Dissabte passat va fer 10 anys que el tema de Jordi Vidal Terra es classificava per a la gran final del 12 Punts, el concurs amb què RTVA va buscar la seva primera representant al Festival d'Eurovisió. Deu anys d'aquella setena gala, celebrada a l'Auditori Nacional d'Ordino, on el Terra aconseguia el 73% dels vots emesos des d'Andorra, el 64% dels que van fer els catalans i 2 del jurat. D'aquesta manera, quedaven automàticament fora de concurs l'Em quedarà i el No és nou, que més tard versionarien a duo la Beth i Gossos. En la segona semifinal del concurs, una setmana després, el Jugarem a estimar-nos de Jofre Bardagí aconseguia la segona i última plaça de finalista.
El programa s'emetia en directe també a través de TV3 i de la freqüència de Catalunya Cultura, perquè el 12 Punts va néixer com a una coproducció a 3 bandes: RTVA s'encarregava de la part logística, la cadena autonòmica catalana, de la tècnica i la productora El Terrat, de l'artística. Va ser un dels projectes més importants que va tirar endavant la televisió pública d'Andorra fins a aquell moment. Gràcies a ell, Catalunya va participar en la tria de la cançó i els cantants que serien els primers a dur el català a Eurovisió. Els presentadors de les gales, per això, van ser d'una banda i altra de la frontera; Pati Molné per part andorrana i Xavier Grasset per la catalana.
Molné ho recorda com a "una gran experiència on vam aprendre molt i vam gaudir de valent. Nosaltres treballàvem en una televisió que, tot i ser estatal, té les dimensions d'una local petita, dirigida a una població de 70.000 persones. Era de les poques vegades que teníem l'ocasió de participar en un programa de gran format, en directe, amb públic, al costat d'una televisió gran... A més, la població d'Andorra també ho va viure intensament: cada setmana omplíem l'Auditori Nacional". El resultat, un programa il·lusionador, que va tenir una quota de pantalla superior al 8%, però no pas exempt de problemes. "Hi va haver alguns moments de tensió", explica Pati Molné. "Era normal; sempre he pensat que hi havia massa gall per a un galliner. L'interès de totes les parts implicades era diferent; TV3 volia destacar el fet que es cantés en català però per a Andorra això no era el més important perquè es donava per sentat: és la nostra llengua oficial, no en tenim cap altra. Andorra volia potenciar la promoció com a país. I després hi havia el tercer en discòrdia, la productora El Terrat, que com és lògic també volia posar el segell propi". Tot i això, Molné té clar que "vam aconseguir tirar-ho endavant el més dignament possible", de manera que les tensions viscudes, "al final queden en anècdota".
![]() |
Marta Roure i les Bis a Bis |
Molné ho recorda com a "una gran experiència on vam aprendre molt i vam gaudir de valent. Nosaltres treballàvem en una televisió que, tot i ser estatal, té les dimensions d'una local petita, dirigida a una població de 70.000 persones. Era de les poques vegades que teníem l'ocasió de participar en un programa de gran format, en directe, amb públic, al costat d'una televisió gran... A més, la població d'Andorra també ho va viure intensament: cada setmana omplíem l'Auditori Nacional". El resultat, un programa il·lusionador, que va tenir una quota de pantalla superior al 8%, però no pas exempt de problemes. "Hi va haver alguns moments de tensió", explica Pati Molné. "Era normal; sempre he pensat que hi havia massa gall per a un galliner. L'interès de totes les parts implicades era diferent; TV3 volia destacar el fet que es cantés en català però per a Andorra això no era el més important perquè es donava per sentat: és la nostra llengua oficial, no en tenim cap altra. Andorra volia potenciar la promoció com a país. I després hi havia el tercer en discòrdia, la productora El Terrat, que com és lògic també volia posar el segell propi". Tot i això, Molné té clar que "vam aconseguir tirar-ho endavant el més dignament possible", de manera que les tensions viscudes, "al final queden en anècdota".
![]() |
Marta Roure al 12 Punts |
![]() |
Ishtar Ruíz i Mar Capdevila |
Única pel que comportava de positiu, tot i que darrere les càmeres les artistes van haver de suportar la pressió de 9 setmanes d'assajos, rodatges i actuacions en directe davant un públic totalment entregat davant la il·lusió de veure debutar Andorra en el festival musical més veterà i popular de la televisió europea. La Mar Capdevila considera que al 12 Punts, però, "li va faltar situar-lo en una franja de més audiència per tal de donar-li més sortida i reconeixement" i lamenta "no haver pogut gaudir de més edicions i que Andorra no participi més al Festival".
![]() |
Portada del CD del 12 Punts |
![]() |
Roure, celebrant la seva victòria al 12 Punts a l'Auditori |
Marta Roure assegura que, "malgrat no estava pensada per cantar-la una dona, pel seu registre, el 'Jugarem a estimar-nos' des d'un bon bon principi va ser LA cançó"; així, amb majúscules. "Per molt meva que fos, la cançó no era meva; era de tots", afegeix. L'artista recorda el problema que es van trobar a l'hora de treballar totes i cadascuna de les cançons que competien per l'honor de ser la primera a ser cantada en català a Eurovisió: "Amb excepció de 'Si et perds', de la Berta, totes les cançons que ens van arribar eren fetes per homes. Vull dir, pensades per a les seves tessitures i el seu registre, molt diferents de la disposició vocal de la dona. Totes van haver de ser pujades o baixades, i una melodia aparentment senzilla pot arribar a ser incòmoda per depèn qui l'hagi de cantar".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada