge similar, el van seguir 2.017.000 milions. La gala de TVE en què Ruth Lorenzo es va proclamar guanyadora, va ser el tercer programa més vist de la nit; 1,7 milions de telespectadors, seguit de LaSexta noche (10,4%)

La Contracrònica: Conchi a Eurovisión!!

La festa. Sant Cugat del Vallès va acollir anit la festa per antonomàsia dels eurofans patris. Durant una hora i tres quarts, els estudis de TVE van ser la pàtria de tots, aplegats sota la bandera d'Eurovisió; tant se val d'on venim, si del sud o del nord; ara estem d'acord...!. Les grades bollien; Tigres, leones; todos quieren ser los campeones! en versió eurofestivalera edició 2014, és a dir, Ruth Lorenzo contra Brequette; Brequette contra Ruth Lorenzo. Només elles van saber arrencar la cridòria més apassionada dels fans. Elles i Jorge González, que contra tot pronòstic va deixar un bon regust de boca... Potser anit va començar a gestar-se una de les cançons de l'estiu. Qui sap si anit, Jorge va posar els ciments de l'èxit comercial més sòlid d'aquest Festival 2014 a Espanya...

Igartiburu va començar la gala ballant

Anne Igartiburu i la Sireneta de Copenhaguen van ser les altres protagonistes de la vetllada. La basca, inquieta amb la faldilla del seu vestit de bombolleta Freixenet, que abaixava un i altre cop, va arrencar el programa delectant-nos amb una coreografia, interpretant en playback els mítics Waterloo, A-ba-ni-bi i Diva. Ep!, que l'actuació era enllaunada!; l'havien enregistrat un quart d'hora abans que comencés el show!. Mentre la mare ho veia asseguda al sofà de casa, al plató només hi havia els 5 cantants, palplantats l'un al costat de l'altre, amb les maquilladores fent-los els darrers retocs a la cara. La Sireneta amb accent trianero; pobreta meva, quin paperàs!, pensàvem que acabaria amb una artritis aguda: gairebé hora i mitja asseguda sense canviar de postura, incomodíssima, per cert... De ben segur també deuria acabar amb símptomes de deshidratació: la calor a l'estudi era absolutament insuportable!. Una bona excusa perquè bona part del públic pogués lluir modelet i bíceps.

Els 5 artistes a plató mentre a casa veien la coreografia d'Igartiburu

Brequette va llençar el peu de micro al terra

Les noies, amb colors clars. Els nois, de fosc rigorós. Brequette, marcant la diferència amb un vestit curt i cenyit. Ruth Lorenzo i La Dama, amb vestits llargs. Brequette es va apassionar; va llençar el peu de micro al terra al més pur estil Amandine Bourgeois. Ruth Lorenzo no va voler ser menys i també va enviar el peu de micro a pastar fang enmig d'un atac de bogeria passatgera de la seva tribu de fans... Ho duia preparat o se li va encendre la llumeta després de que cantés Brequette?... Després de l'actuació de Jorge, la gran sorpresa de la nit per a molts: el jove talent de Villarejo de Salvanés està casat i té un fill; i un altre de camí. Sí; la seva esposa es diu Arabia i el seu fillet, Aday!.

Maquilladores i perruqueres assistint els artistes

El jurat es va mullar, però no va prescindir dels típics tòpics que repeteixen tantes i tantes i tantes vegades en aquesta mena de programes d'on van sortir Bustamante, Brequette, Lorenzo i Jorge González; programes que, a poc a poc, estan esdevenint una important cantera d'estrelles eurovisives arreu d'Europa. "Los 5, tremendos!", "Animales escénicos", "Habéis llegado hasta aquí; sois ganadores!" (diva Mónica Naranjo dixit); "Maravillosos!" (Busta), "Nos lo van a poner muy difícil" (Merche)... Escoltant-los, un entén un dels motius de l'èxit de Risto Mejide... La Naranjo es va emocionar veient actuar Brequette; dosi extra de retoc de maquillatge: rere les càmeres, la de Figueres va necessitar sempre a la vora una perruquera i una maquilladora, que la traginaven un i altre cop; més del que van arribar a tocar als 5 protagonistes de la nit.

Gisela va fer un curt revival eurovisiu on va faltar el Casanova. Lleig! Costa imaginar-se Anabel Conde fent un revival on hi hagués el Mirada interior i deixés de banda el Vuelve conmigo... Una cosa va quedar clara: Bustamante gairebé no se'n recorda, de la coreografia de 2002!. Molts eurofans l'hi podrien refrescar la memòria, com es va poder veure sobre l'escenari... La catalana va llançar un "llarga vida a Eurovisió!", reconciliada definitivament amb un Festival a qui, al 2008, va criticar l'excessiu pes del "veinatge", en les votacions, i que els resultats reflectissin massa qüesions polítiques. Ai, les rabietes posteurovisives...!

Anne Igartiburu anuncia el veredicte del públic; Ruth Lorenzo, guanyadora!

