Ruth Lorenzo; estrès i res més!

Lorenzo després de la roda de premsa d'ahir a Madrid

Agotament i descans. Ras i curt. A tan sols 11 dies del Festival, Ruth Lorenzo ha hagut de sortir al pas aquest migdia d'algunes informacions publicades sense contrastar la la xarxa que afirmaven que l'artista estava ingressada en un centre sanitari. Segons ha explicat Lorenzo aquest migdia a TVE, l'únic que té és estress per sobrecàrrega de treball. L'Eurobloc ha confirmat que els metges que l'atenen tan sols li han recomanat descans i bons hàbits alimentaris per agafar forces; única fórmula per fer front el volum de feina d'aquests darrers dies, en què la murciana ha compaginat assajos, proves de vestuari, entrevistes i viatges a Londres, Amsterdarm i Viena per participar en uns concerts i promocionar la seva candidatura. Lorenzo mai no ha estat hospitalitzada per aquest episodi, segons fonts consultades per aquest bloc. L'artista continua amb la major part de l'agenda prevista a dia d'avui, tot i que ha hagut de cancel-lar algunes actuacions per aconseguir el màxim de repòs que li han aconsellat. Així, avui a les 18h signarà discos en un centre comercial de Madrid i divendres ho farà, al matí, a Múrcia. Aquell mateix dia té programada una entrevista amb una emissora local.

Ruth Lorenzo: "Vull guanyar; per què no somiar?

"Vull guanyar. Si no guanyem, però l'esforç ha estat de 10, no passa res. Però, per què no somiar?". Ruth Lorenzo ha enviat aquest missatge avui als fans, a la roda de premsa prèvia al seu viatge a Copenhaguen que s'ha fet als estudis de RTVE a Torrespaña. L'artista, que demà té previst signar discos en un centre comercial de la capital espanyola, viatjarà a Múrcia dimecres per agafar aire abans de tornar a Madrid dissabte i viatjar posteriorment a Dinamarca. A la seva ciutat, l'artista signarà més discos en un altre centre comercial divendres, a més d'atendre la premsa local.

Ruth Lorenzo ha signat el material de promoció avui

Sobre la seva actuació al Festival, Lorenzo ha declarat que el lloc en què més li agradaria actuar és en el 22è. També ha dedicat elogis a l'escenari que s'ha muntat al B&W Hallerne i a les seves coristes; "són espectaculars", ha dit. La representant espanyola ha explicat que està al damunt de tots els detalls de la seva actuació; "estic seguríssima que el dia abans m'odiaran", perquè no deixa de revisar-ho tot. Al llarg de la roda de premsa, també ha recordat que, per raons tècniques, no podrà mullar-se durant la seva actuació, tal com volia. Els llums led repartits arreu de l'escenari ho fan impossible. Lorenzo ha explicat que un dels seus neguits, mentre canti, serà el micròfon d'orella, que encara ha de provar a Madrid. Respecte el vestit, que ja té clar quin serà, tan sols ha dit que ha demanat "una cosa bella que no afegeixi duresa" a la seva imatge. Un cop més ha destacat que Conchita Wurst és una de les seves favorites d'aquesta edició del Festival.

Ruth Lorenzo ha explicat que la data de llançament del seu primer treball discogràfic, Planeta Azul, depèn de com quedi el proper dia 10 a Copenhaguen. Encara li resta força feina a fer per promocionar-lo, ja que ha d'enregistrar videoclips dels principals temes que contindrà. Tot i això, i ja abans de saber en quin lloc acabarà classificada, ja està agraïda a Eurovisió: "Això de què ara em conegui tot el món a Espanya per a mi és un regal", ha dit. La murciana ha dedicat també paraules d'agraïment als eurofans: "Són la major discogràfica d'Eurovisió, i els he escoltat". Fins i tot, ha explicat, quan ha volgut provar coses ha volgut constatar el parer eurofan a través del seu compte personal de Twitter, tot i que després fa el que vol; "tinc caràcter".

En la mateixa roda de premsa, i sobre la polèmica per la inclusió de l'anglès en el Dancing in the rain, José María Íñigo ha dit que aquest "és l'idioma de la música; som al segle XXI". TVE, però, no ha volgut insistir més en la polèmica, matisant que els qui varen fer aquesta observació van ser alguns catedràtics i no pas la Real Academia Española de la Lengua com a organisme. Igualment s'ha desvetllat que l'ens públic no emetrà la segona semifinal del Concurs per falta de pressupost.

El Festival d'Eurovisió i els conflictes internacionals

La Biblioteca de Sarajevo, incendiada durant la guerra

El conflicte d'Ucraïna no és pas el primer que interfereix d'alguna manera en el Festival d'Eurovisió. El debut de Bòsnia Hercegovina al Concurs, l'any 1993, va tenir lloc en plena guerra civil al país. Tots contra tots. Milícies d'una i altra ètnia lluitant entre sí per imposar la seva llei en els territoris que havien compartit en pau fins a aquell moment, malgrat que l'exèrcit iugoslau ja s'havia retirat de Bòsnia un cop acceptada la independència del país, un any abans. Sarajevo, enclotada al peu de les muntanyes que havien acollit els Jocs d'Hivern de 1984, va ser assetjada durant quatre anys per una pluja de bombes que la va mantenir aïllada de la resta del món. Un túnel clandestí que travessava la pista de l'aeroport internacional de la ciutat era l'única porta de sortida per travessar les muntanyes i anar a buscar provisions per garantir una subsistència sota mínims i en un clima de terror. Zlata Filipovic escriu aleshores el seu famós diari, un testimoni a l'estil del d'Anna Frank amb la diferència que ella, la Zlata, va poder sobreviure. La votació del jurat bosni al Festival de 1993 serà recordada probablement com el moment més emotiu de tota la història del certamen. Sarajevo, assetjada. Una connexió telefònica molt deficient d'un minut i 56 segons. Quan Fionnuala Sweeney, la presentadora del concurs, va anunciar el torn dels bosnis, el públic present al Green Glens Arena de Millstreet els va donar la benviguda amb una sonora ovació. El so s'acoplava; costava d'entendre el que deia el portaveu. Fionnuala va necessitar que els supervisors de la UER li confirmessin que Turquia havia rebut 2 punts. Bòsnia n'havia donat un de sol a Eslovènia; cap a Croàcia. Els croats de Bòsnia eren una de les parts combatents; les seves milícies van destruir el famós pont medieval de Mostar.

