La Fira del Disc de Barcelona, un cau de velles relíquies eurovisives

Demà tancarà les seves portes la XVIII edició de la Fira Internacional del Disc de Barcelona, que es fa a l'Estació del Nord de la capital catalana. Enguany, la Fira acull un total de 52 expositors arribats d'arreu de Catalunya, de diferents parts de l'Estat i de països com els Estats Units, Canadà, Itàlia, França, Holanda, el Regne Unit i Alemanya. Quatre passadissos per triar i remenar milers de discos de vinil, principalment  LPs, però també singles, així com CDs, llibres, revistes, caixes i fundes per a discos que han perdut la caràtula i fins i tot, ulleres de sol fetes tot reciclant discos. Els organitzadors han programat diferents concerts al hall d'entrada de l'estació, on també s'ha habilitat una cafeteria per als visitants. Demà a les 17,30h actuarà Trexmania.

Entre la gran quantitat de discos a la venda no falten els de cantants i cançons del Festival d'Eurovisió. No són pocs els estands que tenen els discos del concurs ben identificats perquè els curiosos els puguin localitzar i mirar fàcilment. Se'n poden trobar a diferents preus segons els estands; des de l'euro que costa el mític Congratulations del britànic Cliff Richard als 90 de la versió italiana del La, la, la interpretada per Joan Manuel Serrat. També hi ha velles glòries, com exemplars dels temes que van participar en l'edició de 1969 a Madrid. Entre ells, un disc que conté 4 d'aquelles cançons, incloent-hi el Vivo cantando de Salomé, que va acabar compartint victòria amb Holanda, França i el Regle Unit. Igualment es poden trobar les versions que el català Josep Guardiola va fer de diferents grans èxits del concurs, com ara el Tom Pilibi  de la francesa Jacqueline Boyer.

Serrat canta el La, la, la en italià (Youtube)

Entre els passadissos de la Fira, l'Eurobloc localitza un parell d'eurofans que hi han vingut per treure el nas. Els preguntem si busquen discos del Festival i ens ensenyen una petita llista del que hi voldrien trobar. Han recorregut els estands i sembla que no se'n surten; "és com buscar una agulla en un paller; t'hi acabes deixant l'esquena, de tant remenar!", afirmen. Tenen identificats els exemplars que més costa de localitzar: el Llámame de Víctor Balaguer, l'Estando contigo de Conchita Bautista i el Caracola de Los TNT. Marxen amb algunes compres eurovisives; el No estás solo de Patricia Kraus i el Nacida para amar de Nina i el Primaballerina de l'alemanya Siw Malmkvist, de 1969.

Demà diumenge, la Fira Internacional del Disc de Barcelona obrirà les seves portes a les 11.00h del matí i clourà a les 20.00h. L'entrada costa 6€. 

TVE confirma que participarà a Viena 2015

TVE ha confirmat avui que participarà al Festival d'Eurovisió 2015. Amb Espanya, són ja 35 els països que seran presents en la propera edició del Concurs. Per ara, es desconeix si hi trobarem també Moldàvia, Polònia, San Marino, Ucraïna, Eslovènia, Croàcia i Albània, tot i que la televisió albanesa ja ha demanat cançons per al Festivali i Këngës, la seva preselecció. D'entre els 35 participants destaca el retorn de Sèrbia, de Bòsnia Hercegovina, Xipre i Bulgària. Israel, que ha dissolt la seva televisió estatal per refundar-la en un nou ens públic a l'estil del que ja va fer Grècia l'any passat, també serà a Viena. A Copenhaguen, més d'un membre de la delegació israeliana havia manifestat els seus dubtes respecte la continuïtat del país en el show, especialment a causa del descontent pels darrers fracassos acumulats. Eurovisió 2015 es celebrarà els dies 19, 21 i 23 de maig al Wiener Stadthalle de la capital austríaca.

Adéu, Peret!

Pere Pubill Calaf, Peret (Imatge: Mallorca Confidencial)

Pere Pubill Calaf, Peret, ens va deixar ahir víctima d'un càncer fulminant. Tot just ara fa un mes, ell mateix explicava als seus fans que l'hi havien detectat un tumor, que aparentment no era massa greu i que esperava retornar en breu als escenaris. La seva capella ardent ha estat exposada durant tot el dia d'avui a l'Ajuntament de Barcelona. Demà serà enterrat a la seva ciutat natal, Mataró. Peret va representar Espanya a Eurovisió al 1974; la mítica edició que va guanyar Abba amb Waterloo i que es va celebrar a Brighton (Regne Unit). Quan va participar al Concurs, Peret tenia 39 anys. TVE li havia demanat una selecció de temes. L'artista els en va enviar 3. El 14 de febrer s'assabentava per la televisió que a Prado del Rey l'havien escollit a ell. Segons va explicar a la premsa, el Canta y sé feliz era la cançó que més li agradava de les 3 que havia triat per enviar a la tele. Al començament, el tema s'havia titulat No sirve de ná, una de les frases més repetides de la seva lletra. Fins al 4 de març no es va poder fer pública la cançó; just un mes abans de viatjar a Brighton.

Actuació de Peret a Eurovisió (Youtube)

L'artista havia debutat dalt dels escenaris al 1962. Tant ell com el seu mànager van pensar que, fent rumbes, la seva carrera artítica duraria ben poc. Però mai no arribava el moment d'adonar-se que s'havien equivopcat a l'hora de fer el pronòstic. Abans d'Eurovisió, Peret va arrasar amb temes que es van fer molt populars, com ara Belén, Belén, Borriquito como tú o Una lágrima cayó en la arena. Poc abans del Concurs, va guanyar el premi al Millor Intèrpret Radiofònic de 1973, guardó que atorgava anualment l'Associació de Cronistes d'Espectacles de Parla Espanyola de Nova York. La seva fama com a rei de la rumba es consolidava dia a dia.

Peret durant la seva actuació a Brighton (Foto La Voz Libre)

L'elecció de Peret per representar Espanya al Festival no va agradar a tothom; els més europeistes es dugueren les mans al cap en considerar que la candidatura malmetia tot el que l'Espanya franquista estava fent  per apropar-se a Europa. Els defensors de Peret i del seu tema, però, van aplaudir l'aposta de TVE perquè hi veien una manera d'unir-se a la gran família europea sense haver de renunciar a les arrels i la idiosincràcia pròpia. El debat va arribar fins i tot al diari Pueblo, un dels més influents de l'època i cau d'una generació de periodistes que posteriorment van renovar la praxi professional durant la Transició. Peret va ser interpel·lat per la Premsa en més d'una ocasió sobre aquest tema, veient-se obligat a justificar la pertinència de competir en un concurs europeu amb una rumba. Ell explicava que aquell gènere era perfectament exportable, que fins i tot ell havia actuat als shows més importants de la televisió britànica del moment; el de Tom Jones i al Sunday Night at the London Palladium de l'ITV. Per a La Vanguardia, però, el Canta y sé feliz era una de les 3 favorites a la victòria final junt al Long live love d'Olivia Newton Jonh i del I see a star dels holandesos Mouth & MacNeal. L'enviat especial del diari a Brighton, Alberto Mallafré, assegurava que als músics de l'orquestra, el tema d'Espanya era el que més els agradava interpretar.