Una hora i 15 minuts i les línies telefòniques s'aturaven!. Exactament a les 23.27 hores. El 'vota Ruth' al 25152 deuria treure fum... El jurat suava la gota grossa valorant altres companys consagrats. La Dama, la més mal parada: última en totes les votacions. Busta, Merche i la Naranjo van votar exactament el mateix, i quan Brequette es va situar primera amb 6 punts d'avantatge sobre Lorenzo, uns quants del públic van començar a notar els primers símptomes de desmai. Era el moment de conèixer la decisió del públic. La Igartiburu va demanar la presència a l'escenari de Concepción Alonso, notària de Sant Cugat. Pantaló marró fosc i americana salmó, va lliurar el sobre que contenia la sentència final, mentre el públic vitorejava "Conchi a Eurovisión! Conchi a Eurovisión!". Bustamante la va felicitar per la seva sòbria posada en escena. Ras ras... Sobre obert. Intriga. Silencis; mirades esbiaixades; rum rum de fons; els cors bategant a tota pastilla. Lorenzo i Brequette, juntetes, a punt d'escoltar el veredicte. Només una viatjava a Dinamarca. "Ruth Lorenzo!". Part del públic va cridar eufòric; només ella, la murciana, no s'havia assabentat que era la guanyadora. Sí; el veredicte del públic la facturava directament a Copenhaguen!. Uns segons més tard, reaccionava: "¿Soy yo?. ¡No me lo puedo creer!". Començava la festa; salts, crits, llàgrimes... Ruth, a Eurovisió!.

Ruth Lorenzo podria cantar íntegrament en anglès a Copenhaguen

Ruth Lorenzo representarà TVE al Festival d'Eurovisió 2014

Ruth Lorenzo podria cantar íntegrament en anglès el Dacing in the rain a Copenhaguen. Després d'aconseguir la victòria en la gala d'ahir a nit als estudis de TVE Sant Cugat, l'artista va dir que n'ha de parlar amb el seu equip i que ella encara ni tan sols en té una decisió presa. TVE donaria per bona la decisió de deixar de banda el castellà per primer cop a la història de la seva participació al Festival. Ho va dir Federico Llano, el cap de la delegació espanyola a Eurovisió, en la roda de premsa d'aquesta setmana, on es presentava el format de la gala d'ahir.

Moment de l'actuació de Lorenzo ahir a Sant Cugat

La posada en escena que vàrem veure anit a la gala, amb un pianista, 3 coristes, fum al terra i un bon joc de llums al fons de l'escenari, no serà la de Copenhaguen. Ruth Lorenzo no es va voler mullar sobre el tema. Encara s'hi han de posar; ella i el seu equip, i lògicament, la delegació espanyola al Festival, encapçalada per Federico Llano. L'artista, però, sí que va afirmar que hi vol dur una cosa "internacional, que s'entengui a tot arreu, amb força i passió" i que no renunciï a les seves arrels espanyoles i mediterrànies. Va assegurar que viatjarà a Dinamarca amb la idea de guanyar, igual que fan el tennista Rafa Nadal i La Roja abans d'un partit, segons va dir. I que lluitarà per aconseguir la victòria "fins a caure exhausta!". Però alhora, va llançar un missatge als fans: "Només puc guanyar si vosaltres esteu amb mi!

Tot i això, Ruth Lorenzo ja ha pogut sentir el caliu dels fans; "és impressionant que, tal i com està Espanya, la gent es gasti diners per votar-me!", va dir. Es va sentir nerviosa, durant l'actuació; "moltíssims nervis!", però abraçada pel públic; "un públic que t'empara!. Els cinc ens hem sentit estimats, aquesta nit". Davant la possibilitat de no quedar en un bon lloc, a Copenhaguen, Lorenzo va ser contundent: "Al Regne Unit he après a aixecar-me després de caure!". De fet, el Dancing in the rain va néixer així; mentre Ruth Lorenzo s'aixecava d'un mal moment en què fins i tot es va plantejar la possibilitat de marxar d'Anglaterra i tornar a Múrcia. Duia un any i mig, a Londres. No parava de ploure des de feia dies, el seu estat d'ànim se'n va ressentir i va pensar en totes les coses dolentes de la seva vida. Però al final, es va alçar de nou, provant de mirar endavant. Dancing in the rain, que Ruth Lorenzo va composar amb el guitarrista i productor Julian Emery, i el cantant i periodista musical Jim Irvin, és un cant a l'esperança; "Europa el necessita!".

Lorenzo atenent fans i periodistes acabada la gala

El que sí va quedar clar, en la roda de premsa posterior a la gala, és que la canària Brequette no serà corista de Ruth Lorenzo, a Copenhaguen. La murciana va ser taxativa, al respecte: "Brequette no mereix ser corista de ningú!. És un tros d'artista a qui li espera una carrera llarguíssima", va dir. Sobre la seva rival en el transcurs de la gala, Lorenzo va agefir que Brequette és "molt calladeta, molt especial i encantadora", però de qui Lorenzo va quedar especialment encantada va ser de Jorge González: "Me'l menjo! He flipat amb ell!".

Demà dilluns al matí, Ruth Lorenzo compareixerà en roda de premsa als estudis de Torrespaña, a Madrid. A partir d'aleshores, començarà una altra etapa de feina, amb la mirada posada exclusivament en els 3 minuts de Copenhaguen amb què defensarà la seva candidatura a prendre el relleu de Massiel, darrera espanyola a aconseguir la victòria en el Festival. Lorenzo és conscient de part del que li espera: "Fins a aleshores, necessito millorar figura i vocalment!", va afirmar.

