El president de RTVE assumeix que l'economia de l'Ens públic és "complicada"".

El president de RTVE, Leopoldo González-Echenique, va assegurar ahir que la situació dels comptes de l'Ens Públic és "complicada". Ho va declarar en el transcurs de la seva compareixença en la Comissió Mixta de Control Parlamentari de RTVE. Echenique va explicar que en els darrers anys a RTVE s'han vist obligats a reduir despeses alhora que també baixaven els ingressos, hores d'ara depenents en la seva totalitat de les aportacions de l'Estat i de les taxes de les operadores. Pel que fa a la despesa, per exemple, al 2009 aquest apartat va arribar als 1200 milions d'euros, mentre que ara és de 960; un estalvi que ha afectat els capítols de personal, de serveis generals i també de continuguts televisius. En aquest darrer, la despesa de 2011 va ser de 430 milions mentre que l'any passat la xifra va superar de molt poc els 262 milions.

El president de l'Ens va declarar que amb menys diners, RTVE ha de treballar per fer un producte final que no afecti la programació. En altres països, els problemes econòmics van motivar la retirada del Festival d'Eurovisió. Andorra ja es va acomiadar del show al 2009. Portugal va renunciar al 2013, tot i que enguany retorna en una edició on faltaran a la cita les televisions de Sèrbia, Croàcia, Bòsnia-Hercegovina i Xipre.

En el transcurs de la compareixença d'ahir, el senador socialista Juan Carlos Pérez Navas va criticar la gala amb què TVE va escollir Ruth Lorenzo per representar Espanya en el pròxim Festival d'Eurovisió. Per a Pérez Navas, el Mira quién va a Eurovisión! no va tenir ganxo i va estar mal plantejat, la qual cosa, per a ell, demostra el desinterès de TVE en el Festival. González-Echenique es va limitar a detallar els artistes que hi competien i els membres que componien el jurat, entre els quals hi havia "una senyora cantant que es diu Merche". Aquesta manera de citar l'artista de Cadis va motivar que el senador socialista remarqués el "desinterès" de TVE en el Festival. En el seu torn, Echenique es va defensar assegurant que "no conec Merche perquè no estic molt posat en música pop espanyola".

Crimea podria formar part del televot rus el proper mes de maig

Bandera de Crimea

Les votacions emeses pels telespectadors de Crimea podrien formar part del conjunt de votacions emeses per tot Rússia en la propera edició del Festival d'Eurovisió. Si bé les cançons d'Ucraïna i de Rússia no són favorites per aconseguir la victòria, el que passi a nivel tècnic en aquest àmbit podria restar algun punt a la candidatura de les bessones Tolmachevy. El 60% de la població d'aquesta península és russa i més del 96% del cens amb dret a vot es va pronunciar a favor de la independència de Crimea seguida de la sol·licitud d'annexió a la Federació Russa encara no fa dues setmanes. Segons explica a l'Eurobloc el supervisor d'Events del Festival, Sietse Bakker, a la xarxa televisiva "encara ho estem estudiant. Es tracta d'una qüestió força sensible, principalment de caràcter tècnic".

Hores d'ara, hi ha dues coses que poden passar. Actualment, Crimea continua operant amb operadores telefòniques ucraïneses i, per tant, amb prefixe internacional d'aquest país. Si durant el Festival continua la mateixa situació, els vots emesos per la població de la península formaran part de la votació global d'Ucraïna. Però si d'aquí allà es procedeix a la substitució d'operador telefònic i el servei a la regió el passa a fer una operadora russa, el televot emès en tot Crimea comptarà com a rus. Tot escapa del control d'Eurovisió. Es podria donar el cas fins i tot que un teòric canvi d'operadora es donés un cop emesa la primera semifinal, on participen ambdós països; Rússia cantant en setè lloc i Ucraïna, en el novè. En aquest cas, els ciutadans de Crimea podrien votar Rússia, ja que operarien amb telèfons ucraïnesos, però no pas a la final si les Tolmachevy s'hi classifiquessin. Hores d'ara, segons assegura Bakker, a Eurovisió "no podem dir amb certesa quin escenari ens trobarem, en aquest cas".

Ruth Lorenzo i Giuseppe de Bella escenifiquen el 'Dancing in the rain' a 'Mira quién baila!'

Ruth Lorenzo va interpretar anit sobre l'escenari de 'Mira quién baila!" el Dancing in the rain, el tema amb què competirà en el Festival d'Eurovisió. Acompanyada del ballarí italià Giuseppe di Bella, Lorenzo va escenificar el que podríem veure a Copenhaguen el proper mes de maig. L'artista murciana va cantar en directe, cosa que va permetre els telespectadors comprovar les seves facultats vocals, perquè es tractava d'una actuació molt complexa: cantar mentre ballava.

Ruth Lorenzo i Giuseppe di Bella en el moment final de l'actuació

Descalça durant tota l'actuació i amb micròfoc d'orella, Lorenzo va arrencar sola caminant per l'escenari en els primers compassos de la cançó. Primera ocasió per enamorar la càmera, a qui Lorenzo ahir va tornar a demostrar que no li té por. Poc després apareixia Di Bella, també descalç. Junts, posaven en escena una coreografia intimista, a l'estil Loreen i a la que amb tota seguretat durà també a Copenhaguen l'estònia Tanja.

Giuseppe di Bella agafa Ruth Lorenzo en braços i la fa botar lleugerament; més tard, ella es deixa caure d'esquenes perquè ell la reculli, i en el moment més espectacular, l'agafa de le mans i la fa volar mentre donen 5 voltes sobre sí mateixos just després dels aguts amb què l'artista culminarà la seva actuació. Va ser precisament aquell moment, el dels aguts, que Giuseppe di Bella va desaparèixer de l'escenari uns segons per deixar l'artista lluir-se tota sola davant la càmera. Al final, Lorenzo acaba en braços de Di Bella.

 Actuació de Ruth Lorenzo a 'Mira quién baila!"

Les balades al poder!

Armènia, Suècia i Noruega són les grans favorites d'Eurovisió 2014. Són els pronòstics de les cases d'apostes a dia d'avui, on la candidatura d'Espanya, encapçalada per la murciana Ruth Lorenzo (Dancing in the rain), ocupa la divuitena posició. Si es compleixen les prediccions dels apostants, el podi d'enguany estaria ocupat per tres balades, fent honor a una edició on hi haurà una autèntica allau de música lenta.

Aram MP3, representant d'Armènia

El Not alone d'Aram MP3 és l'opció menys pagada en 13 de 15 cases d'apostes, segons es pot constatar al web oddschecker.com. Un euro per euro apostat!. Només en dues cases es paga alguna cosa més: 1,05€ a BWin i 1,1€ a Youwin. Que Armènia sigui la gran favorita ho refermaria el fet que a Youtube, el seu clip promocional ja supera el milió i mig de visites. És l'única cançó que ha arribat al milió, segons publica el web Esctoday (el segon clip més vist és el d'Àustria, amb 622.000 visites, seguit pel de Montenegro, amb 550.000). Per la sueca Sanna Nielsen (Undo) es paguen de 4 a 7,2€ segons les cases. És la segona en discòrdia per davant del Silent storm del noruec Carl Espen (de 5 a 13,2€). Fora del podi encara hi ha més balades: Hungria, amb András Kalláy-Saunders (Running), és la quarta pitjor pagada; i Azerbaijan, amb Dilara Kazimova (Start a fire), la cinquena.

El tema mogut més ben col·locat en les previsions és el dels amfitrions. Dinamarca, que enguany competeix amb el tema Cliche love song que defensarà Basim, és la sisena pitjor pagada a dia d'avui: de 9 a 16€ segons les cases. Bèlgica, que aquest any participa amb una cançó del bilbaí Rafael Artesero, és la setena del rànquing. Si guanyés la balada Mother d'Axel Hirsoux, els apostants guanyarien entre 10 i 31€ per cada euro que juguessin per ell. 