Peret va viatjar a Anglaterra el 3 d'abril; avió fins a Londres i des d'allà, en tren cap a Brighton. L'acompanyaven les seves cosines, La Chelo i La Peyoya, que li feien de coristes, i els seus palmeros; entre ells, en Tony Valentí Carbonell, que també, casualitats de la vida, va morir de càncer uns dies abans que Peret; el passat 3 d'agost. Era el Palmero de les Ulleres, tal com se'l coneixia a l'època. Amb ells, la delegació la completaven fins a 25 persones més de TVE. Al 1974, el Festival va haver de reforçar les mesures de seguretat per evitar sabotatges i atemptats. Europa vivia immersa en la crisi del petroli iniciada l'any anterior, després que els principals productors àrabs decidissin incrementar el preu del barril, provocant un daltabaix econòmic a Occident i una important crisi financera internacional. Tres dies abans del Festival, TVE va dedicar a Peret un programa especial en prime time nocturn.

Portada del single del 'Canta y sé feliz'

Peret va actuar en tercer lloc, just després de la britànica Olivia Newton John.Rafael Ibarbia, un dels noms propis de la història d'Espanya al Festival, dirigia l'orquestra. Les patilles de Peret i el micròfon enganxat burdament a la seva corbata seran per sempre més icones de tota una època. En aquella edició, al Festival hi van participar 17 països; debutava Grècia i França es retirava excepcionalment en senyal de dol per la mort del president de la República, George Pompidou, 4 dies abans del certamen. Peret va acabar desè amb 10 punts; atorgats per Mònac (3), Portugal (2), Noruega (2), Luxemburg (1), Holanda (1) i Alemanya (1). Molt lluny dels Abba, que van ser els més votats (24 punts). Peret no va ocultar mai que els suecs van ser els justos vencedors d'aquella edició amb un tema que va ser escollit pels espectadors com el millor de tots els que han competit mai a Eurovisió fins al 2005.

Oficial: Viena 2015!

Avui s'ha fet pública la decisió: Viena acollirà la 60ª edició del Festival d'Eurovisió. El triple concert es farà al Wiener Stadthalle, l'únic escenari amb què la capital austríaca competia per aconseguir organitzar   el show. Tal com havia anunciat la UER anteriorment, les dates previstes per al Festival seran, finalment, els dies 19, 21 i 23 de maig de 2015.

El Wiener Stadthalle és un complex amb 6 sales on comparteixen espai gimnasos, una pista de gel i espais per a concerts de petit format, per a espectacles amb capacitats mitjanes i espectacles més grans, com ara el Festival d'Eurovisió. La sala on s'organitzarà el Concurs té capacitat per a 16.000 espectadors, però la xifra quedarà reduïda un cop s'instal·lin l'escenari i tot l'equipament tècnic. Rod Steward, Eric Clapton, Backstreet Boys i Neil Young hi han actuat aquest passat mes de juliol.

Peret anuncia que pateix càncer

Single de Peret al Festival

Pere Pubill Calaf, més conegut com a Peret, ha anunciat avui a través de la seva pàgina web que pateix càncer. L'artista, que va representar Espanya a Eurovisió 1974, ha explicat que ja està rebent tractament mèdic i que en breu tornarà als escenaris, tot i que no ha precisat dates aproximades. Peret ultimava hores d'ara el llançament del seu primer disc íntegrament en català i preparava l'enregistrament d'un nou treball amb temes en castellà. A més d'agrair el suport dels fans, l'artista ha assegurat que fa front a la malaltia "amb enteresa i optimisme. No era pas jo qui cantava 'es preferible reír que llorar y que así la vida se debe tomar'? Doncs en això estic!"

Eurovisió 2015 es reserva el 23 de maig com a alternativa al dia 16

Segons ha anunciat avui la UER, el Festival d'Eurovisió 2015 podria celebrar els dies 19, 21 i 23 de maig si finalment no és possible tirar endavant la data preliminar fixada per als dies 12, 14 i 16 del mateix mes. Tot dependrà també de quina ciutat i quin escenari es trien per acollir el Concurs. La televisió nacional austíaca (ORF) ha fet públics els requeriments necessaris per poder optar al Festival. Entre aquests hi ha el de l'espai, aspecte que pot fer caure algunes de les precandidatures presentades fins ara. La ORF demana espais coberts que tinguin cabuda per a un mínim de 10.000 espectadors un cop muntat l'escenari i que disposin d'una àrea per muntar la Green Room. També cal reservar, als annexes d'aquestes instal·lació espai suficientment gran per acollir el Centre de Premsa per a 1500 professionals, l'àrea de serveis tècnics (backstage, guarda-roba, càtering, aparcament d'unitats mòbils...) i una zona per als convidats. En total, la ORF calcula que aquesta zona annexa ha de tenir almenys 6000 metres quadrats.

El Wiener Stadthalle acollirà els Backstreet Boys al juliol

De moment, diverses ciutats austríaques han mostrat el seu interès per acollir el Festival 2015. Algun dels escenaris propodats hauran de ser immediatament descartats un cop publicats els requitis de l'ORF, com per exemple el Wörthersee Stadion de Klagenfurt, que és descobert, o l'Austria Center Viena, un centre de convenions que no donaria cabuda ni a 5000 espectadors. Per ara, els escenaris més ben situats en aquesta cursa són el Wiener Stadthalle, un arena que acull concerts i espectacles esportius amb capacitat per a 16.000 persones; i el Messe Wien, la fira de mostres de la capital austríaca, que podria donar cabuda a gairebé 30.000 espectadors. 

La victòria de Conchita analitzada segons vots de l'Est i d'Occident

Conchita Wurst rebuda amb tots els honors a Viena

Hi havia molts dubtes sobre la possible victòria de Conchita Wurst a Copenhaguen en base a com reaccionarien els països de l'Est envers l'artista. Les opinions del representant armeni Aram MP3 sobre la identitat sexual de Thomas Neuwirth, alter ego de Wurst, probablement no representaven un fet puntual i aïllat, per a molts, i podien fer sospitar els problemes que podia tenir Àustria a l'hora d'aconseguir la victòria si mitja Europa no la votava o la votava poc. Però Conchita va guanyar i ho va fer quan encara faltaven alguns jurats per emetre el seu veredicte. Analitzant els resultats de dissabte dia 10, el 68,6% dels vots aconseguits per Àustria venien dels països occidentals. L'Est li va donar el 31,3% restant. En total, a Conchita Wurst la varen votar 32 països: pràcticament tots els occidentals (tots menys San Marino) i 14 dels 17 participants de l'Est. La mitjana dels punts aconseguits per Wurst des de l'Est va ser de 6,5. La mitjana dels punts que li varen atorgar els occidentals va ser d'11.

Si diferenciem entre televot i vot dels jurats professionals, Conchita Wurst va estar entre les 10 millor votades tant per part del públic com per part dels professionals a tota l'Europa occidental tret d'una excepció: per als experts alemanys va ser l'onzena més votada. Un argument contra aquells que diuen que els veïns sempre s'ajuden entre ells (Alemanya va donar 7 punts a Conchita; sense cap mena de dubte, un dels països que van puntuar pitjor a Àustria, que enguany va recaptar 13 dotzes i 7 deus). Als països de l'Est la cosa varia una mica, tot i que en alguns casos s'observa notables diferències entre el que van votar els jurats i el que van votar els telespectadors. Per exemple, a Azerbaijan Conchita va ser la tercera preferida dels espectadors però la penúltima per als experts, òbviament per davant tan sols d'Armènia, el país veí amb qui manté unes tensen relacions a causa d'una disputa territorial. A Montenegro, Wurst va ser la cinquena més votada per part dels telespectadors, però el jurat professional la va castigar rellegant-la al dissetè lloc. A Macedònia va passar una cosa similar: el públic va votar per Conchita (la cinquena del televot) però per al jurat l'artista va ser la catorzena. A Rússia, Wurst va ser la tercera del televot i l'onzena per al jurat, i a Letònia, cinquena per als espectadors i desena per als experts. Per tant es pot afirmar que els jurats de l'Est van ser els menys favorables a la proposta d'Àustria.