Lorenzo amb els companys d'eurovisio.cat, Glòria Bricollé i Mia Sebastià

Ruth Lorenzo, a Eurovisió!

Les prediccions no van fallar. Ruth Lorenzo i Brequette, colze a colze, van lluitar fins al final per represntar Espanya en la pròxima edició del Festival d'Eurovisió. Les coses van anar tan igualades que les dues artistes van quedar empatades a punts, 66, però Lorenzo es va proclamar guanyadora perquè va prevaler la decisió del públic. El jurat, que formaven David Bustamante, Merche i Mónica Naranjo, va ser unànime, donant la màxima puntuació a Brequette. El públic va optar per Ruth Lorenzo, que d'aquesta manera aconseguia el tiquet a Copenhaguen.

Actuació de Ruth Lorenzo a Mira quién va a Eurovisión!

Tant ella com la canària van arrencar les ovacions més sonores del públic que presenciava en directe la gala Mira quién va a Eurovisión!, als estudis de TVE Sant Cugat. Vestida de blanc, de curt i atxurada, Brequette, la primera de la nit a actuar, va fer una interpretació carregada de força i sentiment. Però després va arribar Lorenzo, amb vestit gris llarg, i va aconseguir la quadratura del cercle, deixant clar que cantar no és el mateix que interpretar, cosa que La Dama no tenia gens ni mica clara, anit; estàtica i molt, molt fluixa.

En tercera posició va quedar Jorge González, aconseguint trencar les previsions, que el col·locaven en les dues darreres places de la gala, junt a Raúl. Allà on no va arribar ell solet, Jorge va tenir l'ajuda de la millor posada en escena de la nit; 4 ballarins, violins blancs amb llumetes fluorescents, americana de mirallets i coreografia vistosa. L'artista va quedar tercer amb 48 vots. El vitorià Raúl va ser quart, amb 42 punts i La Dama, última. Amb ella també hi va haver unanimitat total: la menys votada pel públic i per cadascun dels membres del jurat.

Ruth Lorenzo i Brequette... compte enrere!

Ha arribat l'hora de la veritat. Aquesta nit, telespectadors i un jurat d'experts que integren David Bustamante, Merche i Mónica Naranjo, triaran l'artista i la cançó que representaran TVE al pròxim Festival d'Eurovisió. La gala, que s'emetrà en directe per La 1 a partir de les 22.00h i des dels estudis de Sant Cugat del Vallès, la presentarà Anne Igartiburi. Tot i que hi participen 5 artistes, Ruth Lorenzo i Brequette són les grans favorites de la nit. Ho diuen l'enquesta feta al web de RTVE, les preferències de compra de les 5 cançons candidates a l'iTunes i l'opinió de crítics i d'eurofans. L'Eurobloc ha copsat l'opinió de 2 experts envers les possibilitats de les 2 estrelles de la nit. Un murcià, Mateo Rivas, i un canari, Víctor Vilca. Rivas votarà per la seva paisana. Vilca, no té tan clar que el Run de Brequette sedueixi tot Europa, però tot i això, no dubta a reconèixer les moltes virtuts de la canària.

Mateo Rivas és un expert en el Festival. Té secció pròpia a Metrópolis FM de Múrcia, emissora per a la qual cobrirà tota la informació d'Eurovisió 2014 des de Copenhaguen. Enguany serà el desè cop que assisteixi al Concurs.

"Ruth Lorenzo; alcanzar el sueño de ganar el Eurofestival"

En el 82, año del Mundial, nace en Murcia una futura diva de la escena musical.
Mezcla de Mónica Naranjo y Amaral, con infancia marcada por la ópera y la Caballé como icono musical.
En su adolescencia, el rock su alma agitó y Freddie Mercury en su cantante insignia se convirtió.
Con el X Factor, a millones de almas británicas encandiló; con su Purple Rain princiano, un fenómeno viral surgió.
Judy Dench, Johnny Depp y los Take That se arrastraron ante ti, y es que el fanatismo ruthiano comenzó a latir.
El fenómeno eurofán te ha catapultado a esta fama que hoy en tu carrera a Eurovisión ha comenzado.
Tu entrega en el escenario, tu camaleonismo rabaliano, tu voz colosal, ser compositora de nuestra realidad hace que otra Mari Trini en la escena musical murciana vuelva a aflorar.
En la gala demostrarás tu carisma sin igual, tu artística versatilidad, y es que no te dejas atar ni comprar ni siquiera por un millón de libras que te llegaron a ofertar.
La pantera murciana, la felina que con su lluvia nos emociona y desgarra; la que a su Planeta Azul nos arrastra...
Eres tú, la elegida para hacernos alcanzar el sueño de ganar el Eurofestival, y es que fijos son ya los puntos de Irlanda, Reino Unido y Portugal.
Tras tu directo, con garra y entrega total, eterna tu actuación quedará en la historia del Festival y serás como un Salzillo alcanzando fama mundial.

Canari de naixement, Víctor Vilca és músic i tot un expert d'Eurovisió. Cobreix la informació del Festival per als webs d'Ogae Andorra i Ogae Armènia. Aquest any, a Copenhaguen, serà el sisè Festival que presenciï en directe.