Rumania i el seu Miracle són el segon tema pop més mal pagat per les cases d'apostes: entre 11 i 61 euros. En novena posició, una altra cançó per ballar: Ucraïna concursa amb Maria Yaremchuk, que interpretarà Tick-tock!. Si volen apostar per la seva victòria, podrien guanyar entre 14 i 25 euros per cada euro jugat, segons les cases. Per tancar aquest Top 10, un mig temps; Rússia, que enguany va a Copenhaguen amb les bessones Tolmachevy (guanyadores de l'Eurojúnior 2006).

Suzy representarà Portugal

El Big Five més ben classificat segons les cases d'apostes és el Regne Unit (onzè), seguit d'Alemanya (dotzena) i Itàlia (tretzena). Conchita Wurst (Àustria) és la catorzena opció, mentre que Ruth Lorenzo es mou en la divuitena posició. Apostar ara mateix un euro per ella podria suposar un guany de 25 a Lodbrokes o de 227 a Betfair si la seva balada aconseguís la victòria el proper mes de maig. Però on es pagarien veritables fortunes seria amb la victòria de Portugal: fins a 826 euros per euro apostat. La candidatura de Suzy (Quero ser tua) és la darrera classificada en aquest rànquing provisional dels apostants. La superen de ben poc Bielorússia (Teo amb Cheesecake) i Suïssa (Sebalter amb Hunter of Stars).

Eurovisió, un tongo?

Mónica Naranjo va assegurar fa uns dies que Eurovisió era un tongo. Ho va dir en una entrevista que li va fer Teleprograma poc després que la cantant de Figueres formés part del jurat intern de TVE que va contribuir a la tria de la cantant i la cançó que havia de representar Espanya en el pròxim Festival. Les declaracions de Naranjo van aixecar polseguera però no deixen de reflectir el parer de molts crítics amb el popular concurs musical. Eurovisió és de debò un tongo?. Els països participants pacten abans qui guanyarà?. Hi ha mercadeig de vots entre amics?. L'Eurobloc ha volgut conèixer de ben a prop els sistemes de control de tot el procés de votació del Festival. Per això hem entrevistat Sietse Bakker, supervisor d'Events del Festival d'Eurovisió. Bakker ens explica com garanteixen els organitzadors del certamen la netedat de tot un procés que fa que Suècia guanyi amb Loreen i Espanya es classifiqui en desè lloc amb Pastora Soler, guanyadora moral de 2012 segons Mónica Naranjo.

Sietse Bakker, supervisó d'Events del Festival d'Eurovisió

Eurobloc: Quins sistemes de control garanteixen la transparència de les votacions que emet cada país participant al Festival?

Sietse Bakker: Pel que fa referència als jurats, tenim unes normes clares per als membres de tots ells. Pautes que signen tots i cadascun d'ells en una declaració de compromís. Per exemple, han de ser professionals independents de la indústria musical. La seva feina és supervisada per un notari i en qualsevol moment pot ser supervisada també per l'auditoria PwC per encàrrec d'Eurovisió. Publicarem els noms dels jurats el proper dia 1 de maig, i les seves votacions individuals just després de la gran final per ser transparents al cent per cent. I des d'ara, els membres dels jurats no poden haver format part d'un jurat d'Eurovisió en els dos anys anteriors.

Pel que fa al televot, la tasca d'Eurovisió i del nostre soci Dígame és supervisada amb cura per observadors de PwC. El televot es regeix per normes i regulacions ben estrictes i disposem de sistemes avançats per detectar qualsevol intent d'influenciar el vot de manera irregular. Fins i tot hem aprovat una norma que ens permetrà expulsar del Festival per un període de tres anys qualsevol televisió en el cas que observem intents deshonestos d'influenciar en les votacions, tant la del jurat nacional com la dels telespectadors.