A la resta dels països de l'Est, però, Conchita Wurst sempre va estar entre les 10 més votades per part del públic i també per part del jurat. A Eslovènia, per exemple, va ser la preferida tant per uns com per als altres. Per al jurat de Lituània també va ser la millor (per al públic, la cinquena). A Albània i a Geòrgia no va haver televot; per tant van ser els experts els qui van emetre els vots de la final. Els albanesos van atorgar 5 punts a Àustria i Geòrgia, 10.

Els únics països que no van donar ni un sol punt a la guanyadora van ser Polònia, San Marino, Armènia i Bielorússia. A San Marino tampoc no hi va haver televot. El jurat va rellegar Conchita al catorzè lloc. Als altres 3 països va haver un enorme contrast entre el televot i el parer dels experts. Per als polonesos, Wurst va ser la quarta més votada, però els seus experts no van pensar el mateix: l'artista va ser la dinovena de la seva llista. A Bielorússia, el televot va deixar Wurst en el quart lloc, però el jurat la va enfonsar en el lloc 23!. Més interessant és encara el que va succeir a Armènia: el públic va posar Conchita en el segon lloc però el jurat la va condemnar al 24è. Molts es poden preguntar, en aquests casos, si és possible que hi hagi tanta disparitat de criteris entre el que pensa l'espectador i el que opina un jurat de 5 experts dins un mateix país. La resposta podria induir a fer-se una altra qüestió: els jurats són independents del tot?

Pernille i Susanne Georgi es tornen a retrobar per commemorar els 20 anys del Dub-i-Dub

Portada del Dud-i-Dub

Pernille i Susanne Georgi tornen a unir-se per commemorar el vintè aniversari del Dub-i-Dub, l'èxit que les va dur als primers llocs de nombrosos charts internacionals al 1995. Me&My, nom amb què el duo de germanes va triomfar més enllà de les fronteres del seu país, Dinamarca, faran un parell de gires que les durà per diferents ciutats daneses. Aquest mateix dissabte, Susanne Georgi, última representant d'Andorra al Festival d'Eurovisió, marxa cap a Dinamarca, on passarà un parell de setmanes de tour on ella i Pernille tenen programats 4 concerts. A l'agost faran la segona part de la gira, que encara estan acabant de tancar i que les podria dur a altres països d'Escandinàvia. També s'estudia la possibilitat d'actuar al Japó, on el Dub-i-Dub també va arrasar. Entre els bolos agendats hi ha festivals de música dels 90 on les Me&My compartiran escenari amb altres estrelles internacionals, com els suecs Ace of Base, entre d'altres, amb en intervencions de 15 a 20 minuts aproximadament.

Susanne Georgi

Susanne Georgi explica a l'Eurobloc que les Me&My "mai no ens hem aturat definitivament". La vida familiar tant de Pernille primer com de Susanne Georgi després les ha obligat "a fer pauses" en la seva carrera però mai no han deixat els escenaris. L'any passat, per exemple, van fer un parell de concerts i enguany Pernille va enviar una de les seves composicions a la preselecció eurovisiva de Bèlgica. Ara, totes dues amb les filles ja més grans, s'han plantejat de manera més ferma programar una gira, que faran amb les seves famílies: "Cal fer-ho encaixar"; la vessant artística amb la personal.  "Jo ja he viscut la meva aventura de molt d'èxit però sempre hem tingut clar que la nostra prioritat és la família", així que continuen dins el món de la música amb allò que veuen factible fer segons el moment; "a poc a poc!", explica l'artista.

Dub-i-Dub per Me&My (Youtube)

Entre les projectes futurs de Susanne Georgi, per exemple, hi ha el de tornar a fer alguna cosa a Eurovisió; "seguríssim!". El que encara no sap és si com a cantant o com a compositora: "Jo tinc 2 somnis; un és que Andorra torni a Eurovisió, que seria una cosa molt, molt gran!, i l'altre és cantar-hi i guanyar representant Dinamarca", asegura. Com a exparticipant del Festival, Susanne Georgi ha estat l'artista del Principat que ha dementa siempre d'una manera més ferma que ATV no es retiri del show. És per això que demana les autoritats andorranes que tinguin voluntat i inverteixin més esforços en la promoció de la música i la cultura pròpies. 

Conchita Wurst entra en campanya

Conchita Wurst ha esdevingut una icona de les llibertats individuals (foto: eurovision.tv)

La victòria de l'austríaca Conchita Wurst ha començat a ser utilitzada a Polònia com a imatge de la suposada "decadència" d'Europa. És el recurs dels partits conservadors i catòlics d'aquell país, que també viu la campanya electoral de les Europees. Jarosław Kaczyński, líder del partit Justícia i Llei, ha declarat recentment que el triomf de Wurst el passat dissabte a Copenhaguen representa el col·lapse de l'Europa tradicional. El polític ha condemnat "tota propaganda dirigida a difuminar les diferències entre homes i dones i a crear un model de vida en què una persona pot canviar-ho tot, incloent-hi el fet de si és un home o una dona". L'adjunt del seu partit, Jacek Sazin, ha declarat irònicament que fins fa ben poc, les dones barbudes només es trobaven als circs. La victòria de Conchita Wurst la qualifica de "vergonyosa". L'exboxejador Tomasz Adamek, líder del partit Solidarna Polska, considera que "el món s'ha tornat boig i cal arreglar-lo". L'exesportista considera que la vella Europa ja no vetlla per la família i la religió cristiana.

Aquestes paraules han estat criticades per la coalició liberal que ocupa actualment el Govern polonès. Julia Pitera, de la Plataforma Ciutadana, ha estat contundent en declarar que tot aquell a qui no li agradin determinades coses que s'emeten per televisió és ben lliure de canviar de canal. A Rússia, i poques hores després de la victòria d'Àustria, el viceprimer ministre Dmitry Rogozin va assenyalar que el triomf de Wurst és una mostra del que els espera a tots aquells que desitgen apropar-se a Europa.

Andorra no tornarà a Eurovisió

Andorra no tornarà al Festival. Ho assegura el director general de la ràdio i la televisió públiques d'Andorra, Xavier Mujal, a qui l'Eurobloc ha entrevistat amb motiu del desè aniversari del debut del Principat al Concurs. L'ens públic andorrà actualment té un objectiu ben clar: potenciar-se com a mitjà informatiu local i acabar sent la referència periodística en aquest àmbit. El Festival d'Eurovisió, per tant, queda totalment fora de l'objectiu que s'ha traçat l'actual equip directiu d'Andorra TV. Mujal, a més, considera que les quotes que Eurovisió exigeix per poder participar en el Festival i retransmetre'n els shows són massa elevades i, per tant, una de les raons per les quals ATV ja no emet el Concurs.

Eurobloc: ATV es va retirar del Festival d'Eurovisió per raons econòmiques. La televisió va haver de fer nombrosos reajustaments pressupostaris i de personal. A dia d'avui, quina és la situació d'ATV des d'aquest punt de vista?. Es pot dir que ja han acabat les retallades?

Xavier Mujal: Aquesta és una qüestió íntimament lligada a la voluntat política, però en tot cas, pel que fa a la meva opinió i a la consideració al respecte, sí, ja s'ha finalitzat el reajustament de l'empresa. Ara mateix RTVA està en uns nivells molt adequats per poder garantir únicament la producció pròpia d'Andorra Televisió i de Ràdio Nacional d'Andorra.

Eb: La participació al Festival, és una cosa que es planteja ni que sigui per un sol dia a ATV i immediatament queda descartada, o és un tema del qual ja ni tan sols se'n parla?