"Brequette; molt bon directe, bona producció i gran veu"

Brequette Chane Cassie i el tema Run/Más són sens dubte un dels plats forts que podrem escoltar aquesta nit al programa Mira quién va a Eurovisión. La cantant, d'origen sudafricà establerta a Gran Canària des de fa 14 anys, té un molt bon directe que ha demostrat en moltes ocasions. La seva veu, que a algú li pot recordar a Rihanna, té una presència que no deixa indiferent.

L'equip format per Tony Sánchez Ohlsson i Thomas G:son, autors del tema que interpreta Brequette, són experts al Festival d'Eurovisió i van aconseguir per a TVE una desena posició amb Pastora Soler i Quédate conmigo l'any 2012. A més, Thomas G:son també va compondre el tema guanyador del mateix any, el hit Euphoria. TVE torna a confiar en aquest tàndem i els dóna l'oportunitat de representar Espanya a Copenhaguen.

El tema Run/Más té el segell dels autors. Sovint els compositors deixen una empremta més o menys visible en les seves obres. De vegades pot ser un llastre, però en aquest cas es fa palès el bon fer dels autors. Podem trobar similituds amb el tema de Pastora Soler o amb el del duo Nodi & Sophie que van representar Geòrgia l'any passat a Malmö. Els arpegis del piano a l'inici o el buit sonor que fa de pont abans de les últimes tornades són característiques força evidents que podem trobar en aquests temes i també en Run/Más .

Potser aquestes són qüestions tècniques a simple vista no detectables, i és cert que a una preselecció de TVE la proposta de Brequette sona a novetat però a la resta d'Europa, sobretot als països nòrdics, ja hi estan més acostumats a aquest tipus de composició, i això podria comportar un hàndicap en cas de ser escollida. La cançó de Brequette sorprèn per la seva sonoritat anglosaxona però podria passar desapercebuda si trobem temes semblants la nit de la Final del Festival d'Eurovisió.

De tota manera, Run/Más té molts punts forts i cal destacar-los: és un tema ben construït amb una bona producció, interpretat per una gran veu i s'enganxa a l'oïda amb facilitat sense deixar de ser elegant. En relació a l'idioma, potser seria partidari de cantar el tema íntegrament en anglès, però reconec que el castellà de Brequette amb aquell deix forani sumat a la dolçor de l'accent canari dóna un aire fresc que... !qui sap si pot marcar la diferència!.

Ruth Lorenzo i Brequette, el gran duel està servit!

Quan només falten tres dies per a la gran final espanyola, tot apunta a que Ruth Lorenzo i Brequette protagonitzaran el gran duel per aconseguir el tiquet cap a Copenhague. Tres dades ens poden orientar. Tres dades més enllà de l'univers eurofan, que va mostrar les seves preferències per la murciana fins i tot abans que RTVE fes pública la llista de candidats a representar Espanya a Eurovisió 2014.

Ruth Lorenzo, Dancing in the rain

Per una banda, l'enquesta virtual que el web de l'Ens públic va fer entre els telespectadors amb una doble pregunta i amb resultat desigual. Más va ser la cançó més votada pels internautes com a la millor opció per competir pel triomf a Copenhague. Va aconseguir el 40% dels vots. Però sorprenentment, al darrere seu va quedar classificada La Dama, amb el 32%. Més enrere va quedar Ruth Lorenzo; tercera amb el 21%. Hi havia una altra pregunta, però: quin artista preferiria que representés Espanya?. Aquí, la triomfadora va ser Ruth Lorenzo, amb el 46% dels vots. La Dama tornava a quedar en segona posició, amb el 40%. I Brequette?... Quarta amb només un 5% dels vots, per darrere de Raúl, tercer amb un 7%.

Brequette, Más

Ahir es van posar a la venda a l'iTunes els temes que competiran per representar Espanya en la gala que es farà el proper dissabte als estudis que TVE té a Sant Cugat del Vallès. La número 1 en vendes és Ruth Lorenzo. Pharrell Williams, Birdy i David Bisbal li van al darrere mentre que Brequette és la cinquena més venuda.

Les coses queden clares a mesura que ens apropem a dissabte: Ruth Lorenzo i Brequette són les que més opcions tenen d'aconseguir el passaport a Dinamarca. La Dama es perfila com a outsider, mentre que els dos homes de la gal·la, Raúl i Jorge González, semblen condemnats a les últimes posicions i amb ambicions, únicament, de fer sonar els seus temes al llarg del proper estiu. Les preferències del públic semblen decantar-se lleugerament a favor de la murciana que arrasa al Regne Unit. El jurat d'experts també hi té coses a dir, però s'ha de recordar que en cas d'empat, preval el veredicte del telespectador. Amb aquestes perspectives, TVE pot esperar una bona audiència per a la gala de dissabte, que presentarà Anne Igartiburu.

Eurovisió 2014 busca veus per a un cor virtual i ballarins per a la segona semi

Eurovisió 2014 farà participar activament públic de tot el món en les dues semifinals d'enguany. A través del web JoinUs.dk, aficionats de qualsevol part del món podran enviar les seves gravacions d'un fragment de l'Only teardrops i formalitzar la seva candidatura per ballar en l'escenari del B&W Hallerne de Copenhaguen. Es tracta d'una iniciativa que, segons el director del show d'aquest any, Jan Langermand Lundme, respon a la voluntat de fer participar tothom en la producció del Concurs, ni que sigui prenent part en uns pocs minuts dels shows.