Votació de Bòsnia Hercegovia al 1993 (Youtube)

Stephane & 3G

Al 2009, Geòrgia es va retirar del Festival, que aleshores li tocava organitzar a Rússia. Tres mesos després de la victòria de Dima Bilan a Belgrad, l'exèrcit georgià actuava contundentment per esclafar uns atacs protagonitzats per milícies prorusses d'Ossètia del Sud, regió que, juntament amb Abjàssia, es va autoproclamar independent de Geòrgia al 1991. Segons va interpretar la Unió Europea en aquells moments, Geòrgia va actuar de manera desproporcionada, cosa que va originar un enfrontament amb les forces de pau que hi havia a Ossètia i que integraven militars russos, ossetis i també georgians. Igual que ara en el cas d'Ucraïna, Moscou va interpretar que Geòrgia amenaçava la població russa d'aquell territori i va engegar una campanya militar en territori georgià, agreujant encara més la crisi. La UE també va condemnar aquella incursió. La crisi militar va durar pocs dies, però va desencadenar una nova etapa en l'enfrontament diplomàtic entre els dos estats, perquè poc després de l'escalada bèlica, Moscou reconeixia la independència d'Ossètia del Sud i d'Abjàssia. Amb aquest escenari, la televisió georgiana va escollir Stephane & 3G per representar-la al Festival d'Eurovisió que s'havia de celebrar l'any següent en territori rus. El tema amb què ho haurien fet tenia un títol que la UER va interpretar com a encobertament polític i va obligar els georgians a canviar-lo: We don't wanna put in, que pronunciat vé a sonar el mateix que We don't wanna Putin. El tema venia a ser una crida a l'optimisme; a deixar enrere tot el que generava males vibracions; We don't wanna put in, les males accions s'estan carregant el ritme, resava la tornada, on el put in realment no encaixava gaire a nivell gramatical. La televisió de Geòrgia es va negar a fer cap canvi i, davant la negativa de la UER, va anunciar que es retirava del show. 

Bandera de Nagorno Karabaj

Ara fa 2 anys, quan Azerbaijan va organitzar el Festival, la delegació d'Armènia va decidir no prendre-hi part en considerar que no se'ls havia garantit ni la seguretat personal ni que el públic no els escridassés durant la seva actuació. En el rerefons, la República de Nagorno Karabaj, poblada majoritàriament per armenis però que des de l'època soviètica havia estat adscrita a Azerbaijan. Quan es va desintegrar l'URSS, Armènia va recolzar un moviment secessionista a la regió, cosa que va obligar les autoritats de Baku a suspendre l'autonomia de Nagorno Karabaj. La regió organitza un referèndum amb què es certifica el 'sí' a la independència, que només reconeix Armènia. Començaven les matances d'armenis en territori azerí i l'ocupació de Nagorno Karabaj per part de l'exèrcit armeni, per protegir la població local. Baku continua exigint la retirada de tropes da'llò que considera com a territori propi mentre Armènia i Nagorno Karabaj reclamen que es reconegui la independència de la petita república, proclamada al 1991.

We don't wanna put in (Youtube)

Aline Lahoud (Font: TF1)

Al 2005, el Líban va estar a punt de debutar al Festival. Ja havien triat representant i cançó, una balada en francès interpretada per Aline Lahoud, Quand tout s'enfuit, però Téle-Liban no estava disposada a complir les regles d'Eurovisió. A causa del conflicte permanent amb el seu veí del sud, Israel, la televisió local va anunciar que podia garantir que emetés l'actuació de Shiri Maimon, ja que la llei local prohibeix informar sobre qualsevol cosa relacionada amb la promoció d'Israel. El sud del Líban és, per al govern hebreu, base de reclutament i d'operacions del terrorisme islamista. La milícia xiïta Hezbolà, per exemple, opera des d'allà. Es tracta d'una àrea en permanent estat de guerra, amb coets llençats sobre territori israelià i atacs de l'exèrcit hebreu contra suposats objectius terroristes. Quan la UER va recordar a Téle-Liban que participar al Festival implica haver de retransmetre les gales íntegrament, les autoritats libaneses van decidir retirar-se del concurs. Aline Lahoud, de 27 anys, és filla de Salwa Al Katrib, cantant de molt èxit tant al Líban com a la resta del món àrab, desapareguda al 2009. La jove, que també és actriu, ha guanyat nombrosos premis internacionals i ha estat participant en l'edició francesa del talent show de TF1 The Voice d'enguany, d'on recentment ha quedat eliminada. La presència d'Israel al Concurs també ha estat un obstacle per al Marroc, que només hi ha participat un sol cop, al 1980, any en què els hebreus no hi van ser perquè la celebració del certamen coincidia amb la festa nacional en què homenatgen les víctimes de l'Holocaust.

Quand tout s'enfuit (Youtube)

La Famagusta turística, tancada i protegida per Nacions Unides

Les relacions eurovisives de Grècia, Turquia i Xipre sempre han estat enterbolides per la situació que es viu a l'illa mediterrània, enquistada des de 1974. Aquell any, la dictadura dels Coronels que governava Grècia va impulsar un cop d'estat contra el president xipriota Makarios. La idea final era aconseguir l'annexió de l'illa a Grècia, cosa a la qual s'oposava la població turca de Xipre, que representa aproximadament un terç del total. La crisi generada pel cop va fer que Ankara hi enviés l'exèrcit i ocupés el nord de Xipre per protegir la població d'origen turc. Començaven els desplaçaments forçats de població; grecs foragitats del nord i turcs que es veien obligats a marxar del sud, habitat majoritàriament per greco-xipriotes. La presència turca al nord de l'illa va fer que al 1975 es constituís una mena d'estat federat que autoproclama la seva independència al 1983. Només Turquia el reconeix. De fet, la República Turca del Nord de Xipre sobreviu gràcies a les injeccions econòmiques que li arriben des de Turquia, malgrat que vol potenciar-se com a destí turístic costaner. La seva costa, de fet, ja era un important centre d'estiueig abans de la crisi de 1974. Aquí hi ha la ciutat de Famagusta, potent enclau turístic que actualment és una ciutat fantasma. Els grecs desplaçats del nord reclamen poder recuperar les cases i els negocis de Famagusta que es van veure forçats a abandonar: hotels, restaurants, discoteques... Com a solució salomònica, les Nacions Unides varen decidir mantenir absolutament tancada la ciutat, i protegida pels Cascos Blaus, fins que no es resolgués el problema de la partició de l'illa en dos. La República Turca del Nord de Xipre funciona amb prefixe telefònic turc i va participar en la primera edició del Turkovision, celebrat al 2013.