XM: A dia d'avui ja realment ni se'n parla, és un tema que queda pels romàntics que ho van viure i en van poder ser partíceps.

Xavier Mujal, director general de RTVA

Eb: Per a l'equip directiu actual, entra en els plans retornar ATV al Festival d'Eurovisió en un futur proper?

XM: No. Ara mateix RTVA es centra en tenir una Ràdio Nacional amb gairebé el 100% de producció pròpia i pel que fa a Andorra Televisió, tret de 3 programes de plató que s'elaboren a la casa, el primer objectiu i la prioritat són fer uns bons informatius.

Eb: Ja en l'època que ATV va prendre part al Festival es comentava que la quota per participar-hi era massa alta. L'actual equip directiu d'ATV què en pensa d'això?. És l'obstacle que impedeix ATV tornar a Eurovisió?

XM: Sens dubte. Aquesta qüestió és cabdal.

Eb: Passa el mateix amb les retransmissions de les gales... Massa car, tot plegat?. És la qüestió econòmica la raó per la qual ATV ja no retransmet el Festival?

XM: Ha ha 2 raons, que segurament van de la mà: l'econòmica i la prioritat en l'objectiu de l'empresa, que ara mateix passa gairebé només per fer uns bons informatius amb notícies i continguts d'Andorra. Aquí és on nosaltres podem ser líders ja que ningú més no ho fa. En canvi les retransmissions de les gales es poden seguir per moltes altres cadenes.

Eb: Què en pensen de la rendibilitat que es treu de la participació al Festival? Creuen que haver-hi pres part ha quedat compensada d'alguna manera?

XM: No sóc crític amb la participació d'Andorra al Festival, si ho deslliguem de la qüestió crematística. Crec que és un bon aparador cap a un públic en concret i pot ajudar a projectar una certa imatge del país. També penso que amb el nou format de semifinals a 2 dies l'interès per ser-hi és menor. Però no sóc un anti-Festival per naturalesa. La participació d'Andorra va servir per publicitar el nostre país com a tal en un fòrum on només els països i els estats amb sobirania pròpia hi participen.

The Common Linnets, als primers llocs de l'iTunes

The Common Linnets, de moment, ven més que Conchita

Tres dies després del Festival, el Calm after the storm dels holandesos The Common Linnets ha entrat a la llista de l'iTunes com a una de les cançons més venudes dels darrers dies. Actualment és el setè single més venut. La seva versió radiofònica ocupà el lloc 36. Per la seva banda, el tema guanyador d'enguany, el Rise like a Phoenix de Conchita Wurst, ocupa l'onzè lloc de la llista mentre que el Dancing in the rain de Ruth Lorenzo és vint-i-cinquè. La sueca Sanna Nielsen també ha entrat a la llista, però força més a baix; el seu Undo és al lloc 55. En el lloc 63 hi ha el Cliché love song de Basim. El Hunter of stars del suís Sebalter és en la posició 79 en número de descàrregues. El Not alone d'Aram MP3, que havia sonat com a gran favorit d'aquest any, és el 109. En el rànquing d'àlbums, el dels holandesos, titulat igual que el nom del grup, és el vuitè de la llista. En el lloc 28 hi ha el disc amb tots els temes que aquest any han participat en la 59ª edició del Festival.

Deu anys del primer cop que vàrem escoltar... "Molt bona nit, Andorra!"

Marta Roure entre Jaume Morató (esquerra) i José Cruz (Foto: Wikipedia)

Dilluns va fer 10 anys del debut d'Andorra al Festival d'Eurovisió. Marta Roure, la primera representant del Principat en el Concurs, va actuar en el sisè lloc de la semifinal, celebrada a l'Abdi Ipekçi d'Istambul. L'escenari havia estat seu 3 anys abans de la fase final de l'Eurobàsquet de seleccions; el darrer cop que Iugoslàvia es va proclamar campiona d'Europa. Dos mil quatre va ser el primer any que Eurovisió es transformava una gala múltiple. La popularitat del Concurs feia que Eurovisió donés un pas encara més gran després del debut dels països de l'Est al 1993. A més d'Andorra, al 2004 també van debutar Albània, Sèrbia-Montenegro i Bielorússia. L'any anterior ho havia fet Ucraïna.

Marta Roure va cantar després de l'israelià David d'Or i abans de la portuguesa Sofia Vitória, que s'allotjava al mateix hotel que la delegació andorrana al centre de la ciutat. Dos minuts i 57 segons per intentar tocar el cel després de gairebé 2 mesos de preparació i de promoció, bàsicament fent bolos i concendint entrevistes a Catalunya. En aquest temps, Marta Roure va arribar a cantar el seu Jugarem a estimar-nos al Camp Nou abans d'un derbi entre el Barça i l'Espanyol, acompanyada de l'equip que actuaria amb ella a Istambul a més d'un parell de guitarres, un bateria i un teclista.

Marta Roure amb Belida Sánchez (esquerra) i
Puri Granados (foto: Wikipedia)

Vestida amb una brusa blava de tirants, pantaló lluent i sabata blanca, Marta Roure va actuar amb 2 ballarins i 2 coristes que la major part del número s'integraven en la coreografia feta per Judit Belmonte. José Cruz, Jaume Morató, Belinda Sánchez i Puri Granados vestien de rigorós negre. Deu anys després, Marta Roure confessa a l'Eurobloc que, en conjunt, aquella posada en escena no li va agradar. Gens ni mica. I es sincera quan se li demana què en pensa de debò: "La veritat?. Bastant patètica", afirma l'artista. Roure explica també que "el més fotut de tot plegat és que mai vaig poder dir la meva, ni tan sols pel vestuari, que no m'agradava". Afegeix que no hi ha imatge més gràfica per entendre el seu sentiment que imaginar-se un mateix "sortir a l'escenari o al carrer amb roba que no t'interessa, que no sedueix, en fi, que no t'escau...".

Actuació de Marta Roure a Eurovisió (Youtube)

Roure, però, va aparèixer somrient en escena; fins i tot, en els primers compassos de la seva interpretació, saludant algú del públic; espontània. Picant l'ullet a la càmera. Cantant potser en un to més baix del que hauria calgut. Alegre, va acabar la seva actuació amb un contundent "gràcies! Moltes gràcies!" mentre el públic l'ovacionava des de la grada de l'Abdi Ipekçi. Roure ha vist en més d'una ocasió aquell debut seu al Festival, i, vist amb perspectiva, pensa que el resultat final va ser del tot just. Crístel Molné va ser la cap de la delegació andorrana a Istambul. Confessa que el que els telespectadors europeus van poder veure aquell vespre a casa seva quan Marta Roure va actuar, no era exactament el que ells havien demanat. Les delegacions van polint les posades en escena en els assajos, i suggereixen canvis als realitzadors del programa; però aquell any tot no va ser possible: "Sincerament, crec que no van fer gaire cas de les nostres suggerències", assegura Molné. "Part de la culpa potser va ser nostra, per no exigir més. La inexperiència i la ingenuïtat ens van fer creure que tindrien en compte les nostres demandes", afegeix.