La primera semifinal inclourà un número en què les veus de tot aquell que hi vulgui participar formaran part d'un cor virtual del tema que va aconseguir la victòria l'any passat a Malmö. A JoinUs.dk se'n donen les instruccions, perquè caldrà utilitzar webcam i micròfon. A la segona semifinal hi haurà un altre número, en què els ballarins seran aficionats. Seran els que millor ho hagin fet en les gravacions que hagin penjat prèviament a JoinUs.dk. Als que siguin escollits, Eurovisió els pagarà el viatge i l'estada a Copenhagu.

No seran aquestes les úniques sorpreses del Concurs. A la gran final, Emmelie de Forest interpretarà Rainmaker, un tema que ha escrit juntament amb Jakob Shack i Fredrik Sonefors. Al final de la seva interpretació, de Forest tindrà un cor excepcional: els 26 participants que lluitaran per prendre-li el relleu com a guanyadora del Festival. La pàgina oficial del Concurs, eurovision.tv, va publicar recentment una entrevista amb l'artista, on explica la història del que serà l'himne d'Eurovisió 2014. També en podem escoltar un petit fragment.
Entrevista Emmelie de Forest a eurovision.tv

L'acusació de plagi de Más, molt difícil de ser demostrada

No és el primer cop ni, segurament, es tractarà de l'últim. El fantasma del plagi torna a planar sobre un tema eurovisiu. Ara és el torn de Run, la cançó amb què la canària d'origen sudafricà Brequette opta per representar Espanya al Concurs. L'Eurobloc ha demanat el parer d'un expert; el músic Jesús Acebedo, a qui uns dies enrere ja vàrem preguntar què en pensava de cadascuna de les 5 candidates. Acebedo ho té clar: hi ha similituds entre Run i la cançó que suposadament l'ha inspirada, però veu molt difícil que es pugui demostrar una acusació de plagi. Ens explica el motiu. Els paràgrafs que venen a continuació són el seu article d'opinió respecte el tema, que de pas, li serveix per criticar que les fàbriques televisives de talents musicals només fomentin la interpretació, no pas la composició.  

Jesús Acebedo, músic

La polèmica està servida a Eurovisió 2014, i és una llàstima, com a mínim per 3 motius:

En primer lloc, la causa: una acusació de plagi. La cançó Más (Run) que presenta Brequette i que sembla la candidata favorita, recorda molt al tema Uncover de la cantant sueca Zara Larsson. Efectivament, la melodia hi té moltes semblances, així com l'estructura de la cançó. Podria tractar-se del mateix tema una mica 'maquillat', però, ara bé, crec que és molt difícil demostrar que sigui un plagi. Les fronteres entre inspiració, homenatge i plagi són en ocasions difoses. I aquest cas en podria ser un perfecte exemple: no és el mateix 'inspirar-se en' que plagiar, o 'trobar influències de' que plagiar. I si parlem del tema de Brequette, sota el meu parer no podem afirmar de manera rotunda que es tracti d'un plagi descarat i per tant d'un delicte contra la propietat intel·lectual. Tot això que exposo, però, vull remarcar que és només la meva opinió personal com a músic, d'un tema (el de la propietat intel·lectual) del quan no en sóc en cap cas expert.

En segon lloc, és una llàstima perquè el tema de Brequette és, sota el meu punt de vista, el més interessant i atractiu a nivell musical. I el més internacional. I per tant, una cançó de la que estar orgullós i que al meu parer té moltes possibilitats d'èxit.

I per últim, perquè de cara a aquest Festival d'Eurovisió 2014, RTVE presenta uns temes musicals de qualitat, entre els quals destaca, tal i com he comentat en el segon punt, el de Brequette. Eurovisió ha aconseguit allunyar-se d'espectacles de baixíssima qualitat musical, com havien estat el numeret de Chikilicuatre o l'actuació de Las Ketchup.

I ara, deixeu-me expressar una opinió personal com a músic. Una opinió no només sobre les candidatures d'Espanya a Eurovisió, sinó sobre la cultura musical que s'està fomentant des dels mitjans de comunicació a Espanya: la visió del músic-artista com un cantant que es limita a interpretar temes d'uns altres. M'explico: si fem un repàs de programes com Operación Triunfo, La Voz, etcètera, rarament trobem la figura del cantant-compositor, i encara menys (per no dir que mai) del músic-compositor. El que ens oferten sempre són, en el fons, excepcionals cantants d'orquestra o de karaoke. Excepcionals veus, sí, però amb una creativitat personal, com a mínim, bastant desconeguda. O com a mínim amb un marge bastant limitat per mostrar les seves pròpies composicions.

Dit això, crec que si finalment es demostra que Run és un plagi, Brequette només tindrà (si és que en té) una petita part de culpa. Run no és un tema seu, ella es limita a interpretar un tema que és autoria de Tony Sánchez i Thomas G:sson. I Brequette el defensa d'allò més bé, amb una impressionant veu amb tons dR&B i soul.