Paparizou va aconseguir l'únic 12 de Turquia per a Grècia

Aquesta situació política, òbviament, sempre s'ha reflectit al Festival: Xipre hi va debutar al 1981 i des d'aleshores, només ha votat 2 cops a Turquia; la primera, al 2003! (8 punts a Sertab Erener) i la segona, al 2004 (4 per als amfitrions). Aquell mateix any, Turquia votava per primer cop Xipre: un sol punt per a Lisa Andreas. Després, només l'ha votat un cop més: 4 al 2008 (Evdokia Kadi). La relació entre turcs i grecs ha estat un pèl millor. Grècia va debutar al 74 i Turquia, al 75, però els primers punts d'un cap a l'altre no arriben fins al 1988. En aquella ocasió els turcs van atorgar 3 punts als grecs. Grècia no va votar Turquia fins al 1997: 7 punts. Turquia ha votat Grècia 12 cops (només un 12, per a Helena Paparizou al 2005, i un 10 per a Sakis Rouvas al 2004). En total, els turcs han atorgat 67 punts als grecs en tots aquests anys. El grecs, només han votat 5 cops a Turquia (33 punts en total), essent la millor puntuació al 2001 (10 punts per Sedat Yüce. A Serbab només li'n van donar 7) La millor relació eurovisiva entre aquestes 3 països és la que mantenen Grècia i Xipre, que s'intercanvien el 12 des de 1997. Xipre ha votat Grècia sempre que n'ha tingut la possibilitat. Grècia només ha fallat un sol cop; va ser al 1983 quan no va atorgar ni un sol vot a la candidatura xipriota.

Portada del disc de Calvário

Portugal va debutar a Eurovisió al 1964. El representava António Calvário amb el tema Oração. No va aconseguir ni un sol vot. El país, en aquells moments, vivia sota la dictadura de Salazar. Portugal i Espanya eren aleshores els reductes del feixisme en el marc d'una Europa democràtica que havia aconseguit aixecar cap després del terrabastall que suposà la II Guerra Mundial. En el Festival del 64, que es va celebrar a la sala de concerts del Tívoli de Copenhaguen, es va escenificar una protesta contra les dictadures ibèriques. Després de l'actuació de la suïssa Anita Traversi, un espontani va saltar a l'escenari amb una pancarta on es feia una crida al boicot a Franco i a Salazar. Van ser uns segons de desconcert; el manifestant va ser rebut per algun tímid xiulet i la remor creixent del públic. El realitzador del programa va canviar immediatament d'imatge i va punxar una estàtica del marcador, que òbviament encara estava amb totes les caselles a zero. De sobte, so de corredisses amunt i avall. Quan agents de l'ordre van desallotjar l'individu de la sala, la presentadora del show, Lotta Waewer va poder continuar per donar pas al belga Robert Cogoi. Resultat del boicot o no, o potser per raons de qualitat musical, el cert és que Calvário i els espanyols TNT van fer un pèssim paper en aquella edició. Si Calvário es quedava a zero, els representants de TVE només van aconseguir un sol punt, atorgat pel jurat italià. Era el quart cop que Espanya participava a Eurovisió i quart cop que passava amb més pena que no pas glòria per l'escenari del Festival: 8 punts al 1961, cap al 62, tan sols 2 al 63 i a Copenhaguen'64, només 1. Malauradament no es conserven les imatges d'aquell intent de boicot. Els estudis de la televisió danesa varen patir un incendi on es va perdre tot el material videogràfic d'aquell Festival. Només hi ha uns quants segons corresponents a l'actuació de la italiana Gigliola Cinquetti, que en va ser la guanyadora. Sí que es conserva, però, la gravació radiofònica, que es pot consultar a través de Youtube.

Àudio de l'actuació de Suïssa al 1964 (al minut 4.08, el manifestant)

Cartell d'Eurovisió'69, fet per Dalí

La dictadura de Franco va organitzar el Festival de 1969; l'únic que s'ha fet per ara a l'Estat espanyol. Àustria es va negar a participar-hi com a mesura de protesta. Espanya vivia els darrers anys de la dictadura; en feia 30 que havia acabat la Guerra Civil, de manera que molts joves d'aquella època no havien viscut ni la República ni el conflicte armat; tan sols la repressió del règim. Un règim que, malgrat la mà de ferro, volia oferir una cara amable al món per rebaixar la intensitat de les crítiques. Molts d'aquells joves van encapçalar un moviment intern de reivindicacions democràtiques des de diferents àmbits; l'obrer, l'universitari, l'artístic... Joan Manuel Serrat ja havia desafiat el règim l'any abans negant-se a anar a Eurovisió si no era cantant en català. Al gener de 1969, la policia va detenir un jove estudiant de Dret de la Complutense de Madrid; Enrique Ruano, militant d'esquerres. Després dels interrogatoris, va aparèxier mort, estavellat al pati d'un edifici de la capital on la policia hi havia anat a fer un registre. L'havien dut amb ells amb l'esperança que confessés amagatalls. El règim va dir que el jove s'havia llençat per una finestra intentant fugir; era la propaganda orquestrada pel ministeri d'Informació, que aleshores conduïa Manuel Fraga. L'oposició democràtica, i l'autòpsia que se li va fer molts anys després, no hi van donar crèdit. Com a senyal de protesta es varen convocar vagues universitàries que, junt a les dels obrers, van posar al límit la dictadura. El règim es va veure obligat a decretar l'estat d'excepció, que suposava suspendre les escassissímies llibertats de què gaudien els ciutadans en aquells moments. Tan sols el Festival d'Eurovisió va fer que Franco decidís anul·lar l'estat d'excepció, tan sols 5 dies abans del certamen. Quan Laura Valenzuela estava a molt pocs segons de donar la benvinguda al món com a amfitriona del concurs, el realitzador li anunciava que acabaven de rebre una amenaça de bomba. Però no hi havia temps; l'únic que podia fer era creuar els dits i sortir a l'escenari del Teatro Real per presentar el show.