Single promocional del Jugarem a estimar-nos

Marta Roure va quedar en el divuitè lloc de la semifinal, en què hi havien pres part 22 països. El gran triomfador de la la gala va ser Zeljko Joksimovic, que va rebre 263 punts per davant de Ruslana (256), que acabaria guanyant el Festival uns dies després, deixant enrere precisament al serbi. Abans de saber si superaven o no l'eliminatòria, l'una i l'altre havien programat una festa conjunta de totes 2 delegacions després de la semifinal en una sala d'Istambul. Andorra va superar Mònac (10 punts), la també debutant Bielorússia (també 10), Eslovènia (5) i Suïssa (zero). Les perspectives dels bielorussos no devien ser gaire bones veient el gran fracàs de la seva festa oficial, on no hi van anar ni vint persones. Mala sort que coincidís en hora amb la cita de la delegació francesa, que es feia a la planta de dalt del mateix hotel i on varen actuar força artistes d'aquella edició; entre ells, Marta Roure. El Jugarem a estimar-nos va rebre 12 punts, atorgats per un únic jurat; l'espanyol. A l'after party, la festa que es va muntar després del show, Marta Roure rebia abraçades i paraules d'ànim i consol de fans de tot arreu. A un d'ells, l'artista li va dir que només l'havia votada Espanya; ell la va rectificar: dotze punts... de Catalunya. El que sí és cert és que, aquell any a Istambul, fans del País Valencià i de les Illes es van afegir als catalans, i lògicament als andorrans, per donar suport al Principat en la seva primera experiència eurovisiva. La repetiria arribat el cas?. Marta Roure ho té clar: "Potser sí, però aquest cop sense perdre calés, rodejant-me de qui vull i fent sentir la meva opinió, que no ha de ser pas una determinació!", afirma. En tornarà a tenir l'oportunitat?... L'Eurobloc intentarà demà respondre aquesta pregunta....

José Cruz i Jaume Morató a la festa
que va organitzar la delegació de França

Però aquell any, era impossible classificar-se per a la gran Final?. Al marge de la qualitat de la candidatura, és cert que hi ha països que parteixen amb un previsible coixí de vots que els atorgaran els immigrants que tenen repartits per Europa. és el cas, per exemple, de Rússia. A la pregunta sobre si el veïnatge importa, Marta Roure respon que "evidentment!. Andorra gaudeix de pocs veïns". A la semifinal de 2004, "França no va poder votar" perquè va decidir no emetre el programa, "i d'Espanya en vàrem treure els 12 punts. Va ser l'any del Dotze Punts!", explica la cantant. Crístel Molné pensa que, a Eurovisió "malauradament compten més els amics veïns, per això és bo un sistema mixte de votació", afirma. Per la seva banda, Pati Molné, encarregada de donar els vots del jurat andorrà ara tot just fa 10 anys, assegura que "tothom sabia que era molt complicat" passar a la final. "Havíem de tocar de peus a terra, però mai vàrem perdre la il·lusió. Es podia donar el cas que l'actuació tingués bona acollida i passar a la Final; per què no?. Altres països amb una situació similar a la nostra ho han fet. Que és molt complicat?, sí! Però no impossible. De fet, un any, l'any dels Anonymous a Hèlsinki, ens vàrem quedar a les portes de passar!", recorda la periodista.

Àustria proposa les primeres dates per al Festival de 2015

La delegació austríaca ha proposat avui com a primeres dates a discutir amb la UER per celebrar Eurovisió 2015 els dies 12, 14 i 16 de maig. Igualment, han avançat que Viena i Salzburg s'oferiran com a candidates per acollir el Festival del proper any. Res decidit, encara. El productor executiu del Concurs, Jan Ola Sand, té previst visitar Viena properament, on discutirà amb els responsables de la televisió pública (ORF) i les autoritats austríaques els primers detalls del que haurà de ser la 60ª edició del Festival. La guanyadora de dissabte, Conchita Wurst, ja va avançar en la roda de premsa posterior a la seva victòria que no tornarà a competir a Eurovisió, però va deixar clar que li agradaria formar part d'alguna manera del show que muntarà l'any que ve el seu país, probablement com a presentadora del Concurs.

Eurovisió va aplegar el 35,2% de l'audiència a Espanya

Lorenzo va ser més vista que ESDM

Més de 5,1 milions de telespectadors van veure dissabte el Festival d'Eurovisió. De mitjana, el show va tenir un 35,2% de l'audiència. El moment més vist de la retransmissió van ser les votacions, que van aplegar 6,3 milions d'espectadors; el 41,7% de quota. Va ser durant l'emissió dels vots que el programa va registrar el minut d'or; és a dir, el moment que més persones veien el programa. En aquell moment, el 49,5% de persones que veien la televisió sintonitzaven La1 de TVE per veure la retransmissió que l'Ens públic en feia en directe des de Copenhaguen. Això suposa gairebé 7 milions de telespectadors.

L'actuació de Ruth Lorenzo la varen seguir 6,5 milions de telespectadors (40,9% de l'audiència que aleshores mirava la televisió). En el minut d'or del seu moment de glòria fins a 6,8 milions de telespectadors va varen veure de manera simultània. D'aquesta manera, l'artista murciana va ser més vista que no pas El Sueño de Morfeo l'any passat. L'increment ha estat d'1,2 milions de telespectadors; és a dir, un 7,6% més que no pas la posada en escena del Contigo hasta el final. Les votacions d'aquest any, en general, també van ser més seguides que no pas les del Festival de 2013. L'increment respecte 2013 ha estat del 2,6%. 

Azerbaijan i Armènia s'intercanvien manies

Dilara Kazimova va rebre un zero d'Armènia

Unanimitat absoluta als 2 països. Tant per part del televot com per la dels jurats. Per als experts d'Azerbaijan, la pitjor cançó de totes les que van competir ahir per la victòria va ser la d'Armènia. Casualment, la cançó menys votada pels espectadors d'aquell país va ser el Not alone d'Aram MP3. Va passar el mateix a Armènia: tant jurat com telespectadors van deixar Dilara Kazimova en darrer lloc. Casualitats?. Amb Conchita Wurst la cosa va anar una mica diferent: el jurat azerí la va deixar en el 24è lloc de la seva llista però per als espectadors va ser la tercera més votada. Homofòbia?; la tesi es posa en dubte, de la mateixa manera que el resultat d'Armènia en aquest país pot induir a pensar que potser no es va tractar que la cançó del rival no agradés, sinó que els habitants no tenen ganes que hi hagi represàlies per haver votat un país a qui la dictadura instal·lada a Bakú mira de reüll. Ja va passar al 2009, quan la policia va interrogar aquells que van votar per Armènia. En aquest darrer país, el jurat va deixar Conchita Wurst en el penúltim lloc de la seva llista de favorites mentre que l'austríaca va ser la segona més votada pels telespectadors.

Conchita Wurst, rellegada al final pel jurat bielorús

Una cosa similar va passar a Bielorússia: el jurat d'experts va deixar al final de la seva llista a Wurst; concretament en el 24è lloc de la nit, mentre que per als espectadors, en conjunt, va ser la quarta millor cançó de la gala. Curiosos també els resultats a Alemanya: per als telespectadors d'aquell país, Conchita va ser la millor. Al jurat no li va agradar tant; l'austríaca va ser l'onzena. Per als telespectadors que varen votar des d'Espanya, la millor cançó de la nit va ser la de Rumania; no és el primer cop. A Portugal, Ruth Lorenzo va agradar força als telespectadors: Espanya va ser la tercera més votada del show. Va decidir el parer del jurat professional, a qui no va convèncer gens el Dancing in the rain. Per a ells, Espanya va ser la 21ª. Al Regne Unit va passar a l'inrevés: el jurat va salvar Ruth Lorenzo (4ª), i qui la va castigar en el país que la va llançar a l'estrellat va ser l'espectador a través del televot (desena). A França, Ruth Lorenzo va ser setena en el televot i desena per al jurat.

El conflicte que enfronta Rússia i Ucraïna no es va fer notar, en les votacions. Ucraïna va ser la tercera més televotada a Rússia. Per al jurat d'experts, Maria Yaremchuk va ser la desena. A Ucraïna, el televot va deixar les germanes Tolmachevy en quart lloc. El jurat ucrainès les va deixar en el sisè lloc de la seva llista. Resultat: Rússia dóna 7 punts a Ucraïna i Ucraïna en dóna 4 a Rússia. En la gala d'ahir, tan sols 3 jurats van emetre els seus veredictes sense televot: San Marino, Geòrgia i Albània.

Ruth Lorenzo abans i després; d'Annmargo a Karim Feyzi

Vestit d'Annmargo que inicialmente havia de vestir Ruth Lorenzo a la gran final

El vestit d'Annmargo tenia unes betes de color fúcsia que pretenien representar una armadura. L'armadura venia a ser un símbol de la fortalesa de la dona. Les betes havien de reflectir la llum; un efecte que mai no es va arribar a aconseguir i que va fer decidir l'artista murciana buscar un altre model. TVE ha atribuït el canvi a 'problemes tècnics' amb les peces que havien de proocar l'efecte lumínic que desitjava Lorenzo.

El nou model de Lorenzo, junt a Karim Feyzi (Foto: Mayra Navarrete)

L'entorn tercermundista del B&W Hallerne

El B&W Hallerne es troba enmig d'una zona industrial força atrotinada 

Tercermundista. Aquesta és l'etiqueta que definiria millor l'entorn del B&W Hallerne de Copenhague, que acull aquests dies la 59ª edició del Festival d'Eurovisió. L'Eurovision Island, com s'ha donat a conèixer durant aquesta setmana la zona on es celebra el Concurs, és una àrea industrial. Com és sabut per tothom, el B&W Hallerne era una antiga drassana. De fet, a l'interior de l'arena encara es poden veure grues gegantines, alguna de les quals ha quedat integrada en el sostre tècnic que s'ha muntat per acollir el Festival.

Al fons de la imatge, el B&W Hallerne

L'exterior presenta un important estat de degradació: solars sense urbanitzar totalment colonitzats per la vegetació, una caravana abandonada, contenidors de transport marítim, zones en obres, piles de sorra, i, a molt pocs metres del B&W Hallerne, una pista coberta per a skaters amb lavabos totalment abandonats i en estat de ruïna. El pitjor entorn dels darrers anys per a un Festival, sense cap mena de dubte. Per fortuna, la televisió danesa ha fet una important tasca de transformació de l'interior de l'antiga drassana, on la grada no és d'obra, sinó de mecanotub, desmuntable, i que tremola de punta a punta quan el públic comença a donar patades a terra de manera simultània en senyla d'impaciència perquè comencin els shows.

Vista del B&W Hallerne des de l'embarcader

Els contenidors, integrats als bars exteriors

Les autoritats daneses també han fet un esforç muntant una eficient xarxa de transport públic per dur i endur-se el públic de l'arena cap al centre de la ciutat. Autobusos  i vaixells que travessen el canal fins a Nyhaven amb una freqüència de pas que envejaria qualsevol assidu al Palau Sant Jordi després d'un concert, passada la mitjanit, esperant un autobús o un taxi per sortir de plaça Espanya. Malgrat això, l'accés a l'arena es fa només per un únic punt i a peu de pista. Un cop dins, encara que la teva localitat estigui just al darrere, el personal t'obliga a donar tota la volta al pavelló per poder accedir a la grada.

Entorn del B&W Hallerne

L'iranià Karim Feyzi vestirà Ruth Lorenzo a la gran final de demà

Ruth Lorenzo durant l'assaig d'aquest migdia

Canvi de vestit i, segons les primeres impressions generals, millora d'expectatives. Ruth Lorenzo no vestirà d'Anmargo, finalment. El vestit que li havien preparat no aconseguia l'efecte visual que l'artista murciana volia per a la seva posada en escena: que reflectís la llum i la seva figura es veiés envoltada d'un núvol blanc i brillant coincidint amb la part final de l'actuació. Anmargo no oferia idees per millorar l'efecte lluent que demanava Lorenzo, i a la fi, l'artista va optar per buscar alternatives. La casualitat va voler que veiés un vestit que li semblava ideal, en un aparador de la capital danesa. Dit i fet.

Karim Feyzi i Ruth Lorenzo es van enamorar tan sols conèixer-se a l'establiment que el dissenyador té molt a la vora del Museu del Disseny de Dinamarca. Feyzi, d'origen iranià, va muntar botiga a Copenhaguen al 1991. És especialista en vestits de núvia. I és precisament el que vestirà Ruth Lorenzo a la gala de dissabte; un vestit de núvia. Llarg, entallat; de color gris i amb una pedreria que reflectirà la llum dels focus. Al tram final de la seva actuació, Ruth Lorenzo estarà totalment envoltada de llum. Per reforçar la posada en escena del Dancing in the rain, Lorenzo actuarà amb el cabell que semblarà moll. En els primers compassos de la cançó, al fons de l'escenari es projectaran imatges d'una pluja virtual que va formant bassals al terra. I de fons, es sentirà la remor d'una pluja. La realització, a més, no prendrà ni una sola imatge de les 4 coristes per decisió personal de Ruth Lorenzo.

Després dels assajos d'avui, Ruth Lorenzo encara ocupava l'onzè lloc en les apostes dels periodistes i fans acreditats al Festival; un rànquing que encapçala l'austríaca Conchita Wurst. En les apostes de pagament, Lorenzo encara va onzena, però aquí lidera Sanna Nielsen, seguida de Wurst i, atenció!... d'Holanda!, que ha desplaçat Aram MP3 al quart lloc. L'armeni no ha parat de perdre empenta des de la seva participació en la primera semifinal de dimarts. Completen el Top 10 de les apostes de pagament el Regne Unit, Hungria, Ucraïna, Dinamarca, Grècia i Noruega. Els apostants preveuen una batacada important de Rússia, Rumania, Polònia, França i Azerbaijan. De fet, hores d'ara, Dilara Kazimova és la tercera per la cua, només pel davant de Bielorúsia i San Marino.

Israel i Àustria (ai, quin patir!), protagonistes de la nit

Conchita Wurst ha estat la darrera a aconseguir la classificació (foto: Eurovision.tv)

Mei, no. Conchita, sí. Emoció fins al darrer instant. Una de les dues quedava fora de la final... O totes dues. Quan el B&W Hallerne escoltava el nom d'Àustria en obrir-se el darrer sobre de la nit, Conchita Wurst rebentava la tensió acumulada fins a aquell moment. L'artista, finalment, cantarà a la gran final de dissabte junt a la seva millor amiga en aquest Concurs; Ruth Lorenzo. Wurst probablement ha estat la millor de la gala, on, per una altra banda, s'han complert alguns dels pronòstics, ja que han passat Grècia, Noruega, Polònia i Rumania, a més de Malta, Bielorússia, Suïssa i Eslovènia.

Israel, eliminada (foto: Eurovision.tv)

Grècia haurà de millor molt si vol entrar en el Top 10 de dissabte; malgrat l'espectacularitat del número, els grecs no han estat fins de veu; igual que la irlandesa Kasey Smith: el seu Heartbeat no ha transmès ni força, ni energia ni tan sols ilusió. I lògicament, ha quedat fora de la Final. Geòrgia i Lituània, que no comptaven en cap aposta, també han fet les maletes, com Macedònia i... Israel, una de les favorites dels eurofans.

En aquesta segona semi, s'ha seguit la mateixa tònica que en la primera: res de muntatges espectaculars com ara fa uns anys. Només el llit elàstic de Grècia... O les pastoretes poloneses, batent llet per fer mantega i rentant una peça de roba amb una sobrecàrrega eròtica que no agrada a tothom. A la resta, poca cosa: el piano rodó de Rumania, el piano convencional de Noruega i un parapent que, hores d'ara, resulta impossible saber què significa. Tan absurd com les mans que surten de sota la faldilla de la cantant de Lituània o la perruca que s'arrencava la moldava a mitja actuació....