Jofre Bardagí: "Mai no vaig imaginar que el 'Jugarem a estimar-nos' arribaria a Eurovisió"

El passat 18 de gener va fer 10 anys que vàrem escoltar per primer cop el Jugarem a estimar-nos, la primera cançó en català que es presentava al Festival d'Eurovisió. Era també el debut d'Andorra en el popular concurs, que en aquella edició es celebrava a Istambul (Turquia). Emès en directe simultàniament per RTVA, TV3 i Catalunya Cultura, el programa 12 Punts, presentat per Pati Molné i Xavier Grasset, s'estrenava aquell dia amb la participació de Marta Roure i el duo Bis a Bis. Era la primera eliminatòria. Marta Roure defensava el Jugarem a estimar-nos, de Jofre Bardagí, i les Bis a Bis, El destí, d'Helena Curto. El públic va ser unànime, tant a Andorra com a Catalunya: va votar massivament pel tema que finalment representaria Andorra al Festival. El jurat va pensar d'una altra manera; va atorgar 2 punts al Jugarem i 3 a El Destí, que tot i això quedava automàticament apartat de la lluita per ser designada la primera cançó andorrana a Eurovisió.

"Mai vaig pensar que podia guanyar; vaig composar la cançó per divertir-me". Són les paraules de Jofre Bardagí, el compositor del Jugarem a estimar-nos, que ha concedit una entrevista a l'Eurobloc per commemorar aquella efemèride. L'artista explica que va rebre la proposta de participar en el 12 Punts per part de Música Global, la casa discogràfica que recolzava el projecte d'Andorra a Eurovisió. És la companyia amb la quan continua treballant i amb la qual ja ha publicat 2 treballs en solitari. En aquell moment, Bardagí ja tenia mig enllestida la música del Jugarem a estimar-nos. Quan accepta la suggerència de la discogràfica, rescata la peça i l'adapta per poder participar en la preselecció andorrana i en Eurovisió. "Havia de ser una cançó divertida, alegre, festivalera. Amb una tornada que enganxés, que entrés ràpid", explica. El resultat final el va convèncer; "jo hi creia, en la cançó, però mai no havia pensat que podria guanyar".

Jofre Bardagí, autor del Jugarem a estimar-nos

De fet, Jofre Bardagí només va poder veure el primer programa del 12 Punts, aquell 18 de gener de 2004, on el Jugarem va ser la cançó més votada pels telespectadors andorrans (72%) i pels catalans a través de TV3 i Catalunya Cultura (84%). Ja no en va veure cap altre més. L'artista, que va formar el mític grup Glaucs al 1994 i amb el qual hi va estar els 10 anys de vida que va tenir la banda, va haver de marxar per feina a Buenos Aires. Va ser a l'Argentina que es va assabentar el 15 de març següent que el seu tema havia estat l'escollit per representar Andorra a Eurovisió. Joan Manuel Serrat era a la capital argentina en aquella mateixa data. El Noi del Poble Sec hi feia un concert. Serrat és el padrí de Bardagí; quan es va assabentar que el seu fillol havia triomfat a Andorra amb el Jugarem a estimar-nos, no es va estar de comentar-li: "Ja té collons que siguis tu el primer a dur un tema en català al Festival d'Eurovisió!", explica Jofre Bardagí. Com saben tots els eurofans, Serrat hauria pogut ser el primer a dur el català al Concurs si la censura franquista no l'hagués apartat del projecte La, la, la que el Dúo Dinámico va acabar oferint a Massiel. "Vaig al·lucinar bastant, quan em van dir que havíem guanyat el 12 Punts; em va semblar surrealista, tot plegat", explica Bardagí.

Quan va saber que havia guanyat, Bardagí era amb Serrat a l'Argentina

Però, en què es va inspirar l'autor a l'hora d'escriure el tema?. Alguna experiència personal, li pregunta l'Eurobloc?. "No!. El tema és completament fictici!. Volia fer un tema divertit, jugar amb els qui l'escoltessin!. I de fet, la paraula 'jugar' ja surt fins i tot en el títol!", respon el músic. Bardagí no va poder viatjar a Turquia per acompanyar la primera delegació andorrana al Festival. De fet, va aterrar a Barcelona just quan l'equip de Marta Roure era a punt de volar cap a Istambul. Tornava d'una llarga estada a l'Argentina, així que va seguir Eurovisió des de casa. Va veure la semifinal; la primera semifinal en la història del Concurs, en què Andorra cantava en sisena posició, tot just després d'Israel i abans de Portugal. Cap d'ells no es va classificar per a la gran final, on Ruslana va aconseguir 17 punts més que Zeljko Joksimovic i es va proclamar vencedora. Quan Andorra va quedar fora de la gran final, Bardagí es va sentir "una mica decebut. Home!; haver estat a la final sempre hauria sigut una cosa més per explicar!", explica divertit.

Primer disc en solitari de Bardagí

Jofre Bardagí no és seguidor d'Eurovisió. "De petit, a casa sí que l'havíem vist; aleshores Eurovisió es vivia una mica més, quan encara no hi havia tanta oferta televisiva". Tornar a treure el cap al Festival?. Bardagí és taxatiu: "Sí!, està clar!. Jo faig cançons!", contesta jugant amb el títol del seu primer treball en solitari, publicat per Música Global al 2006. Recorda que, després d'aquella primera experiència, en alguna ocasió sí que li havien arribat a comentar la possibilitat de tornar a composar algun tema per poder representar Andorra al Festival, però que aquelles converses mai no van quallar en res de definitiu. Actualment, Jofre Bardagí està finalitzant la gira Acústics, amb què ha fet tot de concerts intimistes arreu del país. El darrer el farà aquest proper diumenge a les 20.30h a l'espai cultural Can Xammar, de Mataró. El passat 17 de gener, per exemple, el vàrem tenir al Cafè Metropol de la Rambla Nova de Tarragona. Acabada la gira, Bardagí es reincorporarà al nou projecte discogràfic de Glaucs, Hem conegut la nit, que presentaran oficialment al festival Strenes de Girona el proper dia 11 d'abril.