Podria Ucraïna organitzar Eurovisió 2015?

Va quarta en les apostes de pagament a dia d'avui. Ucraïna presenta una de les propostes més sòlides d'Eurovisió 2014, amb Maria Yaremmchuk interpretant el tema Tick tock. Kiev ja va acollir l'edició de 2005 quatre mesos després que acabés la Revolució Taronja, que va començar a la capital del país amb tot un seguit de protestes cíviques contra el resultat de les eleccions presidencials que es van fer el 21 de novembre de 2004. Aleshores, tot i la crisi política i les protestes cíviques, Eurovisió va continuar fent. De fet, quan el carrer va començar a protestar per la suposada tupinada electoral, ja era massa tard com per canviar d'escenari i buscar una nova seu per al show. Ara, però, Ucraïna sembla encaminar-se cap a una guerra civil a l'est, on ja s'ha viscut l'autoproclamació d'independència de la península de Crimea, que posteriorment va demanar l'annexió voluntària a Rússia. La crisi es viu actualment a la regió de Donetsk, des de fa poc autoproclamada República Popular. Amb aquest panorama, podria Ucraïna organitzar el Festival de 2015?.

El Palau dels Esports de Kiev, seu d'Eurovisió 2005

La xarxa Eurovisió no vol especular quan ni tan sols s'ha celebrat el Festival de Copenhague però no treu l'ull de tot que està passant a Ucraïna per si de cas Maria Yaremchuk en resulta la guanyadora. En una breu entrevista a l'Eurobloc, el supervisor d'Events del Festival d'Eurovisió, Sietse Bakker, assegura que "sense saber encara el guanyador i amb la situació d'Ucraïna canviant dia a dia, té molt poc sentit especular ja sobre aquesta possibilitat". Tot i això, concreta que és indispensable que les autoritats polítiques del país organitzador garanteixin "per escrit" que es compleixen unes condicions de seguretat per a totes les delegacions internacionals. Òbviament, comenta Bakker, tècnics d'Eurovisió també han d'avaluar en primera persona l'escenari polític del país amfitrió abans de donar el vist-i-plau definitiu a una seu del Festival. "Els nostres requeriments es basen en aconseguir un Festival en condicions de seguretat, on la gent que produeix el programa pugui fer la seva feina, on la premsa pugui informar lliurement i on els fans puguin passar una bona estada" al país organitzador.

Actualment, el conflicte es viu a l'est del país. Viktor Yanukovych, que va haver de renunciar a la presidència després de les protestes civils a Kiev, és originari de Donetsk, on predomina la població russòfona. Ja hi ha hagut morts en enfrontaments entre les forces de seguretat i les milícies prorusses, que defensen seguir les passes de Crimea i demanar la integració d'aquesta part del país a Rússia. Per la seva banda, Moscou s'ha erigit en defensora de la població d'origen rus. Segons els experts, els Estats Units i la UE, Rússia està armant les milícies i fent maniobres militars a menys d'un quilòmetre de la frontera amb Ucraïna. Set observadors de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) han estat retinguts a la ciutat d'Slaviansk. La capital, Kiev, actualment sembla lluny de qualsevol conflicte armat i desenvolupa la seva vida quotidiana amb aparent normalitat; Peter Gabriel, per exemple, actuarà al Palau dels Esports el mateix dia 10 de maig. Però a 12 mesos vista del Festival de 2015 i amb els esdeveniments, que canvien constantment, res no fa assegurar que la capital d'Ucraïna pugués esdevenir un escenari segur, tal com deixa entreveure Bakker. Tot enlaire, per tant. Vista la situació actual, si Ucraïna guanyés el proper 10 de maig, no es podria garantir de moment que Kiev acolliria la 60ª edició del popular concurs.

Copenhaguen viurà Eurovisió programant una gran festa al carrer

Actuacions musicals, una fira gastronòmica, paradetes de diverses ciutats daneses i també de Malmö, activitats per a la canalla i pantalles gegants per seguir en directe els 3 shows. Són algunes de les propostes de Copenhaguen per poder viure Eurovisió 2014 encara que no es tinguin entrades per a les gales ni acreditació com a fan. La festa començarà el proper diumenge 4 de maig i es perllongarà fins al moment que el guanyador o la guanyadora interpretin el seu tema per segon cop a la nit de dissabte sobre l'escenari del B&W Hallerne.

L'Ajuntament de la capital danesa muntarà una fira al carrer al llarg d'Stroget, la principal artèria comercial de Copenhaguen; des del seu tram inicial, a la plaça de l'Ajuntament, fins a Kongens Nytorv, a tocar del pintoresc port de Nyhavn. Serà la Fan Mile, la Milla dels Fans, nucli central del que s'ha donat a conèixer com a Eurovision Village, obert a tothom. A les places de Gammeltorv i Nytorv, enmig d'Stroget, es muntaran pantalles gegants per poder seguir en directe les semifinals i la final de dissabte. La gran gala del dia 10, a més, també es podrà seguir a la plaça de l'Ajuntament, on es muntarà una altra pantalla gegant només per a aquell dia.

Els fans podran veure la gran final a la Radhuspladsen, on s'hi instal·laran pantalles gegants

A les places, a més, també hi haurà escenaris on l'Ajuntament espera comptar amb la presència de tots els cantants que participen en el Festival. De moment, però, encara no s'ha fet públic el programa d'actuacions. Entre les paradetes que es podran visitar hi haurà les que muntaran diverses ciutats daneses per promocionar-se turísticament. Junt a elles, també muntaran paradeta les ciutats d'Hamburg, Malmö i Pekín. Segons l'Ajuntament de Copenhaguen, Sydney havia mostrat interès en ser-hi present, però encara no hi ha confirmat la seva participació. La Fan Mile també serà escenari d'un festival gastronòmic al llarg de tota la setmana eurovisiva.

