Deu anys del primer cop que vàrem escoltar... "Molt bona nit, Andorra!"

Marta Roure entre Jaume Morató (esquerra) i José Cruz (Foto: Wikipedia)

Dilluns va fer 10 anys del debut d'Andorra al Festival d'Eurovisió. Marta Roure, la primera representant del Principat en el Concurs, va actuar en el sisè lloc de la semifinal, celebrada a l'Abdi Ipekçi d'Istambul. L'escenari havia estat seu 3 anys abans de la fase final de l'Eurobàsquet de seleccions; el darrer cop que Iugoslàvia es va proclamar campiona d'Europa. Dos mil quatre va ser el primer any que Eurovisió es transformava una gala múltiple. La popularitat del Concurs feia que Eurovisió donés un pas encara més gran després del debut dels països de l'Est al 1993. A més d'Andorra, al 2004 també van debutar Albània, Sèrbia-Montenegro i Bielorússia. L'any anterior ho havia fet Ucraïna.

Marta Roure va cantar després de l'israelià David d'Or i abans de la portuguesa Sofia Vitória, que s'allotjava al mateix hotel que la delegació andorrana al centre de la ciutat. Dos minuts i 57 segons per intentar tocar el cel després de gairebé 2 mesos de preparació i de promoció, bàsicament fent bolos i concendint entrevistes a Catalunya. En aquest temps, Marta Roure va arribar a cantar el seu Jugarem a estimar-nos al Camp Nou abans d'un derbi entre el Barça i l'Espanyol, acompanyada de l'equip que actuaria amb ella a Istambul a més d'un parell de guitarres, un bateria i un teclista.

Marta Roure amb Belida Sánchez (esquerra) i
Puri Granados (foto: Wikipedia)

Vestida amb una brusa blava de tirants, pantaló lluent i sabata blanca, Marta Roure va actuar amb 2 ballarins i 2 coristes que la major part del número s'integraven en la coreografia feta per Judit Belmonte. José Cruz, Jaume Morató, Belinda Sánchez i Puri Granados vestien de rigorós negre. Deu anys després, Marta Roure confessa a l'Eurobloc que, en conjunt, aquella posada en escena no li va agradar. Gens ni mica. I es sincera quan se li demana què en pensa de debò: "La veritat?. Bastant patètica", afirma l'artista. Roure explica també que "el més fotut de tot plegat és que mai vaig poder dir la meva, ni tan sols pel vestuari, que no m'agradava". Afegeix que no hi ha imatge més gràfica per entendre el seu sentiment que imaginar-se un mateix "sortir a l'escenari o al carrer amb roba que no t'interessa, que no sedueix, en fi, que no t'escau...".

Actuació de Marta Roure a Eurovisió (Youtube)

Roure, però, va aparèixer somrient en escena; fins i tot, en els primers compassos de la seva interpretació, saludant algú del públic; espontània. Picant l'ullet a la càmera. Cantant potser en un to més baix del que hauria calgut. Alegre, va acabar la seva actuació amb un contundent "gràcies! Moltes gràcies!" mentre el públic l'ovacionava des de la grada de l'Abdi Ipekçi. Roure ha vist en més d'una ocasió aquell debut seu al Festival, i, vist amb perspectiva, pensa que el resultat final va ser del tot just. Crístel Molné va ser la cap de la delegació andorrana a Istambul. Confessa que el que els telespectadors europeus van poder veure aquell vespre a casa seva quan Marta Roure va actuar, no era exactament el que ells havien demanat. Les delegacions van polint les posades en escena en els assajos, i suggereixen canvis als realitzadors del programa; però aquell any tot no va ser possible: "Sincerament, crec que no van fer gaire cas de les nostres suggerències", assegura Molné. "Part de la culpa potser va ser nostra, per no exigir més. La inexperiència i la ingenuïtat ens van fer creure que tindrien en compte les nostres demandes", afegeix.

Single promocional del Jugarem a estimar-nos

Marta Roure va quedar en el divuitè lloc de la semifinal, en què hi havien pres part 22 països. El gran triomfador de la la gala va ser Zeljko Joksimovic, que va rebre 263 punts per davant de Ruslana (256), que acabaria guanyant el Festival uns dies després, deixant enrere precisament al serbi. Abans de saber si superaven o no l'eliminatòria, l'una i l'altre havien programat una festa conjunta de totes 2 delegacions després de la semifinal en una sala d'Istambul. Andorra va superar Mònac (10 punts), la també debutant Bielorússia (també 10), Eslovènia (5) i Suïssa (zero). Les perspectives dels bielorussos no devien ser gaire bones veient el gran fracàs de la seva festa oficial, on no hi van anar ni vint persones. Mala sort que coincidís en hora amb la cita de la delegació francesa, que es feia a la planta de dalt del mateix hotel i on varen actuar força artistes d'aquella edició; entre ells, Marta Roure. El Jugarem a estimar-nos va rebre 12 punts, atorgats per un únic jurat; l'espanyol. A l'after party, la festa que es va muntar després del show, Marta Roure rebia abraçades i paraules d'ànim i consol de fans de tot arreu. A un d'ells, l'artista li va dir que només l'havia votada Espanya; ell la va rectificar: dotze punts... de Catalunya. El que sí és cert és que, aquell any a Istambul, fans del País Valencià i de les Illes es van afegir als catalans, i lògicament als andorrans, per donar suport al Principat en la seva primera experiència eurovisiva. La repetiria arribat el cas?. Marta Roure ho té clar: "Potser sí, però aquest cop sense perdre calés, rodejant-me de qui vull i fent sentir la meva opinió, que no ha de ser pas una determinació!", afirma. En tornarà a tenir l'oportunitat?... L'Eurobloc intentarà demà respondre aquesta pregunta....

José Cruz i Jaume Morató a la festa
que va organitzar la delegació de França

Però aquell any, era impossible classificar-se per a la gran Final?. Al marge de la qualitat de la candidatura, és cert que hi ha països que parteixen amb un previsible coixí de vots que els atorgaran els immigrants que tenen repartits per Europa. és el cas, per exemple, de Rússia. A la pregunta sobre si el veïnatge importa, Marta Roure respon que "evidentment!. Andorra gaudeix de pocs veïns". A la semifinal de 2004, "França no va poder votar" perquè va decidir no emetre el programa, "i d'Espanya en vàrem treure els 12 punts. Va ser l'any del Dotze Punts!", explica la cantant. Crístel Molné pensa que, a Eurovisió "malauradament compten més els amics veïns, per això és bo un sistema mixte de votació", afirma. Per la seva banda, Pati Molné, encarregada de donar els vots del jurat andorrà ara tot just fa 10 anys, assegura que "tothom sabia que era molt complicat" passar a la final. "Havíem de tocar de peus a terra, però mai vàrem perdre la il·lusió. Es podia donar el cas que l'actuació tingués bona acollida i passar a la Final; per què no?. Altres països amb una situació similar a la nostra ho han fet. Que és molt complicat?, sí! Però no impossible. De fet, un any, l'any dels Anonymous a Hèlsinki, ens vàrem quedar a les portes de passar!", recorda la periodista.