L'opinió d'un expert: Brequette i Ruth Lorenzo, les propostes de major qualitat en la gran final espanyola

Les propostes de Brequette (Run) i de Ruth Lorenzo (Dancing in the rain) podrien ser les més ben valorades pel jurat de professionals en la gran final espanyola on es triaran el tema i l'artista que viatjaran a Copenhaguen. Els telespectadors, de moment, es decanten per Brequette i La Dama, per aquest ordre, segons l'enquesta feta per RTVE a través de la seva pàgina web (Brequette, amb el 41% dels vots i La Dama, amb el 30%, per davant de Ruth Lorenzo, que n'ha rebut només el 22%). Jesús Acedebo, músic, compositor i pianista amb 3 discos al mercat, ens ofereix una breu anàlisi de les 5 candidates a representar Espanya. L'Eurobloc ha volgut ser testimoni de què pensa un professional de la música quan escolta per primer cop cadascuna de les 5 cançons i les veus que les interpreten. Les consideracions d'Acebedo poden orientar una mica sobre quines seran les preferències del jurat d'experts a l'hora de la veritat.

Jesús Acebedo

Jesús Acebedo, nascut a Cerdanyola del Vallès, va publicar el seu primer treball al 2005, titulat 9 estudis per a piano. Al 2012 en va treure el segon (Mupsichology), ja com a part del duet Sigmund's Mirror, que forma amb la vocalista Paola Graziano. Al desembre passat va publicar el seu tercer treball, 16 peces per a piano. Es tracta d'un àlbum amb tot de temes compostats i interpretats per ell mateix, del qual en tenim un tast al seu web.

Pàgina web del músic Jesús Acebedo

16 peces per a piano és el darrer treball del músic

Aquestes són les impressions de l'artista un cop desvetllades les 5 candidates escollides per RTVE.

Run, un producte amb tots els ingredients per ser un èxit internacional

"Brequette ens porta un tema que combina anglès i castellà i que conté tots els ingredients per ser un èxit internacional. L’artista lluu tot el seu potencial vocal al llarg dels 3 minuts exactes que dura la cançó, i sap contrastar a la perfecció els moments íntims i minimalistes (com la introducció amb piano i veu) amb unes tornades plenes de força i de passió  (amb bases de guitarres, baix i percussions intenses). Un tema que va creixent fins culminar en un clímax apoteòsic, i que resoldrà en un final tranquil, quasi cíclic, que ens deixa amb ganes de tornar a sentir la cançó, Un tema molt potent que farà les delícies dels eurofans i de qualsevol amant de la bona música"

Aunque se acabe el mundo, música disco que no aporta res de nou

"Jorge González ens presenta un tema latino amb bases electròniques i que, com no podia ser d’altra manera, és cantat en castellà. Els seus 2 minuts i 58 segons estan pensats per fer ballar fins caure extenuat, o com diuen la tornada i el títol de la cançó “aunque se acabe el mundo”.  Sense cap mena de dubte, un tema que agradarà, i molt, els amants de l’estil Bisbal i que serà ballat a moltes discoteques. Un tema ben defensat, però que, siguem sincers, no aporta res de nou"

Estrella fugaz, tocs de balada per a un tema dance

"La Dama ens presenta el podríem definir com una balada-dance de 2 minuts i 59 segons cantada íntegramente en castellà. L’he catalogada com a balada-dance perquè alterna parts tranquiles (que podrien sonar perfectamente en un chill out), amb parts ballables amb bases electròniques, i on fins i tot ens sorprendrà gratament un pont de ritmes trencats que va del minut 1:58 al 2:14, en el que podem trobar reminiscències del dubstep"

Seguir si ti, previsible i prescindible

"Raúl canta una balada clàssica, amb lletra íntegrament en castellà. És l’opció més clàssica de les 5 propostes. Un tema de 3 minuts i 3 segons, ben cantat i amb un bon acompanyament, però previsible des de la primera nota. Pel meu gust no deixa de ser una balada interpretada correctament, que no se surt en res del guió, i que per tant corre el risc de ser catalogada com a perfectament prescindible"

Dancing in the rain, l'èxit de combinar bona veu, bona melodia i bona instrumentació

"Ruth Lorenzo canta Dancing in the rain, un preciós tema de 3 minuts exactes, que combina castellà i anglès. La cançó comença amb una introducció minimalista, feta amb la bellesa i simplicitat d'una veu femenina acompanyada d'un piano, i anirà guanyant en intensitat i instrumentació fins a arribar a un final èpic i ple de força. La órmula aplicada en aquesta cançó té 3 ingredients que són garantia d'èxit: primer, la veu de la Ruth, neta i plena de matisos. Segon, una melodia preciosa. I tercer, la instrumentació, cuidada fins a l'últim detall. Una cançó que ens capta des del primer segon i que va creixent al llarg dels compassos"

Brequette, la preferida dels espectadors tot just publicar-se les 5 aspirants

La cantant canària d'origen sudafricà Brequette encapçala el rànquing de preferències dels telespectadors poques hores després que s'hagin fet públiques les 5 cançons que aspiren a representar Espanya a Eurovisió. L'artista defensa un tema bilingüe, Run; cantat en anglès i espanyol. Es tracta d'un soul on Brequette pot lluir potència vocal. Amb el 36,8% dels vots, és l'opció favorita dels telespectadors, segons mostra una enquesta on line al web de RTVE.