No s'ha descuidat la canalla, de tot aquest programa. L'Ajuntament potenciarà la vessant familiar d'Eurovisió, estimulant que els nens i les nenes s'hi apropin i participin de les diferents activitats que hi ha programades a l'Eurovision Village, des de tallers per fabricar instruments musicals fins a un festival de cançons on hi han pres part escoles daneses i sueques. La idea central del concurs ha estat estimular la part creativa de la canalla i demanar-los que els temes de les seves cançons estiguessin relacionats amb la manera com farien que Europa fos un lloc més ecològic i sostenible.

La ciutat també celebrarà Eurovisió programant casaments per a parelles de qualsevol part del món. Les bodes es faran durant 2 dies. Dimecres 7 de maig es celebraran a la seu de l'Òpera. Les cerimònies comptaran amb una banda sonora de luxe: la banda maltesa Firelight. Dos dies després, quan ja hagi quedat definida la gran final de dissabte, hi haurà la segona tanda de casaments coincidint amb el 25è aniversari de la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe a Dinamarca, primer país del món a fer-ho. Els no danesos que ho vulguin aprofitar hauran d'inscriure's al web oficial de l'Ajuntament de Copenhague i, a més d'aportar la documentació necessària, hauran de pagar el mòdic preu de 67€. Dissabte 10 hi ha programats 6 creuers pel canal per als acabats de casar junt a 30 dels seus convidats.

Armènia continua liderant les apostes

L'armeni Aram MP3 continua sent el favorit d'enguany

Quan tan sols falten 22 dies per la gran final d'Eurovisió 2014, Armènia continua encapçalant les apostes de pagament i, per tant, es perfila com la gran favorita de l'edició d'enguany. Per la victòria d'Aram MP3, els apostants guanyarien 1,88€ per euro apostat en el millor dels casos, essent 1,05€ el mínim que guanyarien, segons la casa d'apostes. La sueca Sanna Nielsen continua segona, i el tercer ara és el danès Basim, que ha desplaçat Carl Espen (Noruega) a la quarta posició. Completa el Top 5 dels apostants de pagament la candidatura del Regne Unit, el millor país classificat del Big 5. 

La resta del Top 10 la completen Ucraïna, Hungria, Azerbaijan, Bèlgica i Rumania. Ruth Lorenzo, per la seva banda, es manté en una discreta posició: quinzena a tan sols tres setmanes del Festival. Una victòria de la murciana reportaria entre 33 i 94€ per cada euro apostat segons la casa. Tanquen les candidatures de Portugal, Macedònia, Letònia i, en darrer lloc, Geòrgia. Per una victòria d'aquest darrer país s'arribarien a pagar a dia d'avui 949€ per euro apostat.

Juan Carlos Pérez Navas, senador del PSOE: "TVE hauria d'haver fet del 'Mira quién va a Eurovisión!' un autèntic espectacle"

Falta de promoció i d'innovació per fer un producte de més interès per al públic. Són les crítiques que el PSOE va fer al Mira quién va a Eurovisión! i que va expressar de manera directa al president de RTVE, Leopoldo González-Echenique, en la darrera sessió de la Comissió de Control a l'Ens públic que es va fer el passat dijous 27 de març al Senat. El senador socialista per Almeria, Juan Carlos Pérez Navas, va ser l'encarregat de transmetre el neguit del seu partit pel que considera que és una mostra més d'una programació feta "sense innovació i sense preparació prèvia" per part de TVE. L'Eurobloc ha entrevistat Pérez Navas per conèixer-ne més detalls i saber què pensa el PSOE de la participació d'Espanya al Festival d'Eurovisió en temps de crisi i retallades i de la pol·lèmica perquè la meitat del Dancing in the rain es canti en anglès.

Juan Carlos Pérez Navas

Eurobloc: En la Comissió de Control de RTVE, va declarar que la gala Mira quién va a Eurovisión! no va tenir ganxo i no va ser espectacular; a què es referia concretament?

Juan Carlos Pérez: Des del PSOE vàrem declarar durant la Comissió de Control de RTVE que la gala emesa va tenir un dels nivells d'audiència més baixos registrats. Per al PSOE es tractava d'un esdeveniment molt important i ja que TVE és l'encarregada de retransmetre'l, n'hauria d'haver fet un autèntic espectacle, i amb prou promoció hauria aconseguit un esdeveniment per a tots els públics que aconseguís captar l'atenció d'un percentatge més ampli del que habitualment recolza i segueix la gala que, per una altra banda, és fonamental.

Amb la nostra crítica, mai no ens vàrem referir ni als artistes, ni a la presentació que se'n va fer ni al jurat. El que vàrem fer va ser subratllar la falta de promoció prèvia a la gala. Considerem també que no s'hauria d'haver generat una determinada confusió prèvia sobre el tipus de gala que s'anava a fer i afirmem que TVE hauria d'haver cuidat més la seva posada en escena i l'impacte, per l'interès que té que lideri aquest esdeveniment, com a televisió pública que és.

Eb: Quin interès creu el seu partit que tenen el Festival i les gales com Mira quién va a Eurovisión! un cop TVE va deixar d'emetre publicitat comercial?

JCP: L'interès és el de defensar un mitjà públic, pagat per tots els ciutadans, amb una programació de qualitat i que, per tant, guanyi audiència. TVE no es pot limitar a fer una programació sense inicitiva, sense innovació i sense preparació prèvia, que és el que des del PSOE entenem que va poder passar, en aquest cas. L'interès que tenim és que la nostra televisió pública creixi en audiència i que no continuï en un declivi que pugui acabar afectant els seus professionals i el futur de la pròpia Corporació.

Eb: Amb l'objectiu de reduir el dèficit de l'Ens públic, el seu partit s'ha arribat a plantejar la retirada de TVE del Festival d'Eurovisió?