Sietse Bakker

Eb: Les normes estableixen que 'independent', en el cas del jurat, vol dir que cap dels seus 5 membres ha d'estar relacionat amb cap de les cançons ni amb cap dels cantants en competició. I 'professional', en el seu cas, vol dir que poden ser cantants, músics, lletristes, productors musicals o DJ radiofònics. Les regles també diuen que les deliberacions dels jurats han de ser supervisades per un notari. D'axord, ja sabem com funcionen els jurats però... els crítics del Festival acostumen a dir que els països veïns es voten entre ells. Això veritablement existeix però... quina lectura en fa Eurovisió?

SB: És cert que, de vegades, països d'una mateixa regió s'intercanvien punts. Però això molt sovint és degut a qüestions lingüístiques, culturals, d'estils musicals o al fet que un artista és molt conegut en tota una regió. Ho veiem cada any, però també sabem que cada any els resultats del Festival són molt diferents respecte edicions anteriors. Per classificar-te per a la final i guanyar-la has de tenir una bona cançó i fer una bona actuació.

Bakker també és el supervisor de l'Eurojúnior

Eb: Fa uns anys, Azerbaijan va detenir els ciutadans del seu país que havien votat per Armènia. Com aconsegueix Eurovisió garantir la llibertat de tots els europeus, siguin d'on siguin, per votar la cançó que més els agradi?

SB: És responsabilitat de cada televisó nacional assegurar un procés de votació net al seu país. Som coneixedors de les informacions sobre aquell cas a què feu referència, però he de subratllar que mai no vam rebre cap evidència d'una activitat gens honesta com aquella per part d'Azerbaijan; ni tan sols per part de la gent que va denunciar a través dels mitjans de comunicació haver sigut víctimes d'aquells fets. En general, als teleoperadors nacionals els demanem que la informació relativa als votants sigui tractada de manera confidencial.

Eb: Com funciona el sistema de recompte de vots?

SB: Durant la final, just després que acabi el període de votació, que dura un quart d'hora, un equip de 70 persones del nostre Centre de Control de Vots, supervisat per observadors de PwC, valida els resultats. Un cop han estat comprovats, el sistema combina els vots dels jurats nacionals amb el resultat del televot de cada país. El rànquing de vots que emet cada país és enviat després a les televisions participants perquè els portaveus els puguin anar cantant en directe més tard. A les semifinals funciona igual, només que en aquest cas tan sols anunciem el top 10.

Presentats el clip i la nova versió de "Dancing in the rain"

Fotograma del videoclip

TVE ha presentat avui el videoclip i la nova versió del Dancing in the rain, amb què la murciana Ruth Lorenzo competirà en el proper Festival d'Eurovisió. Es tracta de la versió definitiva que escoltarem a Copenhaguen al maig, i que ha estat llugerament variada. Ara, la primera tornada del tema ha estat escurçada 23 segons, donant pas a una segona estrofa més llarga (15 segons més) i interpretada íntegrament en anglès, tot i les queixes que va fer al respecte la Real Academia de la Lengua Española dies enrere. L'explosió de veu al final del tema es manté com en la versió que vàrem conèxier en el transcurs del Mira quién va a Eurovisión! del passat mes de febrer als estudis de TVE Sant Cugat.

Lorenzo i di Bella

El videoclip es va enregistrar principalment a l'antiga fàbrica tèxtil Fabra i Coats, al barri barceloní de Sant Andreu. En ell, Ruth Lorenzo interpreta en solitari el tema caminant per un entorn fabril ruïnos. Intercalades, hi ha escenes que l'artista murciana comparteix amb el ballarí italià Giuseppe di Bella; escenes sobre l'aigua però també sota d'ella; ambdós es submergeixen en un mar de ficció, protagonitzant una coreografia sensual que va fer Mirian Beneditto 

Ruth Lorenzo, amb la postal eurovisiva i el videoclip enregistrats

Lorenzo durant la seva actuació a la pre espanyola

Ruth Lorenzo ha enregistrat avui dimarts al Real Observatorio de Madrid la postal prèvia a la seva actuació al Festival d'Eurovisió. Lorenzo ha protagonitzat una postal de 40 segons que ella mateixa ha qualificat de "jovenívola" amb una producció "molt artística". RTVE farà públics aquest cap de setmana alguns talls del making of. La postal l'ha enregistrada un equip de la televisió danesa, DR, organitzadora del Festival d'enguany.