Els vencedors d'aquesta nit estan fent la roda de premsa al B&W Hallerne de Copenhaguen. En breu es sabrà l'ordre definitiu d'actuació de la gran Final de dissabte!.

Rússia, San Marino i Bèlgica, protagonistes de la primera semifinal

Els guanyadors de la nit celebrant-ho al final de la gala

L'esbroncada general a la classificació de Rússia, la sorpresa per l'entrada (per fi!) de San Marino a la gran final i l'eliminació de Bèlgica han estar les grans protagonistes de la primera semifinal eurovisiva. Quan s'ha anunciat el nom de Rússia, previsible al cent per cent, el públic ha premiat les Tolmachevy amb una sonora pitada general. Han pecat justes per pecadores; l'esbroncada que anava dirigida a Putin i la seva política expansionista a l'Europa de l'Est l'han acabat recollint les guanyadores de l'Eurojúnior 2006. En l'altra cara de la moneda, Valentina Monetta. Ha fet bona la dita 'a la tercera....'. Ningú no apostava res per la seva classificació; quan s'ha obert el seu sobre, molts començaven a repassar notes perquè els comptes començaven a no quadrar. Els aficionats d'aquella petita república s'abraçaven per tot arreu amb l'alegria dibuixada en les seves cares. Ni ells s'ho podien creure! Ralph Siegel, míster Eurovisió (molt envellit, per cert), autor del tema Maybe, ha tornat a colar-se a la final. A la fi, ha estat Bèlgica qui ha quedat fora de la gran cita de dissabte, tot i les bones perspectives que, segons les cases d'apostes, hi havia per al tàndem Axel Hirsoux-Rafael Artesero. Més d'un havia seguit l'assaig del belga aquesta tarda al B&W Hallerne amb llàgrimes als ulls.

La gran majoria dels altres classificats han estat previsibles: Hungria, Ucraïna, Suècia, Armènia i Azerbaijan. Montenegro, juntament amb San Marino, per fi ha trencat el malefici i podrà competir fins al final per la victòria eurovisiva. Islàndia i Holanda han estat les altres triomfadores de la nit, deixant amb un pam de nassos Estònia, Letònia i Portugal. Quan només quedava el sobre dels islandesos per obrir, la cara d'alguns dels Pöllaponk era tot un poema, mentre a l'altra banda de la Green Room, Axel Hirsoux ajuntava les mans en senyal de prec.... Suzy ha quedat fora de concurs, però avui ha aconseguit posar dempeus tot l'arena i, sense cap mena de dubte, és una de les grans triomfadores de les nits festivaleres de Copenhaguen a l'Euroclub. Una mena de La, la, love en versió portuguesa.

Els Pöllaponk ja donaven per feta la seva eliminació

Caldrà analitzar a fons els resultats emesos avui; saber què han votat els jurats a Belgica i a Estònia. Axel Hirsoux, per exemple, ha donant una lliçó d'interpretació; d'allo que tants cops havíem escoltat als professors d'Operación Triunfo: ho has de viure, has de sentir el missatge de la cançó... Des d'aquest punt de vista, Hirsoux ha interpretat infinitamet millor que no pas Dilara Kazimova. També caldrà veure què hauran votat els experts a Tanja: cantar durant 3 minuts sense deixar de ballar i que no es noti en la veu implica un dur treball de respiració, de modulació de la veu i, en definitiva, de professionalitat. La cantant estònia, però, ha suspès.

Valentina Monetta ha actuat davant una petxina de tela, simulant ser una Venus

La primera semifinal ha posat en evidència una cosa: s'han acabat ja els temps de les posades en escena estravagants; de les serres mecàniques tallant ferralla i de senyores estenent roba enmig de l'escenari. Els assistents que munten els sets que necessita cada país per actuar ja no tenen tanta feina com abans. Aquest any, de moment, poqueta cosa; dos pianos (San Marino i Hungria); un balancí d'on sorgeix un sol ixent (Rússia), un trapezi (Azerbaijan), una roda per a hámsters tamany persona (Ucraïna), un parell de tambors (Portugal), una petxina de tela (Sant Marino) i un parell de tarimes (novament San Marino i Albània).

Demà dimecres, primers assajos generals de la segona semifinal. Ruth Lorenzo, per la seva banda, es prendrà el dia amb calma; una visita turística fora de Copenhaguen, una altra visita al mític Tívoli i, a les 20.00h, recepció oficial a la seu de l'ambaixada espanyola.

Els fans regalen a Ruth Lorenzo un bany d'estima a Copenhaguen

Els fans han get un bany de masses a Ruth Lorenzo

Des dels EUA a Dinamarca seguint Ruth Lorenzo

Els fans han fet avui a Ruth Lorenzo el regal que segurament més aprecia l'artista de tota la seva tribu de seguidors. En el tradicional passeig que cada representant espanyol fa pel centre de la ciutat-seu per deixar-se estimar pels fans, la murciana ha rebut l'estima de més de 50 enfervorits seguidors que l'esperaven a Amargetorv, a tocar de la principal artèria comercial de Copenhaguen. Ruth Lorenzo els ha demanat que l'envoltessin i es fotografiessin tots junts per passar a la posteritat: el seu mànager penjava pocs minuts després la instantània a les xarxes socials. La representant espanyola els ha demanat que repetissin; que alcessin tots junts les mans i saludessin a càmera. Després s'ha fotografiat amb els fans un per un, de dos en dos; per torns. Les seves coristes, ben a la vora, també es deixaven estimar pels fans, principalment espanyols, tot i que n'hi havia alguns que no ho eren, com per exemple un de molt peculiar; un nord-americà que duia una rojigualda com a capa i el barret d'un paraigua al cap. Les càmeres de TVE no han perdut l'ocasió i l'han entrevistat per als reportatges de seguiment de Ruth Lorenzo que estan fent aquests dies a Dinamarca.

Tres de les coristes avui a Amargetorv

Prèviament, la cantant murciana havia cantat la tornada del Dancing in the rain sobre l'escenari del Village, en ple cor d'Stroget, la via més comercial de la ciutat. Per no cremar la veu, ha saludat els fans, ha tingut un record per als britànics que també l'havien anat a rebre, i després ha deixat les seves coristes soletes dalt de l'escenari per fer uns gorgoritos. Poca cosa més; Lorenzo ha tornat a sortir, ha saludat de nou als fans i s'ha acomiadat de tots ells amb un castizo '¡os quiero!'. L'artista està del tot recperada de l'espisodi d'estrés que va patir ara fa uns dies. L'Eurobloc ha pogut constatar que, actualment, l'únic problema físic que l'afecta són unes petites feridetes als peus per culpa d'unes sabates. Res més!. Poca estona després del passeig pel centre de la ciutat, alguns fans muntaven al vaixell gratuït que connecta el pintoresc Nyhavn amb el B&W Hallerne per assistir al segon assaig general de la primera semifinal. Una cita que no s'ha volgut perdre Verka Serducka, l'emblemàtica representant d'Ucraïna de 2007, que ha arribat accompanyada de la seva mare. Ah!, això sí, vestida amb la seva famosa roba que va dur al Festival però, en aquest cas, tota blanca. Estel al cap inclòs!. Demà... tocarà comentar alguna cosa del B&W Hallerne.... Ufffff......!