JCP: El PSOE no es va pronunciar en aquest sentit ni creu que TVE hagi de deixar de participar al Festival. El que demanem a la Comissió és que la tria del nostre representant en gales com la que es va celebrar es prepari amb més temps i esforç, aconseguint un producte de major qualitat gràcies als professionals amb què compta TVE, i que es generi expectació per aconseguir una audiència major.

Eb: Quina opinió els mereixen les queixes de la Real Academia de la Lengua Española (RAE) pel fet que la meitat del Dancing in the rain és cantada en anglès?

JCP: No entrem a valorar aquesta postura de la RAE ja que és important respectar els espectadors que, amb els seus vots, i juntament amb el jurat designat per a l'ocasió, decideixen qui i quina cançó els representa a Eurovisió.

Andorra TV commemora el desè aniversari del seu debut a Eurovisió

Portada del microweb d'Andorra TV dedicat als anys en què va participar a Eurovisió

Amb motiu del desè aniversari del debut d'Andorra al Festival d'Eurovisió, l'ens públic del país ha creat un microsite al seu web corporatiu on repassa les 6 participacions del país en el popular Concurs musical. En el site, que té l'adreça http://www.andorradifusio.ad/eurovisio, es poden veure les actuacions que els 6 representants d'Andorra van fer al Festival així com els videoclips que es van enregistrar per promocionar les seves candidatures. Igualment, s'ha habilitat una galeria d'imatges de cadascun dels artistes sobre l'escenari d'Eurovisió i una segona secció amb  fotografies de cadascun dels representants rere els escenaris. Entre elles, Marta Roure junt a les Bis a Bis, candidates a representar Andorra al 2004; Marian van de Wal junt a Helena Paparizou i Age Sten Nilsen, veu dels noruecs Wig Wam; Jenny a l'Acròpoli d'Atenes, els Anonymous amb els pantalons abaixats, Gisela amb el representant espanyol Rodolfo Chikilicuatre i Susanne Georgi amb la israeliana Noa.

El microsite també conté una secció d'articles que diverses persones relacionades amb la delegació andorrana han escrit per repassar com van viure el debut del país al Festival i com van ser aquells anys de pas pel Concurs. Hi ha articles del club OGAE Andorra, de Josep Lluís Trabal, cap de premsa de la delegació i comentarista del show entre els anys 2004 i 2008; Joan Anton Rechi, director artístic de la delegació andorrana els anys 2005, 2006 i 2007; Creu Rosell, cap de delegació d'ATV al Festival entre 2005 i 2009, Pati Molné, presentadora del 12 Punts, Agustí Mas, webmaster del projecte Andorra Eurovisió 2009, i Salvador Bricollé, eurofan català. Igualment hi ha entrevistes a Marian van de Wal, Niki Francesca (membre dels Anonymous) i Susanne Georgi. Els visitants del microweb poden deixar-hi els seus comentaris, explicar records i impressions dels anys que ATV qualifica d'"euroil·lusió"

Ja es pot reservar el CD d'Eurovisió 2014

Imatge del CD d'Eurovisió 2014

Disponible ja l'opció de reserva del CD del Festival d'Eurovisió 2014. Es pot fer a través del web oficial de la botiga del Festival, shop.eurovision.tv, al preu de 19.95€. El disc es posarà oficialment a la venda el proper divendres, dia 11. El disc conté 2 CD, cadascun amb 19 temes; els 37 que participen en cada gala més l'himne del Concurs, el Rainmaker d'Emmelie de Forest, que s'ha inclòs a la pista 19 del CD 2. El tema que representa Espanya és a la pista 11 del primer disc.

Botiga d'Eurovisió

40 anys de la victòria d'Abba amb Waterloo!

Avui fa 40 anys que el mític grup Abba va guanyar el Festival d'Eurovisió a Brighton. Amb 24 punts, 6 més que la italiana Gigliola Cinquetti (que interpretava Si), els suecs van donar al seu país la primera victòria en el popular Concurs!. Congratulations!!

El grup  celebran la seva victòria al Festival

Podeu veure el clip de la seva actuació en el següent enllaç!

https://www.youtube.com/watch?v=3FsVeMz1F5c

Desvetllada la imatge de l'escenari de Copenhaguen

Perspectiva de l'escenari (Foto: eurovision-spain.com)

L'escenari de Copenhaguen tindrà forma de diamant, i la Green Room s'habilitarà a la seva part davantera, a banda i banda. Al fons, tota una estructura de llum LED que ocuparà 1200 metres quadrats. És el que impedirà Ruth Lorenzo i Emmelie de Forest escenificar una pluja en el transcurs de les seves actuacions el proper mes de maig. Durant la recepció oficial de l'Eurovision in Concert, que s'ha fet avui a Amsterdam, l'organització del Concurs ha presentat dues animacions per mostrar als aficionats com serà l'escenari d'Eurovisió 2014; informació avançada pel web eurovision-spain.com. També han explicat que s'ha creat un sistema especial d'absorció del so, i que consistirà en globus de plàstic, que s'han fabricat a Alemanya. S'ha de recordar que el B&W Hallerne, que acollirà el Festival, no és pas una sala de concerts; fins fa poc ha funcionat com a magatzem industrial.

Ruth Lorenzo, sense pluja ni Giuseppe di Bella a Copenhaguen

Di Bella i Lorenzo al clip (foto Fórmula TV)

Ni pluja ni Giuseppe di Bella. Ho va avançar ahir Metrópolis FM, emissora privada de ràdio de la Comunitat de Múrcia. En el transcurs del seu espai setmanal dedicat a Eurovisió dins el programa De ahora en adelante, l'expert en Eurovisió Mateo Rivas va explicar que la televisió danesa no ha permès finalment que l'actuació de Lorenzo pugui escenificar una pluja, com era el desig de l'artista. L'organització addueix problemes tècnics, ja que l'escenari tindrà molts llums led que fan impossible la presència d'aigua o d'humitat. Segons l'emissora murciana, la mesura també afecta Emmelie de Forest, que hauria sol·licitat també l'escenificació d'una pluja mentre interpreta l'himne oficiós d'Eurovisió 2014, Rainmaker.

Pel que fa a la posada en escena, Metrópolis FM ha anunciat que Ruth Lorenzo no ballarà en el transcurs de la seva actuació a Copenhaguen, i que es descarta ja que l'italià Giuseppe di Bella formi part de la delegació espanyola. Di Bella és el protagonista del videoclip oficial del Dancing in the rain, que recenment va enregistrar amb Ruth Lorenzo al vell complex industrial de Can Fabra, a Sant Andreu de Palomar (Barcelona). La murciana ha estat aquesta setmana a Madrid fent proves de maquillatge i avui ja és a Amsterdam, on aquesta nit actua a la sisena edició d'Eurovision in Concert, que aplegarà 25 dels 37 participants del Festival d'enguany. Entre ells, l'amfitrió Basim, la portuguesa Suzy i els representants d'Armènia, Aram MP3, i d'Àustria, Conchita Wurst, que en els darrers dies s'han enfrontat a través dels mitjans de comunicació per unes declaracions homòfobles del primer. Dels Big Five, avui només hi faltaran Alemanya i Itàlia. Allà, Lornezo ja s'ha deixat veure amb Conchita Wurts, amb qui s'ha deixat fer fotografies pels fans. El web eurovision.tv en farà una àmplia cobertura. El concert començarà a les 19.30 hores d'avui a la sala de concerts Melkweg de la capital holandesa.

Rafael Artesero: "'Mother' està dedicada a totes les mares, que han fet tant per nosaltres i els ho agraïm tan poc"

Serà la quarta vegada que estigui present a Eurovisió com a autor d'una de les cançons en concurs. Hi ha estat dos cops amb Andorra (2005 Mirada interior i 2006 Sense tu), una amb Espanya (2011 Que me quiten lo bailao!) i aquest any ho farà amb Bèlgica. Rafael Artesero forma part del nombrós grup d'artistes que s'estimen el Festival d'Eurovisió. En tot aquest temps, ha presentat força temes en diferents seleccions nacionals. Al maig, a Copenhaguen, podria donar la campanada: el seu Mother, que interpretarà Axel Hirsoux, és un dels 10 temes favorits, segons mostren les cases d'apostes a dia d'avui. Lys Assia, primera guanyadora del Festival al 1956, ha fet públic que el tema és el que més li agrada de tots els que es presenten enguany. L'Eurobloc ha entrevistat Artesero a poc més d'un mes per la gran prova de foc.

Eurobloc: Rafael, com va néixer el Mother?

Rafael Artesero: La història de 'Mother' comença per pura empatia amb una persona propera a mi que estava destrossada per un terrible trencament sentimental. Va ser a Bilbao, al gener de 2012. Jo en vaig ser testimoni; vaig veure aquella persona amb el cor fet miques i com la seva mare li oferia refugi i consol amb paraules sàvies. Allò em va commoure tremendament, i d'immediat vaig pensar sobre com les mares, especialment elles, sempre estan quan les necessites. Tenen alguna cosa, no sé què és, però a les mares, la Natura els ha dotat d'alguna cosa especial: Elles han de tocar de peus a terra des del començament perquè són les que han de tirar endavant els seus petits fins al punt que ens nodrim del seu propi cos fins i tot després de néixer!. Aquesta connexió és inesborrable, és per sempre!.
Vaig fer un repàs de la relació amb la meva mare i em vaig emocionar molt en adonar-me de tot el que ha fet per nosaltres, ¡7 germans!, al llarg de la meva vida. Va ser aleshores que li vaig dedicar a ella aquesta cançó; a ella i, per extensió, a totes les mares, que han donat i han fet tant per nosaltres i els ho hem agraït tan poc. Penso que hauríem de tenir menys pudor a l'hora de dir un 't'estimo' de tant en tant. Jo vaig perdre el meu pare fa 20 anys, i me'n penedeixo de no haver-li-ho dit més sovint, de no haver-lo abraçat més. Un cop se'n van, ja no tornen, i només tenim un pare i una mare. No tingueu pudor! Us ho agraireu a vosaltres mateixos; feu una forta abraçada als vostres pares!.

Rafael Artesero

Eb: Com vas conèixer Axel Hirsoux?

RA: El vaig conèixer un cop em van seleccionar la cançó per a la preselecció belga. Va ser la televisió d'aquell país qui va assignar el 'Mother' a l'Axel. Jo la vaig presentar per a una veu femenina, enregistrada amb la meravellosa veu de la Cristina Conde. Quan vaig saber que seria ell qui finalment la cantaria, d'entrada vaig dubtar si un noi la podria interpretar, perquè la Cristina té una bona veu i amb bons aguts. Jo havia de veure com podria quedar el 'Mother' amb la veu d'un noi, perquè potser calia baixar-li algun to. Vaig mirar per Youtube vídeos de l'Axel per saber com cantava i em vaig enamorar de la seva veu, de la seva innocència i del seu carisma. Aleshores vaig pensar que podria ser l'intèrpret perfecte per al 'Mother', com així ha estat finalment.

Eb: l'Axel va arrasar a la final belga; va ser el més votat pel jurat i pels telespectadors... Fins i tot la Ruslana, que hi havia estat convidada, no va poder ocultar l'emoció mentre l'escoltava cantar...

RA: l'Axel té una veu impressionant i li posa moltíssim sentiment. Com ja he dit, és l'intèrpret perfecte per a 'Mother'; realment aconsegueix emocionar-te. Té molta seguretat i trepitja fort. És curiós perquè, per una altra part, sembla que en qualsevol moment se li caurà una llàgrima d'emoció, però està allà aguantant, i això transmet moltíssim! A qui se li cau la llagrimeta és a mi veient-lo com interpreta!

Axel Hirsoux

Eb: Estar tan amunt en les apostes, pot arribar a ser un desavantatge?
RA: A mi particularment, per un costat m'agrada que estigui ben amunt en les apostes, però per un altre m'ho prenc molt tranquil perquè ja em sento premiat estant un altre cop a Eurovisió. Si queda amunt, me n'alegraré, i si queda a baix, ho acceptaré. El fet de guanyar no fa que una cançó sigui bona, ni el fet de quedar l'últim no fa que sigui dolenta. El que acaba últim en els 100 metres llisos en unes Olimpiades no vol dir que corri poc. Per arribar a participar, hi ha una tria de centenars de cançons, i quan intervenen un jurat de preselecció i un públic... qualsevol de les cançons que hi participen, ¡alguna cosa tindran!. Pel que fa a la pressió que pugi sentir l'Axel, ell ja va ser el favorit a la final d'Anvers, davant de milers i milers de persones en una final que semblava la d'Eurovisió!. I va estar magnífic, igualment!. Jo crec que continuarà en la mateixa línia!, això és el que espero!.