Dies enrere, Rutho Lorenzo havia estat a Barcelona enregistrant el videoclip del Dancing in the rain, on la murciana es va submergir en una pluja d'aigua. De resultes d'aquell rodatge, Ruth Lorenzo es va refredar i no va poder cantar a València amb motiu de les Falles. El clip serà presentat aquest proper cap de setmana a la UER, igual que la versió definitiva del tema amb què competirà a Copenhaguen, i que ha estat remasteritzada amb la col·laboració de l'Orquestra Nacional de Macedònia, interpretant la música amb 80 instruments de corda.

Ruth Lorenzo parla a TVE sobre la gravació de la postal

Chenoa, Beth i Sergio Dalma programen diversos concerts als escenaris catalans

Portada del darrer CD de Chenoa

La triunfita Chenoa actuarà el proper dissabte dia 15 de març a la Sala VIP's de Calafell (c/ Monturiol, 25). El concert forma part de la gira de promoció del seu darrer treball, Otra dirección, que presenta aquests dies en diversos escenaris de Catalunya. Així, divendres actuarà a Olot. Dissabte de la setmana vinent té previst actuar a Sant Feliu de Guíxols i el següent, a Vilassar de Dalt. Al mes d'abril, la mallorquina farà un concert a Sitges (dia 5), i al maig, a Cerdanyola del Vallès (dia 2), Gavà (dia 16) i Badalona (dia 17). Les entrades ja són a la venda a través de Ticketmaster als preus de 18€ (venda anticipada) i 22€ (el mateix dia del concert).

Cadore 33 ja és disc de platí

Per la seva banda, Beth continua la seva gira promocional del seu darrer treball, Família. Divendres 28 actuarà a Sallent. A l'abril cantarà a Manresa (dia 24) i al maig, a Cardona (dia 23), on completarà la seva gira pel Bages. El dia 31 del mateix mes se l'espera a Celrà i finalment, a l'agost, el seu recital acústic arribarà a Prades, diumenge 3 d'agost, en el marc de la programació de Fires i Festes de la localitat.

Per la seva banda, el sabadellenc Sergio Dalma té programats 2 concerts a l'Auditori CCIB del Fòrum, a Barcelona, els dies 28 (21.00h) i 29 de març (22.00h). L'artista es troba en plena gira de promoció del seu setzè treball, Cadore 33, pel qual ha rebut ja un disc de platí. La gira la va començar a Ciutat de Mallorca el passat mes de febrer. 

José Maria Iñigo demana Mónica Naranjo proves sobre el tongo d'Eurovisió per no acusar-la de 'bocazas'

Pocs dies després que Mónica Naranjo assegurés en una entrevista a Teleprograma que el Festival d'Eurovisió és un tongo, la pol·lèmica continua. El popular periodista José María Íñigo, actual comentarista del certamen a TVE, ha piulat aquest matí al seu twitter personal "Es de suponer que tenga pruebas de lo que afirma, porque si no habría que incluirla en el departamento de 'bocazas'". El locutor afegeix una imatge on es veu la notícia que el diari El Mundo va publicar al respecte de les declaracions de l'artista catalana amb el titular "Naranjo: 'Eurovisión es un tongo'".

Naranjo junt a David Bustamante i Merche (Imatge: Teleprograma)

Quan la cantant de Figueres va respondre la pregunta de Teleprograma sobre per quina raó no havia intentat anar mai al Festival, Naranjo va respondre: "Saps què passa perfectament al teu propi país, però el mamoneig que hi ha a fora... Està pactat qui ha guanya, és tot un tongo. Si no va guanyar la meva Pastora Soler, a partir d'aquí tot és un tongo". Sobre aquesta qüestió, Naranjo va piular posteriorment al seu compte de Twitter el passat dijous: "Dije que me parecía que habían (sic) favoritismos entre países en relación a las votaciones de Eurovisión". I en una nova piluada moments després, "El resto de frases que he leído por ahí son pura invención en busca de titulares fáciles. Reclamo para vender polémica barata".

