12 Punts, 12 cançons i la il·lusió de tot un país

Dissabte passat va fer 10 anys que el tema de Jordi Vidal Terra es classificava per a la gran final del 12 Punts, el concurs amb què RTVA va buscar la seva primera representant al Festival d'Eurovisió. Deu anys d'aquella setena gala, celebrada a l'Auditori Nacional d'Ordino, on el Terra aconseguia el 73% dels vots emesos des d'Andorra, el 64% dels que van fer els catalans i 2 del jurat. D'aquesta manera, quedaven automàticament fora de concurs l'Em quedarà i el No és nou, que més tard versionarien a duo la Beth i Gossos. En la segona semifinal del concurs, una setmana després, el Jugarem a estimar-nos de Jofre Bardagí aconseguia la segona i última plaça de finalista.

Marta Roure i les Bis a Bis

El programa s'emetia en directe també a través de TV3 i de la freqüència de Catalunya Cultura, perquè el 12 Punts va néixer com a una coproducció a 3 bandes: RTVA s'encarregava de la part logística, la cadena autonòmica catalana, de la tècnica i la productora El Terrat, de l'artística. Va ser un dels projectes més importants que va tirar endavant la televisió pública d'Andorra fins a aquell moment. Gràcies a ell, Catalunya va participar en la tria de la cançó i els cantants que serien els primers a dur el català a Eurovisió. Els presentadors de les gales, per això, van ser d'una banda i altra de la frontera; Pati Molné per part andorrana i Xavier Grasset per la catalana.

Molné ho recorda com a "una gran experiència on vam aprendre molt i vam gaudir de valent. Nosaltres treballàvem en una televisió que, tot i ser estatal, té les dimensions d'una local petita, dirigida a una població de 70.000 persones. Era de les poques vegades que teníem l'ocasió de participar en un programa de gran format, en directe, amb públic, al costat d'una televisió gran... A més, la població d'Andorra també ho va viure intensament: cada setmana omplíem l'Auditori Nacional". El resultat, un programa il·lusionador, que va tenir una quota de pantalla superior al 8%, però no pas exempt de problemes. "Hi va haver alguns moments de tensió", explica Pati Molné. "Era normal; sempre he pensat que hi havia massa gall per a un galliner. L'interès de totes les parts implicades era diferent; TV3 volia destacar el fet que es cantés en català però per a Andorra això no era el més important perquè es donava per sentat: és la nostra llengua oficial, no en tenim cap altra. Andorra volia potenciar la promoció com a país. I després hi havia el tercer en discòrdia, la productora El Terrat, que com és lògic també volia posar el segell propi". Tot i això, Molné té clar que "vam aconseguir tirar-ho endavant el més dignament possible", de manera que les tensions viscudes, "al final queden en anècdota".

Marta Roure al 12 Punts

Marta Roure i el duo Bis a Bis van ser les grans protagonistes del 12 Punts. A la gran final, els espectadors d'Andorra van donar la victòria a Roure amb el 56% dels vots. Els de TV3 van optar per les Bis a Bis per un estretíssim 51%. Marta Roure havia cantat amb la Big Band d'Andorra la Vella i amb les orquestres Caravana i Tercer Mil·lenni. Va néixer amb la música inscrita a l'ADN; el besavi, l'avi, el pare, la tieta i la germana ja s'hi havien guanyat les garrofes!. La Marta va arribar al programa "per la gràcia, i mai millor dit, d'uns companys meus. Ells sabien que m'encantava cantar i que així ho intentava fer sempre que podia, acompanyant al meu pare i a uns quants grups. Així que un bon dia, tot anant a la feina, em van fer saber la primícia del dia: m'havien apuntat al càsting" del 12 Punts, segons explica a l'Eurobloc. "La meva reacció va ser bastant bohèmia, desendreçada; no sabia pas si riure o plorar... però després del primer repte en va venir un altre... i un altre... i finalment, estava al 12 Punts!".