Verka Serducka i la seva mare, a l'entrada del B&W Hallerne abans del segon assaig

Ruth Lorenzo, satisfeta amb el primer assaig

Ruth Lorenzo, durant l'assaig d'avui (Font: TVE)

Ha estat a les 14.10h d'aquesta tarda. La primera presa de contacte amb l'escenari del B&W Hallerne de Copenhaguen. Ruth Lorenzo ha sentit que la feina va evolucionat però encara queden coses per polir: "Estic contenta però encara queda molt per fer: efectes de llum i so per polir", ha declarat la murciana en la roda de premsa posterior a l'assaig. "Quan he pujat a l'escenari m'he crescut, tot i que hi he vist els seients buits. El dia del Festival serà molt millor". Confiança, doncs, i a priori, gens de por escènica. En l'assaig s'ha pogut desvetllar el misteri de la pluja tan desitjada per l'artista. Es tracta d'un potent efecte visual; una pluja de llum que embolcalla l'artista i les seves coristes. Aquest vespre, Lorenzo ha assistit a la Welcome Party a l'Ajuntament de Copenhaguen, i a la nit actuarà a l'Euroclub.

Nova imatge de l'assaig d'avui al B&W Hallerne (Font: TVE)

Ruth Lorenzo ja és a Copenhaguen

Ruth Lorenzo amb Sandra Borrego, Awinnie Mybaby, Alana Sinkëy i Mey Green

Totalment recuperada i amb ganes de competir per la victòria. Això és el que ha destacat l'artista aquest matí, poc abans d'enlairar-se cap a la capital danesa, on ha arribat a primera hora de la tarda. Lorenzo té previst el primer assaig sobre l'escenari del B&W Hallerne demà a les 14.10h. A la tarda, assistirà a la gala de benvinguda que oferirà l'Ajuntament de Copenhaguen a totes les delegacions participants en el Festival.

Ruth Lorenzo va descansar tot el dia 1 de maig a la platja, a Calblanque (Cartagena); totalment desconnectada del telèfon. A l'endemà, tornava a Múrcia, on va haver de signar els singles del seu Dancing in the rain en un centre comercial de la ciutat. Després, tornava a Madrid, on aquest matí ha viatjat amb la resta de la delegació espanyola a Dinamarca. En ella hi havia les 4 coristes que acompanyaran Lorenzo a l'escenari; Mey Green, Sandra Borrego, Awinnie Mybaby i Alana Sinkëy.

Ruth Lorenzo, totalment recuperada, a un sol dia de viatjar a Copenhaguen

Totalment recuperada, i sense haver estat mai hospitalitzada per l'episodi d'estrès que va patir a finals de la setmana passada, Ruth Lorenzo s'ha deixat veure al llarg del dia d'avui per la seva ciutat natal, Múrcia. Al matí, ha atès durant una estona la trucada que li feia en directe l'emissora Metrópolis FM, on l'artista ha explicat que va aprofitar el Primer de Maig per relaxar-se a la vora del mar a Calblanque (Cartagena). Lorenzo també ha explicat que el vestit que lluïrà durant la seva actuació a Dinamarca reflectirà la llum de manera que, a les pantalles de televisió, crearà l'efecte de les gotes d'aigua a la llum del sol. El vestit li ha dissenyat Ana Amargo, que també es va encarregar de fer la roba que va lluir Pastora Soler a Bakú. 

Cues avui a Múrcia per aconseguir una signatura de Ruth Lorenzo

Ja a la tarda, l'artista ha signat exemplars del seu single en un centre comercial de la ciutat, després de passar per la perruqueria. L'esperaven centenars de fans fent cua, tal com es mostra en les fotografies que ens ha fet arribar Mateo Rivas, col·laborador de Metrópolis FM. Lorenzo té previst viatjar properament a Madrid on demà té el vol cap a Copenhaguen. El seu primer assaig al B&W Hallerne serà diumenge a les 14.10h. A les 18.00h, assistirà a la recepció oficial que les autoritats daneses ofereixen a totes les delegacions a la seu de l'Ajuntament de la capital, i a les 23.00h, cantarà a l'Eurodisco, que s'ha muntat al club Vega. Dilluns a les 17.45h, Ruth Lorenzo actuarà al Village, la zona de paradetes, escenaris i videowalls que ha muntat l'Ajuntament de Copenhaguen perquè tots els locals puguin vibrar amb el Festival fins al proper dissabte dia 10. Mitja hora després de la seva actuació, l'artista atendrà els fans a Amargertorv, a una plaça molt propera al Village en ple centre de la ciutat.

Raúl, Jorge González i La Dama formaran part del jurat de RTVE

Raúl, La Dama i Jorge González, membres del jurat espanyol

Tres dels rivals de Ruth Lorenzo en la preselecció espanyola formaran part del jurat espanyol de TVE en la propera edició del Festival d'Eurovisió; Raúl, Jorge González i La Dama. Ho ha fet públic aquest migdia l'Ens. Completaran el jurat d'experts els compositors Kiko Rodríguez i Leticia Fuentes, integrants del dúo de música dance Let-Ice. Com a reserva, RTVE ha nomenat el compositor José Miguel Díez, que ha treballat per Chayanne, entre d'altres artistes. Enguany, Espanya votarà en la primera semifinal del Concurs, on paticipa la major part de les cançons millor situades en les apostes de pagament den aquesta edició; Armènia, Suècia, Azerbaijan, Bèlgica i Ucraïna. Leticia Fuentes ha participat en el Join the party the Juan Magan, mentre que Kiko Rodríguez ha estat corista de Miguel Bosé i Ana Torroja, i ha composat temes per a Chenoa, Beth, Soraya i Jorge González, entre d'altres. Rodríguez i Fuentes van composar junt a Bruno Nicolás i María José Fernández el tema Aunque se acabe el mundo, amb què Jorge González va intentar representar Espanya a Copenhaguen.

ATV emet un especial per commemorar el desè aniversari del debut a Eurovisió

Andorra TV va emetre ahir un especial de mitja hora sobre el desè aniversari del debut del país al Festival d'Eurovisió. El reportatge es va emetre dins l'espai L'arrova estesa, i es pot consultar on line a través del web andorradifusio.ad . Dirigit per Rosa Burgos, el reportatge compta amb entrevistes amb què es repassen els 6 anys que Andorra va formar part de la gran família del Festival. Entrevistes a persones que ho varen viure en primeríssima persona des de l'ens públic andorrà: Meri Picart, que va retransmetre el show per ATV durant tot aquell temps; Pati Molné, presentadora del programa 12 Punts, d'on va sortir la primera representant del país a Eurovisió, i Creu Rosell, cap de la delegació andorrana al Festival.

En el transcurs del programa, Picart també explica la seva feina en la posada en marxa del blog que ATV ha dedicat a aquella participació eurovisiva, el Good evening, Andorra!, presentat a primers d'abril ( http://www.andorradifusio.ad/eurovisio). La periodista recorda que l'objectiu del microsite ha estat el de reunir tot el material disponible sobre aquells 6 anys de participació al Festival, i posar-lo a l'abast de qualsevol persona que ho vulgui recordar, però deixant oberta la possibilitat a què hi afegeixin comentaris per generar un feedback amb els espectadors i els fans. En el programa, Picart qualifica el blog de "nostàlgia d'una aventura que va generar molta adrenalina i molts nervis".

En un altre dels moments del reportatge, Pati Molné recorda el "subidón difícil d'oblidar" que va sentir quan va aparèixer davant de tot Europa per llegir els primers vots que donaven els andorrans en un Festival d'Eurovisió. Com a presentadora del 12 Punts, explica que la clau que va dur Marta Roure a ser la primera representant del país, en l'edició celebrada a Turquia al 2004, va ser la "frescor" de l'artista combinada amb la que també tenia el tema Jugarem a estimar-nos, composat per Jofre Bardagí. En el reportatge també s'analitza l'edició d'aquest any. L'encarregat de fer-ho és l'eurofan andorrà Agustí Mas.