Mónica Naranjo, una de les opcions tradicionalment més preferides pels fans per anar a Eurovisió, va formar part del jurat del Mira quién va a Eurovisión!, on Ruth Lorenzo va aconseguir el passaport a Copenhague.

La Real Academia de la Lengua, alarmada per la inclusió de l'anglès en el "Dancing in the rain"

El president de la Real Academia de Lengua Española (RAE), José Manuel Recua, ha enviat una carta a RTVE mostrant la preocupació de l'entitat per la inclusió de l'anglès en el tema Dancing in the rain, que representarà Espanya al pròxim Festival d'Eurovisió. Segons Recua, la preocupació la comparteixen diversos països llatinoamericans, que s'haurien posat en contacte amb la RAE preguntant si l'Acadèmia no es pronunciaria sobre aquest fet.

Dancing in the rain podria ser interpretada íntegrament en anglès a Copenhague. Ruth Lorenzo no ha descartat mai aquesta possibilitat, i després de ser escollida per anar a Eurovisió, va demanar que fos l'audiència qui decidís sobre aquest tema. TVE ja donar el seu vist-i-plau a què el tema fos cantat en anglès, en el transcurs de la roda de premsa en què es va presentar el format de la preselecció espanyola. El Dancing in the rain va ser inicialment escrit en anglès, però Lorenzo el va adaptar posteriorment a la versió bilíngüe que s'ha popularitzat per tal de participar en la tria eurovisiva.

12 Punts, 12 cançons i la il·lusió de tot un país

Dissabte passat va fer 10 anys que el tema de Jordi Vidal Terra es classificava per a la gran final del 12 Punts, el concurs amb què RTVA va buscar la seva primera representant al Festival d'Eurovisió. Deu anys d'aquella setena gala, celebrada a l'Auditori Nacional d'Ordino, on el Terra aconseguia el 73% dels vots emesos des d'Andorra, el 64% dels que van fer els catalans i 2 del jurat. D'aquesta manera, quedaven automàticament fora de concurs l'Em quedarà i el No és nou, que més tard versionarien a duo la Beth i Gossos. En la segona semifinal del concurs, una setmana després, el Jugarem a estimar-nos de Jofre Bardagí aconseguia la segona i última plaça de finalista.

Marta Roure i les Bis a Bis

El programa s'emetia en directe també a través de TV3 i de la freqüència de Catalunya Cultura, perquè el 12 Punts va néixer com a una coproducció a 3 bandes: RTVA s'encarregava de la part logística, la cadena autonòmica catalana, de la tècnica i la productora El Terrat, de l'artística. Va ser un dels projectes més importants que va tirar endavant la televisió pública d'Andorra fins a aquell moment. Gràcies a ell, Catalunya va participar en la tria de la cançó i els cantants que serien els primers a dur el català a Eurovisió. Els presentadors de les gales, per això, van ser d'una banda i altra de la frontera; Pati Molné per part andorrana i Xavier Grasset per la catalana.

Molné ho recorda com a "una gran experiència on vam aprendre molt i vam gaudir de valent. Nosaltres treballàvem en una televisió que, tot i ser estatal, té les dimensions d'una local petita, dirigida a una població de 70.000 persones. Era de les poques vegades que teníem l'ocasió de participar en un programa de gran format, en directe, amb públic, al costat d'una televisió gran... A més, la població d'Andorra també ho va viure intensament: cada setmana omplíem l'Auditori Nacional". El resultat, un programa il·lusionador, que va tenir una quota de pantalla superior al 8%, però no pas exempt de problemes. "Hi va haver alguns moments de tensió", explica Pati Molné. "Era normal; sempre he pensat que hi havia massa gall per a un galliner. L'interès de totes les parts implicades era diferent; TV3 volia destacar el fet que es cantés en català però per a Andorra això no era el més important perquè es donava per sentat: és la nostra llengua oficial, no en tenim cap altra. Andorra volia potenciar la promoció com a país. I després hi havia el tercer en discòrdia, la productora El Terrat, que com és lògic també volia posar el segell propi". Tot i això, Molné té clar que "vam aconseguir tirar-ho endavant el més dignament possible", de manera que les tensions viscudes, "al final queden en anècdota".