Ishtar Ruíz i Mar Capdevila

Ishtar Ruiz i Mar Capdevila s'havien conegut en un concurs de karaoke 6 anys abans i van decidir unir veus en el grup La Xarxa. Més tard arribava l'etapa Bis a Bis. Mar Capdevila recorda per a l'Eurobloc l'experiència: "En aquells moments érem cantants semi-professionals; estàvem en actiu i vam aprofitar el nostre potencial i la nostra amistat per unir esforços. El resultat va ser molt encoratjador, i és per això que vam iniciar aquell viatge juntes". L'any següent van tornar a competir per viatjar a Kíev; aquell cop, però, per separat. Però, què hauria representat per a les Bis a Bis poder cantar al Festival?. La Mar ho té clar: "Ens hauria suposat un reforçament i una empenta a les nostres carreres! I ens hauria donat la satisfacció de poder representar el nostre país i, sobretot, de gaudir d'una experiència única!", afirma.

Única pel que comportava de positiu, tot i que darrere les càmeres les artistes van haver de suportar la pressió de 9 setmanes d'assajos, rodatges i actuacions en directe davant un públic totalment entregat davant la il·lusió de veure debutar Andorra en el festival musical més veterà i popular de la televisió europea. La Mar Capdevila considera que al  12 Punts, però, "li va faltar situar-lo en una franja de més audiència per tal de donar-li més sortida i reconeixement" i lamenta "no haver pogut gaudir de més edicions i que Andorra no participi més al Festival".

Portada del CD del 12 Punts

Les altres protagonistes del programa van ser les 12 cançons escollides per participar en el concurs, editades posteriorment en un CD recopilatori per la discogràfica gironina Música Global. En el 12 Punts va guanyar el Jugarem a estimar-nos. A la gran final del 15 de març, el jurat professional li va atorgar 4 dels 5 punts possibles; l'integraven el cantant Marc Llunas, el músic Oriol Vilella, la directora del Cor de Petits Cantors d'Andorra, Catherine Metayer, el director del Conservatori d'Andorra, Josep Maria Escribano, i Savador Cufí, de la discogràfica Música Global. El públic andorrà va donar la victòria al tema de Jofre Bardagí amb el 54% dels vots emesos. Catalunya va preferir Terra amb el mateix percentatge. Paradoxes de la vida; en les gales classificatòries, el Terra va ser la cançó a qui els andorrans havien donat la victòria més clara en tot el programa (73% en la tercera gala), mentre que el Jugarem a estimar-nos havia estat la que més havia agradat a Catalunya abans de la final (84% en la primera emissió).

Roure, celebrant la seva victòria al 12 Punts a l'Auditori

Però sens cap mena de dubte, l'altra gran triomfadora del 12 Punts va ser el No és nou, composat per Natxo Tarrés. Gossos el va incloure a la pista 14 del seu àlbum Oxígen, que van editar al 2007. Les Bis a Bis ja van ensumar les possibilitats del tema; el No és nou els feia tilín!. Mar Capdevila, la meitat del duo, explica a l'Eurobloc que "en aquell moment a l'Ishtar i a mi ens va agradar molt el 'No és nou' perquè tenia un toc funky". Tot i això, puntualitza que "actualment, el tema que veig amb més possibilitats reversionant-lo de nou potser seria 'El destí', segons la meva opinió", malgrat assegurar que, d'entre totes aquelles candidates, "no tinc una preferida destacada perquè totes les cançons tenien la seva personalitat".

Marta Roure assegura que, "malgrat no estava pensada per cantar-la una dona, pel seu registre, el 'Jugarem a estimar-nos' des d'un bon bon principi va ser LA cançó"; així, amb majúscules. "Per molt meva que fos, la cançó no era meva; era de tots", afegeix. L'artista recorda el problema que es van trobar a l'hora de treballar totes i cadascuna de les cançons que competien per l'honor de ser la primera a ser cantada en català a Eurovisió: "Amb excepció de 'Si et perds', de la Berta, totes les cançons que ens van arribar eren fetes per homes. Vull dir, pensades per a les seves tessitures i el seu registre, molt diferents de la disposició vocal de la dona. Totes van haver de ser pujades o baixades, i una melodia aparentment senzilla pot arribar a ser incòmoda per depèn qui l'hagi de cantar".