Brequette és per ara la preferida dels telespectadors

La Dama és la segona favorita dels telespectadors de RTVE, amb el 35% dels vots al seu favor. L'artista defensa Estrella fugaz, un tema pop composat pel seu company sentimental, l'asturià Melendi. La Dama, alter ego de Dámaris Abad Anselmo, és la gran sorpresa del quintet que aspira a viatjar a Copenhaguen, superant de moment la gran favorita dels fans abans que es coneguessin els temes, la murciana Ruth Lorenzo. Segons s'ha pogut constatar a les xarxes socials al llarg del dia d'avui, el tema de Lorenzo (Dancing in the rain) ha decebut en certa manera, ja que inicialment s'havia anunciat que l'artista competiria amb una cançó pop, i avui hem sabut que la seva aposta és una balada, amb la tornada en anglès. La que va ser una de les triomfadores de l'X Factor britànic és la tercera preferida dels telespectadors (20,8%).

Queden molt enrere els dos homes que també intenten aconseguir el bitllet a Eurovisió. Tot indica que Raúl i Jorge González seran els sparrings en la gran final televisada, en què es decidirà quin serà el representant espanyol. Raúl només ha aconseguit el 4,2% dels vots. El seu Seguir sin ti és una balada amb què difícilment aconseguirà repetir l'èxit obtingut amb Sueño su boca al 2000. Finalment, el també exconcursant de La Voz (com Brequette), Jorge González, és el menys votat per ara. El seu tema Aunque se acabe el mundo només ha aconseguit el 3,2% dels vots. L'artista defensa una cançó pop espanyol que bé podria encaixar en el repertori de David Bisbal. 

Les votacions emeses a través del web de la televisió pública són purament orientatives. La tria definitiva es farà en el transcurs del programa que TVE emetrà aquest mes de febrer (en dia i lloc encara per determinar) amb una combinació dels vots emesos per un jurat d'experts i els que enviïn els telespectadors durant l'emissió del show. Podeu escoltar els 5 candidats clicant el següent enllaç:

Web Oficial de RTVE (Eurovisió)

Tamara comença avui a Barcelona la gira homenatge a Juan Carlos Calderón

La cantant Tamara comença aquesta nit a la Sala Apolo de Barcelona la gira promocional del seu nou àmbul, titulat Incondicional. El nou projecte, produït per Jacobo Calderón, és un homenatge al compositor Juan Carlos Calderón, autor de 4 temes espanyols d'Eurovisió i 2 que van representar RTVE al Festival de l'OTI. En el recopilatori, l'artista posa veu a 12 de les cançons més conegudes de Calderón. Entre ells, però, no n'hi ha cap que hagin anat als Festivals. El títol escollit per a l'àmbum és el d'un dels temes que el compositor càntabre va escriure per al cantant mexicà Luís Miguel. El concert d'avui comença a les 20.00h. Les entrades oscil·len entre els 25 i els 50 euros.

Portada del disc amb què Tamara homenatja Calderón

Juan Carlos Calderón va morir el 25 de novembre de 2012. Va ser un dels compositors més populars dels 70 i els 80. Quatre dels seus temes van viatjar a Eurovisió. El primer d'ells, l'Eres tú de Mocedades, va aconseguir el segon lloc del concurs en l'edició de 1973. Va arribar a ser número 1 a la llista d'èxits dels Estats Units. Ha estat escollit pels fans com el millor tema que Espanya hagi dut mai al Festival. Calderón va ser productor de Mocedades durant 14 anys.

La segona incursió del compositor a Eurovisió va ser al 1975. Sergio y Estíbaliz, familiars dels integrants de Mocedades, es van classificar en desè lloc amb Tú volverás, a 102 dels vencedors, els holdandesos Teach-In. Deu anys després, Paloma San Basilio acabava quinzena amb La fiesta terminó. La darrera cita de Calderón amb el Concurs va ser al 1989. va ser l'autor del Nacida para amar de Nina, amb què la catalana aconseguiria el sisè lloc, a 49 punts de Iugoslàvia, que va vèncer amb Riva interpretant Rock me.

Juan Carlos Calderón també va participar com a compositor un parell de cops al Festival de l'OTI. Al 1975, el seu Amor de medianoche interpretat per Cecilia a San Juan de Puerto Rico va aconseguir el segon lloc del Concurs darrere de Mèxic. I al 1977, el Rómpeme, mátame que va defensar el trio Trigo Limpio al Teatro Real de Madrid, va finalitzar en quart lloc darrere Nicaragua, els Estats Units i la República Dominicana, en aquest ordre.