Marta Roure al 12 Punts

Marta Roure i el duo Bis a Bis van ser les grans protagonistes del 12 Punts. A la gran final, els espectadors d'Andorra van donar la victòria a Roure amb el 56% dels vots. Els de TV3 van optar per les Bis a Bis per un estretíssim 51%. Marta Roure havia cantat amb la Big Band d'Andorra la Vella i amb les orquestres Caravana i Tercer Mil·lenni. Va néixer amb la música inscrita a l'ADN; el besavi, l'avi, el pare, la tieta i la germana ja s'hi havien guanyat les garrofes!. La Marta va arribar al programa "per la gràcia, i mai millor dit, d'uns companys meus. Ells sabien que m'encantava cantar i que així ho intentava fer sempre que podia, acompanyant al meu pare i a uns quants grups. Així que un bon dia, tot anant a la feina, em van fer saber la primícia del dia: m'havien apuntat al càsting" del 12 Punts, segons explica a l'Eurobloc. "La meva reacció va ser bastant bohèmia, desendreçada; no sabia pas si riure o plorar... però després del primer repte en va venir un altre... i un altre... i finalment, estava al 12 Punts!".

Ishtar Ruíz i Mar Capdevila

Ishtar Ruiz i Mar Capdevila s'havien conegut en un concurs de karaoke 6 anys abans i van decidir unir veus en el grup La Xarxa. Més tard arribava l'etapa Bis a Bis. Mar Capdevila recorda per a l'Eurobloc l'experiència: "En aquells moments érem cantants semi-professionals; estàvem en actiu i vam aprofitar el nostre potencial i la nostra amistat per unir esforços. El resultat va ser molt encoratjador, i és per això que vam iniciar aquell viatge juntes". L'any següent van tornar a competir per viatjar a Kíev; aquell cop, però, per separat. Però, què hauria representat per a les Bis a Bis poder cantar al Festival?. La Mar ho té clar: "Ens hauria suposat un reforçament i una empenta a les nostres carreres! I ens hauria donat la satisfacció de poder representar el nostre país i, sobretot, de gaudir d'una experiència única!", afirma.

Única pel que comportava de positiu, tot i que darrere les càmeres les artistes van haver de suportar la pressió de 9 setmanes d'assajos, rodatges i actuacions en directe davant un públic totalment entregat davant la il·lusió de veure debutar Andorra en el festival musical més veterà i popular de la televisió europea. La Mar Capdevila considera que al  12 Punts, però, "li va faltar situar-lo en una franja de més audiència per tal de donar-li més sortida i reconeixement" i lamenta "no haver pogut gaudir de més edicions i que Andorra no participi més al Festival".

Portada del CD del 12 Punts

Les altres protagonistes del programa van ser les 12 cançons escollides per participar en el concurs, editades posteriorment en un CD recopilatori per la discogràfica gironina Música Global. En el 12 Punts va guanyar el Jugarem a estimar-nos. A la gran final del 15 de març, el jurat professional li va atorgar 4 dels 5 punts possibles; l'integraven el cantant Marc Llunas, el músic Oriol Vilella, la directora del Cor de Petits Cantors d'Andorra, Catherine Metayer, el director del Conservatori d'Andorra, Josep Maria Escribano, i Savador Cufí, de la discogràfica Música Global. El públic andorrà va donar la victòria al tema de Jofre Bardagí amb el 54% dels vots emesos. Catalunya va preferir Terra amb el mateix percentatge. Paradoxes de la vida; en les gales classificatòries, el Terra va ser la cançó a qui els andorrans havien donat la victòria més clara en tot el programa (73% en la tercera gala), mentre que el Jugarem a estimar-nos havia estat la que més havia agradat a Catalunya abans de la final (84% en la primera emissió).