Eb: Com t'agradaria que fos la posada en escena a Copenhaguen? A la final belga, va cantar solet davant el micro mentre una ballarina dansava darrere seu...
RA: L'Axel ja ha dit en diverses entrevistes que farà una posada en escena, si no la mateixa, similar a la de la final belga. Una mica com fan al Melodi, que repeteixen el mateix a Eurovisió amb la màxima que 'si ha funcionat bé aquí, ¿per què no ha de funcionar bé allà?'. A mi em va encantar l'aposta que van fer a Bèlgica.

Actuació d'Axel Hirsoux a la final belga

Eb: Com a eurofan, deus estar contentíssim!... Tornar a Eurovisió i per quarta vegada!
RA: Us ho podeu imaginar!. Participar per quarta vegada, igual que el meu adorat Juan Carlos Calderón, que descansi en pau...! Sempre vaig somiar amb participar a Eurovisió, i com que se'm resistia, vaig pensar que mai no ho aconseguiria. Vaig començar a enviar temes al 1992; després se'm va dir que aleshores vaig estar molt a prop d'aconseguir-ho!. I ara, ja en van quatre! En va haver unes altres que també vaig estar a punt: al 2003 amb 'Mi razón de vivir' i al 2007 amb 'La reina de la noche' per Espanya; al 2008 amb 'Troy on fire', i al 2010 amb 'Melancolía' per Lituània. I l'any passat, per Rumania, amb 'Unique', si no hagués estat per l'estrany zero que ens va atorgar el darrer jurat quan tots els altres ens havien donat 12 o 10. ¿Com pot haver tanta diferència en un jurat que ha de valorar tot un seguit de coses?. D'acord! Imagino que la cançó no li va agradar, però la veu impressionant i la interpretació de Luminita, ¿eren per a un zero?. A les Olimpiades, i torno al símil, veus que les puntuacions en gimnàstica coincideixen fins i tot en les dècimes, o si varien, és per una dècima amunt o avall. ¿Com pot ser que en un jurat de set membres gairebé tots atorguin 12 o 10 i un d'ells, un zero?. Allà ell amb la seva consciència!...

Eb: Finalment, què et sembla la candidatura d'Espanya?. Tractant-se d'una balada, serà una rival directa per al 'Mother'...
RA: Ruth Lorenzo m'encanta com a intèrpret. Té una veu de les millors que hi ha ara mateix a Espanya en el panorama musical. Sap utilitzar molt bé aquesta veu portentosa. Jo crec que hauria d'utilitzar més els falsets al començament i guardar la veu de pit per al final per no cansar. La cançó ha anat agradant-me més a mesura que han anat retocant-la. La darrera versió està molt bé. Personalment, m'agradava més com a cançó el 'Más/Run', però Brequette no va tenir la seva nit. Brequette té un Ferrari a la gola però ha d'entrenar molt per ser pilot de Fórmula 1 i poder dominar aquest Ferrari. 
Als altres participants d'Eurovisió, jo no els veig com a rivals; els veig com a col·legues. Cadascun d'ells està amb el seu somni, que vol veure realitzat. I per descomptat, Espanya a mi m'encantaria que quedés molt bé. Al final qui més toqui al públic i al jurat, aquella nit serà qui es posicioni en primer lloc, merescudament. Però insisteixo; no voldrà dir que serà el millor ni l'últim, el pitjor!. Són tantes coses les que entren en joc... I tots els eurofans ho sabem; depèn de la posició en què actues, de qui et toqui abans o després, de com vibri el cantant aquella nit, de la singularitat d'una proposta o si n'hi ha molt del mateix, dels punts amb què surti d'entrada un país pel vot veïnal, que existeix i influeix, si la cosa va ajustada, per guanyar o classificar-se... bé, tantes coses que l'únic que ens queda és asseure'ns, gaudir de l'espectacle i acceptar els resultats. Jo, quan sóc a casa, em poso morat menjant crispetes! jajaja!

Suzy es querella contra l'allau d'insults i amenaces a les xarxes socials

Suzy interpretarà Eu quero ser tua a Copenhaguen

La representant portuguesa i el compositor del tema Eu quero ser tua s'han querellat contra els autors dels insults i les amenaces que han rebut des que es van proclamar vencedors del Festival da Canção el passat dia 15 de març. Suzy i Emanuel ho van anunciar recentment en roda de premsa. Pocs minuts després d'aconseguir el passaport a Copenhaguen, Suzy va començar a rebre xiulets de part del públic que presenciava la final portuguesa mentre alguns espectadors abandonaven el pati de butaques del Convento do Beato (Lisboa), escenari del Festival. Minuts després, es penjava a la xarxa Youtube una paròdia de la seva cançó, que en aquest cas duia per títol Eu quero ser puta.

Les xarxes socials portugueses han bullit des d'aquell dia, i s'han omplert de desqualificacions tant a Suzy com a Emanuel, autor força conegut en aquell país. Fins i tot es va publicar el número de mòbil del compositor, i tan ell com l'artista han rebut amenaces de mort. Per aturar aquesta allau d'accions intimidatòries, cantant i autor han decidit presentar una querella criminal contra tots aquells que els han difamat i amenaçat.

La final del Festival da Canção portuguès ja va començar amb pol·lèmica, ja que els dos principals favorits de la gala, Catarina Pereira i Rui Andrade, van insinuar que Emanuel havia comprat vots telefònics, i van valorar la possibilitat de no presentar-s'hi per competir. Suzy va aconseguir el 41,56% del televot, deixant enrere Pereira (23,58%) i Andrade (14,56%). Portugal participarà en la primera semifinal eurovisiva de Copenhaguen. Suzy actuarà en el tretzè lloc de la gala, just després de Valentina Monetta (San Marino) i abans dels holandesos The Common Linnets.