Roure, celebrant la seva victòria al 12 Punts a l'Auditori

Però sens cap mena de dubte, l'altra gran triomfadora del 12 Punts va ser el No és nou, composat per Natxo Tarrés. Gossos el va incloure a la pista 14 del seu àlbum Oxígen, que van editar al 2007. Les Bis a Bis ja van ensumar les possibilitats del tema; el No és nou els feia tilín!. Mar Capdevila, la meitat del duo, explica a l'Eurobloc que "en aquell moment a l'Ishtar i a mi ens va agradar molt el 'No és nou' perquè tenia un toc funky". Tot i això, puntualitza que "actualment, el tema que veig amb més possibilitats reversionant-lo de nou potser seria 'El destí', segons la meva opinió", malgrat assegurar que, d'entre totes aquelles candidates, "no tinc una preferida destacada perquè totes les cançons tenien la seva personalitat".

Marta Roure assegura que, "malgrat no estava pensada per cantar-la una dona, pel seu registre, el 'Jugarem a estimar-nos' des d'un bon bon principi va ser LA cançó"; així, amb majúscules. "Per molt meva que fos, la cançó no era meva; era de tots", afegeix. L'artista recorda el problema que es van trobar a l'hora de treballar totes i cadascuna de les cançons que competien per l'honor de ser la primera a ser cantada en català a Eurovisió: "Amb excepció de 'Si et perds', de la Berta, totes les cançons que ens van arribar eren fetes per homes. Vull dir, pensades per a les seves tessitures i el seu registre, molt diferents de la disposició vocal de la dona. Totes van haver de ser pujades o baixades, i una melodia aparentment senzilla pot arribar a ser incòmoda per depèn qui l'hagi de cantar".

Ruslana demana el suport de la UE al procés democratitzador d'Ucraïna

Ruslana va guanyar al 2004 amb Wild Dances (foto Eurovision.tv)

La guanyadora del Festival d'Eurovisió 2004, Ruslana, ha visitat aquesta setmana la seu del Parlament Europeu a Estrasburg per demanar el suport de la UE al procés democratitzador que tot just comença, en el seu país. La visita ha coincidit amb el plenari de la institució, en què s'ha tractat de la situació que viu Ucraïna després de la fugida del president Víktor Yanukóvich i la constitució d'un executiu amb caràcter d'interinitat. Igual que va fer al 2004, donant suport a la Revolució Taronja contra la tupinada electoral que va donar la victòria a Yanukóvich, l'artista ha tornat a recolzar les protestes populars de les darreres setmanes a tot Ucraïna contra el mateix home.

A Estrasburg, Ruslana ha reclamat el suport europeu per aconseguir mantenir unit tot el país, davant la possibilitat que Crimea s'independitzi o reclami la seva annexió a Rússia. També ha demanat col·laboració per poder trenar una estratègia de lluita contra la corrupció política i per assentar les bases d'una democràcia real, abans de les eleccions presidencials que tindran lloc al país el proper mes de maig. Finalment, Ruslana també ha demanat Europa ajut econòmic per al seu país, que es troba a punt de fer fallida. L'artista ha desmentit a la BBC que accepti un càrrec en la propera administració ucraniana. Durant un any, la guanyadora d'Eurovisió va ser diputada pel partit Nova Ucraïna entre 2006 i 2007.

Compromesa amb les causes humanitàries, Ruslana va ser designada Ambaixadora de Bona Voluntat de la UNICEF per la seva lluita contra el tràfic d'éssers humans. Poc abans del Festival de 2005 a Kíev, va fer un concert per recaptar fons amb què ajudar els nens afectats per les radiacions nuclears de l'accident de Txernòbil. L'artista ha desenvolupat el projecte Ruslana Wild Energy, on dóna suport al desenvolupament de les energies renovables. Al 2008 va coordinar un programa d'ajut humanitari a les víctimes de les greus inundacions que va patir la meitat oest del seu país.